La Comissió de Defensa del Congrés dels Diputats ha rebutjat aquest dilluns una proposició no de llei impulsada per Junts, Sumar, ERC, PNB, Bildu, Podem, Compromís i BNG per obrir una investigació estatal sobre les “vexacions i suïcidis” durant el servei militar obligatori. La iniciativa ha decaigut per l’abstenció del PSOE i el vot en contra del PP i Vox. No és la primera vegada que una proposta d’aquest tipus fracassa: el novembre del 2025 una altra abstenció dels socialistes ja va impedir crear una comissió d’investigació sobre els abusos a la mili. En aquesta ocasió, el PSOE va plantejar un text alternatiu que limitava la qüestió al Defensor del Poble i que no incloïa el reconeixement a les víctimes ni altres demandes dels grups promotors.
El text rebutjat plantejava que tant el Defensor del Poble com l’Estat impulsessin investigacions exhaustives sobre casos de maltractament, assetjament i morts, així com l’anàlisi de possibles responsabilitats institucionals, polítiques i penals. També reclamava un reconeixement públic de les víctimes i l’activació de mecanismes de reparació moral, simbòlica i econòmica. Els grups impulsors han defensat la necessitat d’actuar davant els testimonis apareguts en els darrers mesos, que relaten “situacions sistemàtiques” de maltractaments físics i psicològics en casernes durant les dècades de 1980 i 1990. Consideren que aquests relats evidencien mancances estructurals que fins ara no han estat abordades.
Xifres i denúncies
Segons el Ministeri de Defensa, hi ha més de 300 suïcidis documentats a les forces armades entre el 1983 i el 2001, tot i que diverses investigacions apunten que la xifra podria ser superior si es tenen en compte defuncions classificades com a accidentals. Per als grups promotors, aquests fets “apunten a una possible dinàmica d’impunitat i negligència institucional” que mai no ha estat objecte d’una investigació exhaustiva a escala estatal. Amb el rebuig de la iniciativa, denuncien que es torna a ajornar el debat sobre el reconeixement i la reparació de les víctimes de la mili.
El paper dels testimonis i els documentals
El debat polític dels últims mesos també s’ha vist alimentat per l’impacte de diversos testimonis públics i produccions audiovisuals. El documental Et faran un home, emès a finals del 2024, va recollir relats en primera persona d’abusos i assetjament durant la mili i va obrir una via perquè altres afectats denunciessin casos similars. Els seus autors van rebre més d’un centenar de correus, molts d’ells de familiars de joves morts durant el servei militar sense haver rebut explicacions clares per part de les autoritats.
A partir d’aquestes denúncies neix una segona producció, Et faran un home. Morts silenciades, que aprofundeix en diversos casos de morts durant la mili i dona veu a famílies que, dècades després, continuen reclamant respostes. El treball posa el focus en la dificultat d’accedir a informació oficial i en les traves per reconstruir els fets, amb arxius militars que, segons els investigadors, no han facilitat dades rellevants.