A finals del 2024, TV3 va emetre Et faran un home, un documental on víctimes d'abusos i d'assetjament durant el servei militar relataven en primera persona aquelles vivències cruels que els han acompanyat tota la vida. Al final d'aquest documental, que ha tingut també repercussions polítiques al Congrés i al Senat, s'hi podia llegir una adreça electrònica on els espectadors es podien dirigir per denunciar casos semblants. Els autors van rebre més d'un centenar de mails, i molts d'aquests eren de familiars que van haver d'enterrar nois que tot just eren majors d'edat, morts durant el servei militar, i sense rebre cap explicació o detall per part de les autoritats militars que se n'havien de fer càrrec. D'aquí neix la segona part de la sèrie: Et faran un home. Morts Silenciades, on s'aprofundeix en quatre morts durant la mili, reunint uns familiars que encara tenen la ferida oberta i que mai havien tingut un espai on poder compartir aquest dolor. Després d'una primera emissió amb els familiars de les víctimes aquest dilluns, l'esfereïdor documental del Sense ficció s'estrena a TV3 i a la plataforma 3Cat aquest dimarts a les 22:05 h.
Unes pèrdues innumerables
Els directors del documental, Mireia Prats i Joan Torrents, han explicat en una trobada amb periodistes els nombrosos entrebancs als quals s'han hagut d'enfrontar en la producció del reportatge, començant pel fet de no poder xifrar les morts de joves durant el servei militar ja en democràcia, tot i que apunten que, com a mínim, 1.900 nois van perdre la vida en aquest context. Entre aquests, per exemple, no s'hi inclouen casos com els d'un dels protagonistes del documental, el Martí. La seva germana Mònica explica que va tornar del servei, que va complir a Berga, amb "la mirada canviada" però que el noi no els va voler explicar els motius: "No puc explicar què m'ha passat perquè em faran un consell de guerra", els va dir davant les preguntes dels qui més se l'estimaven. La família va suposar que havia estat violat. El noi va caure en una depressió i anys després es va suïcidar a la seva habitació. Un cop sense explicació ni suport per superar-lo. Els encarregats d'explicar les tragèdies són els germans dels joves. Els pares ja han mort.
Tres silencis
El documental compta amb la feina de Montse Bailac, prestigiosa documentalista que s'ha trobat amb una situació inèdita en la seva carrera: preguntés a l'arxiu militar que preguntés, la resposta sempre era negativa, i no va poder extreure cap informació que ajudés a explicar la mort del Martí, però tampoc del Jordi, el Joan i el Narcís. Per això, Bailac s'ha lamentat que les investigacions han quedat, de moment, en un cul-de-sac. En el cas del Narcís, per exemple, les autoritats militars van assegurar que el noi s'havia suïcidat. La família, però, no s'ho va creure. En les cartes que els havia enviat es mostrava molt il·lusionat pel seu futur i, a curt termini, per poder-los visitar en un permís des de Melilla. El seu germà Francesc està convençut que el van assassinar.
Els quatre desconeguts, que tenen en comú haver perdut un germà, s'escolten amb atenció i amb llàgrimes als ulls al voltant d'una taula en una casa al Montseny. Es reconeixen i comprenen millor que ningú aquest triple silenci que ha envoltat les seves pèrdues. El primer, el de les autoritats que no els van donar ni una sola explicació, més enllà de la trucada de rigor per comunicar-los la mort d'uns joves amb tota la vida al davant. En el cas del Joan, poques hores abans de morir, va trucar a casa seva nerviós per avisar que l'estaven "perseguint". Mai van saber-ne els detalls, i la seva germana Berta parla d'un "mur de silenci": "No volien que preguntessis, volien que acceptessis el que havia passat". El segon, el silenci de les mateixes famílies, envoltades per un estigma que a finals del segle XX pesava com una llosa sobre el suïcidi. El tercer, el que encara plana sobre aquests casos, quaranta anys després.
Les famílies reclamen explicacions
Davant d'aquest panorama desolador, les famílies de les víctimes coincideixen a lamentar la manca d'explicacions i les exigeixen a l'exèrcit i també a l'Estat espanyol en conjunt, a qui assenyalen directament com a culpables darrere de les morts dels seus germans. "Que demanin perdó per haver gestionat tan malament una institució com és l'exèrcit, que reconeguin que no es va fer bé", plantegen durant el colpidor documental que dura al voltant d'una hora i on també s'inclouen testimonis d'altres homes que van fer la mili i que narren alguns dels seus records més foscos d'aquella època. Els autors de Et faran un home. Morts silenciades, però, no són optimistes sobre que aquestes disculpes arribin mai, com tampoc un registre real dels milers de víctimes.