Al cor de la respectable i refinada col·lecció del Rijksmuseum d’Amsterdam —on habitualment conviuen Rembrandt, Vermeer i altres icones del gran art neerlandès— ha aparegut una peça força diferent. Es tracta, ni més ni menys, d’un anticonceptiu del segle XIX fet probablement amb l’apèndix d’una ovella. Però la seva peculiaritat no acaba aquí: porta imprès un gravat força explícit, que representa una monja aixecant-se la faldilla mentre assenyala, amb posat entre moralista i burleta, tres clergues amb els genitals ben a la vista. Una obra d’art? Un acudit visual d’època? O simplement un souvenir d’un prostíbul del segle XIX?
Segons el museu, només es coneixen dos exemplars d’aquest preservatiu il·lustrat, cosa que el converteix en una raresa dins del vast arxiu de més de 750.000 dibuixos i gravats del centre. És també la primera vegada que el Rijksmuseum adquireix un gravat estampat directament sobre un preservatiu. Un petit gran pas per a la història de la impressió, un gran salt per al món de l'erotisme museístic.
L’objecte serà exhibit com a part d’una nova mostra dedicada a la sexualitat i la prostitució al segle XIX, una època en què, tal com recorda el museu, el sexe estava embolcallat de tabús, pors i malalties venèries. Particularment, la sífilis feia estralls entre la població, fet que convertia la protecció —encara rudimentària i gens agradable al tacte— en una necessitat urgent i, a vegades, fins i tot artística.
Una finestra a la sexualitat de fa 200 anys
La peça no és només una curiositat escabrosa, sinó també una finestra singular a la cultura visual i la sexualitat del seu temps. Més enllà del component còmic o escandalós, ens parla d’un moment històric en què la repressió sexual coexistia amb una intensa circulació d’imatges eròtiques, sovint a través de canals marginals o clandestins.
El museu subratlla que aquest anticonceptiu tan insòlit revela tant la cara lúdica com la fosca de la salut sexual d’aquell període. D’una banda, l’humor irreverent i les imatges provocadores; de l’altra, la realitat d’una societat que, entre moralismes religiosos i por a les malalties, intentava controlar el desig i les seves conseqüències.
Que una peça tan petita i efímera com un preservatiu —encara més si és d’origen oví i centenari— acabi en un museu d’art de renom no deixa de ser un gest que convida a repensar els límits entre l’objecte d’ús quotidià i la peça museística, entre el trivial i el simbòlic, entre el que es mostrava i el que s’amagava. I sí, tot plegat amb una mica d’ironia: perquè en l’art, com en el sexe, el que abans es considerava obscè, avui pot ser història cultural amb vitrines i cartell explicatiu.
Així doncs, el Rijksmuseum, sempre tan refinat, ha decidit fer espai a una mica més de carn —fins i tot si és d’ovella— i recordar-nos que el desig, la moral i l’art sempre han mantingut una relació... si més no, complicada.