La guerra ha evolucionat amb el temp, i els avenços tecnològics a la indústria bèl·lica d’avui dia no tenen res a veure amb els recursos que es van fer servir a les grans guerres anteriors. Els pilots ja no van a dins d’un avió per llençar bombes, sinó que són a bases estratègiques i amagades a milers de quilòmetres de distància, i piloten drons a través de satèl·lits cap a un objectiu estratègic; però també hi ha drons autònoms programats per fer blanc en un objectiu concret, com els Shahed-136, els drons suïcides que l’Iran va fer servir dissabte per atacar Israel, i els míssils de creuer i balístics de gran abast que van posar a prova els seus sofisticats sistemes de defensa antiaèria, el sistema Hetz-Arrow, en col·laboració amb les Forces Aèries i els seus aliats estratègics. Aquests sistemes van permetre interceptar el 99% dels més de 300 drons i míssils balístics i de creuer que va llançar Teheran abans no aconseguissin fer blanc sobre un objectiu en territori israelià.

Protegir-se contra els enemics

Israel està envoltada d’enemics i la defensa del seu territori i dels seus ciutadans és un pilar de l’existència de l’estat sionista. El cel d’Israel s’ha de protegir contra el llançament dels míssils i drons que poden llançar aquests enemics, com ha estat el cas de l’Iran, a l’atac per aire perpetrat la matinada de dissabte, amb míssils de llarga distància, o com els que va llançar Hamàs a l’atac del 7 d’octubre. El sistema de defensa aèria d’Israel està format per diferents sistemes, o capes, en funció d’on vinguin els míssils i la distància que recorren. Els míssils de llarga distància es neutralitzen amb el sistema Arrow, mentre que els de curt abast topen amb la famosa Cúpula de Ferro. Però, com va ser la batalla al cel? Com es van neutralitzar els drons suïcides Shahed-136 i els míssils de creuer i balístics que l’Iran va enviar per primera vegada des del seu territori cap a objectius israelians, en resposta al bombardeig israelià sobre el consolat iranià a Damasc?

Segons el contraalmirall israelià Daniel Hagari, que va valorar la resposta de les defenses com “un èxit estratègic”, el règim persa va disparar 170 drons, més de 30 míssils de creuer i més de 120 míssils balístics, que van ser neutralitzats en un 99% i només van causar alguns danys menors en una base miliar, que va rebre l’impacte d’alguns projectils; una nena, però, va ser ferida greu per les restes d'un dels drons abatuts. Hagari va detallar que els drons no tripulats i míssils de creuer van ser interceptats i destruïts per avions de les Forces Aèries, mentre que els míssils balístics van ser interceptats per l’Arrow.

El sistema Hetz-Arrow

El sistema de defensa aèria d’Israel està format per diferents sistemes, o capes (Arrow 2 i Arrow 3), en funció d’on vinguin els míssils i la distància que recorren. El sistema Hetz-Arrow (Hetz en hebreu, significa fletxa), desenvolupat per Israel, es basa en una tecnologia que és producte de la col·laboració entre Tel-Aviv i Washington, a través de l'empresa israeliana Aerospace Industries (IAI) i el suport de la companyia nord-americana Boeing. El resultat d’aquesta associació és el desenvolupament d’una tecnologia molt avançada que ha permès crear sistemes per tal d’afrontar diferents amenaces, des de míssils de curt abast fins a míssils balístics, de creuer i intercontinentals. L’Arrow 3 és el més avançat i pot interceptar i destruir els míssils llançats a gran distància, fins i tot fora de l’atmosfera, a més de 500 quilòmetres d’altitud, cosa que redueix el risc de danys col·laterals sobre àrees poblades. Per això, pot neutralitzar míssils amb armes químiques, nuclears o biològiques abans no entrin a l’atmosfera. L’Arrow 2, per la seva banda, permet interceptar míssils dins de l’atmosfera terrestre.

El sistema Hetz-Arrow disposa de radars avançats que detecten els míssils, en segueixen la trajectòria i n'identifiquen les amenaces a grans distàncies. Quan es detecta el míssil enemic, es llença un míssil Arrow 3 a través d’un potent tanc de propulsió, que l’impulsa a gran velocitat i li permet interceptar el míssil enemic a grans distàncies. Un cop assolida l'alçada per sobre de l'atmosfera, es desprèn de les ogives i després rastreja els objectius per enderrocar-los.

Els drons Shahed-136 iranians

Aquests drons, els Shahed-136, anomenats drons suïcides o kamikazes, són com petits míssils de creuer de 3,5 metres de llarg i 2,5 metres d’envergadura, i uns 200 quilos de pes, dels quals 50 són explosius, que volen de manera passiva sobre l'àrea que tenen com a objectiu i només ataquen quan localitzen el blanc programat, i ho fan explotant i destruint-se per provocar el màxim dany en territori enemic. A diferència dels drons dirigits per un pilot a distància en temps real, els Shahed-136 no tenen òptiques externes, i avancen en una ruta preestablerta, amb coordenades GPS que s'introdueixen abans del llançament. L'objectiu principal és estavellar-se i destruir objectius terrestres, detectar posicions enemigues, llançar míssils i disparar directament contra l’artilleria. Són armes desenvolupades per l’agència estatal iraniana HESA, i també estan sent utilitzats per l’exèrcit rus, que els anomenen Geran-2, a la guerra d’Ucraïna. Els Shahed-136 es van crear amb la intenció de neutralitzar objectius terrestres des de la distància i estan pensats per evadir defenses aèries. Es van començar a fer servir el 2021 en àrees controlades pels houthis al Iemen.

 

Estan pensats per esquivar les defenses antiaèries per saturació, ja que poden anar agrupats, i estan dissenyats per esquivar escuts antimíssils i radars. Amb tot, si se'ls compara amb els míssils de creuer, la velocitat baixa fa que les defenses aèries tinguin més opcions d'interceptar-los. La majoria dels 170 drons, més de 30 míssils de creuer i més de 120 míssils balístics van ser neutralitzats per les defenses del sistema Arrow 3 de l’exèrcit israelià i per l'aviació nord-americana, britànica i  jordana abans que entressin a l'espai aeri israelià. Els drons i míssils iranians van trigar unes hores a recórrer la distància entre l’Iran i Israel, i les Forces de Defensa d’Israel (FDI) van tenir temps de preparar l’estratègia de defensa en coordinació amb els seus aliats.

La Cúpula de Ferro

Israel té un altre sistema de defensa per al cel del seu territori, conegut com la Cúpula de Ferro (Iron Dome, en anglès), un sistema antimíssils de curt abast que també és un element crucial en la defensa del país i que, abans dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre, deixava dormir tranquils els ciutadans de Jerusalem o Tel-Aviv. El seu nom evoca una bombolla o un escut protector, com el que es veu a les pel·lícules de ciència-ficció, però en realitat, és un sofisticat sistema que detecta els míssils que són llançats en un rang de 4 a 70 quilòmetres i hi respon llançant un altre míssil anomenat Tamir, que l’intercepta i el destrueix. Però a més d’interceptar el míssil al cel, incorpora un radar que detecta el míssil i la seva trajectòria de destí, i alerta la població amb antelació, a través de sirenes, d’un possible impacte, per tal que pugui dirigir-se als refugis antiaeris, com va passar el 7 d’octubre. El fabricant de la Cúpula de Ferro, la companyia israeliana Rafael Defense Sistems, assegura que la taxa d’èxit del sistema és d’un 90%.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!