L’enfrontament entre Donald Trump i el papa Lleó XIV —el primer pontífex nascut als Estats Units— és un dels xocs públics més directes entre la Casa Blanca i el Vaticà i obre un nou front contrari al president nord-americà, que acumula adversaris en el seu camí. Trump ha llançat un ferotge atac retòric contra el papa, el va acusar de ser “dèbil davant la delinqüència” i “terrible en política exterior” en una publicació a Truth Social, i va afirmar que “no era fan” del pontífex. Però Lleó XIV no es va quedar callat i es va enfrontar a Trump, recordant que el paper de l’Església és el de ser “veu moral en un món marcat pels conflictes”, que té l'obligació moral “d’anar contra la guerra” i que no té “por de l’administració Trump”. Aquest enfrontament també ha tingut conseqüències per a Trump en política exterior, amb una escalada de retrets amb la seva amiga Giorgia Meloni, la primera ministra italiana que s’ha posicionat clarament a favor del papa. Trump ha tornat a carregar contra el papa aquesta passada nit en un missatge a la seva xarxa Truth Social. "Algú pot fer el favor de dir-li al papa Lleó que l’Iran ha matat almenys 42.000 manifestants innocents, completament desarmats, en els últims dos mesos, i que és inacceptable que tingui una bomba nuclear?", ha escrit.

Un nou enemic polític

Els atacs de Trump contra el papa l’han identificat com un enemic polític per les seves crítiques a les polítiques migratòries, la guerra a l’Iran i la condemna a la declaració segons la qual els Estats Units podrien esborrar la civilització persa, o l’atac a Veneçuela, i abans demanant un alto el foc immediat a Gaza, l’alliberament dels ostatges i un accés humanitari sense restriccions. El president ha arribat a suggerir que Provost va ser escollit papa només perquè és nord-americà. “Si jo no estigués a la Casa Blanca, Lleó no estaria al Vaticà”, i el va jutjar públicament, assegurant que “no crec que estigui fent una bona feina. Li agrada el crim, suposo”. “És una persona molt liberal, i és un home que no creu a posar fi a la delinqüència; és un home que no creu que hàgim d’enfrontar-nos a un país que vol armes nuclears per poder fer volar el món pels aires”, va afegir el president. Lleó no vol un enfrontament obert —“no soc un polític, no vull entrar en un debat amb ell”—, però no està disposat a plegar-se davant les ingerències del republicà. “Continuaré parlant amb fermesa contra la guerra, amb la voluntat de promoure la pau, el diàleg i el multilateralisme”, va afegir el papa.

Crítiques en l’entorn catòlic i conservador

En mig d’aquesta batussa dialèctica, el president republicà va publicar una imatge àmpliament identificada com a generada per intel·ligència artificial en què se’l veu com una figura similar a Jesús que sembla curar un home, que posteriorment va ser eliminada, tot i que va defensar la publicació argumentant que creia que era ell fent de “metge de la Creu Roja”. Però aquest gest va provocar crítiques de líders religiosos i comentaristes, fins i tot dins del seu mateix entorn conservador. Alguns dels habituals altaveus mediàtics de Trump es van regirar. Megan Basham, columnista del portal Daily Wire, va qualificar la publicació de “blasfèmia escandalosa”, mentre que Isabel Brown, presentadora del mateix mitjà, la va descriure com a “repugnant i inacceptable”. “Res no importa més que Jesús”, va afirmar. “Aquesta publicació és, francament, repugnant i inacceptable, però també una profunda mala lectura del poble nord-americà, que viu un autèntic i bell ressorgiment de la fe en Crist”.  I no era la primera vegada que Trump juga a reivindicar-se com a representant de Déu a la terra. El 2 de maig del 2025, uns dies abans de l’elecció del cardenal Robert Prevost com a papa Lleó XVI, i en ple dol per la mort del papa Francesc, va publicar una imatge en què apareixia vestit de pontífex fent una benedicció, que es va justificar com una broma, però que també va generar fortes crítiques dins de l’àmbit catòlic, i de veus conservadores que la van titllar de manca de respecte i burla cap al pontificat.

Un electorat de 60 milions de votants

Però pot aquest enfrontament amb el cap de l’Església catòlica tenir conseqüències electorals per a Trump? Lleó XVI és el líder dels 1.400 milions de catòlics del món, entre ells el vicepresident JD Vance, que forma part de la comunitat catòlica que formen al voltant de 60 milions de nord-americans. Alguns experts creuen que aquest enfrontament, si va a més, pot passar-li factura a Trump. Els catòlics representen un de cada quatre votants als Estats Units, i el seu vot ha resultat decisiu en molts casos, com en les eleccions que van guanyar George W. Bush (2000 i 2004), Barack Obama (2008) i Trump (2016 i 2024). En les eleccions del 2020, el vot catòlic va estar quasi igualat (50% Biden / 49% Trump) i el republicà va perdre tot i comptar amb quasi la meitat del vot catòlic. Però el 2024, Trump va guanyar decisivament a aquest grup per un marge d’entre 10 i 20 punts, segons les enquestes a peu d’urna. Les dades demostren que el 7% dels votants catòlics de Biden es van passar a Trump en les darreres eleccions, segons el Centre d’Investigació Pew, que fa un seguiment dels patrons de votació per motius religiosos. Tot i que molts grups religiosos poden experimentar canvis marginals, la majoria es mantenen en els seus respectius blocs partidistes cicle rere cicle. Els catòlics són l’excepció: canvien de bàndol, a vegades de manera dràstica, i representen una part prou gran de l’electorat per decantar eleccions ajustades. Les enquestes de Pew mostren que l’aprovació de Trump entre els catòlics blancs va caure del 59% el febrer del 2025 al 52% el gener del 2026. Entre els catòlics hispans, va baixar del 31% al 23%.

Descens en el suport a Trump

Així, els catòlics constitueixen el grup més gran de votants religiosos indecisos dels Estats Units, segons Axios, i el suport a Trump entre ells ja estava disminuint abans dels seus darrers atacs contra el seu pontífex. “No se m’acut cap paral·lelisme, almenys en països occidentals de majoria cristiana, d’atacs tan directes i públics contra el papa”, va declarar a Axios Andrew Chesnut, director del departament d’estudis catòlics de la Virginia Commonwealth University. Chesnut explica que està observant un descens entre els catòlics blancs, no només entre els llatins, ja que molts interpreten l’atac frontal de Trump com “un atac a la seva religió”. El fet que Lleó sigui el primer pontífex nord-americà intensifica el sentiment d’implicació personal. “És un dels nostres. És un catòlic nord-americà de Chicago”, sosté Chesnut, que destaca que cap veu catòlica destacada ha defensat públicament els atacs de Trump contra el papa: “Tots els cardenals i bisbes rellevants que s’han pronunciat donen suport al papa i critiquen Trump”. Un altre expert, Massimo Faggioli, citat per Reuters, va comparar els seus comentaris amb la relació de papes anteriors amb els dictadors feixistes durant la Segona Guerra Mundial. “Ni tan sols Hitler o Mussolini van atacar el papa de manera tan directa i pública”, va afirmar.