Nou front obert —i no menor— en la política internacional. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha carregat amb duresa contra el papa Lleó XIV i ha elevat el to d’un enfrontament que fins ara s’havia mantingut en un terreny més subtil. Aquesta vegada, però, el xoc és frontal. En un extens missatge a la seva xarxa Truth Social, Trump ha qualificat el pontífex de “dèbil amb el crim” i “terrible en política exterior”, en referència a les seves posicions sobre conflictes com els de l’Iran o Veneçuela. També li ha retret que opini sobre decisions del govern nord-americà i li ha demanat que es limiti al seu paper religiós. 

El to no és casual. Els darrers mesos, Lleó XIV —primer papa nord-americà de la història— ha anat perfilant un discurs prudent però clar en defensa del diàleg i contra l’escalada bèl·lica. Ha alertat dels riscos d’una política internacional basada en la força i ha insistit que cap guerra no es pot justificar en nom de Déu.

Aquestes paraules, sense mencions explícites, han estat llegides com una crítica indirecta a l’estratègia de la Casa Blanca. I Trump ha decidit respondre-hi sense matisos. “No vull un papa que pensi que està bé que l’Iran tingui armes nuclears”, ha afirmat el president, que també ha defensat les seves actuacions a Veneçuela i ha assegurat que està fent exactament allò per a què va ser elegit. La crítica, però, va més enllà de la política exterior. Trump ha insinuat fins i tot que l’elecció de Lleó XIV com a pontífex responia a una estratègia per contrarestar-lo políticament, i li ha arribat a dir que hauria d’estar “agraït”. 

En el mateix missatge, el president ha introduït un element personal que ha cridat especialment l’atenció: ha elogiat el germà del papa, a qui ha definit com a plenament alineat amb el moviment MAGA, en contraposició amb el mateix pontífex.

El conflicte fa palesa una tensió de fons més profunda: el paper de l’Església en un món cada cop més polaritzat. Lleó XIV ha optat per no esquivar els grans debats globals —guerres, migracions, equilibri de poders—, però sempre amb un llenguatge contingut i apel·lant a la mediació.

Sense anar més lluny, aquest mateix cap de setmana des del Vaticà va instar els líders mundials a evitar “exhibicions de força” i a apostar pel diàleg, en un moment en què continuen les negociacions entre Washington i Teheran. 

La resposta de Trump trenca aquest equilibri i converteix el desacord en un xoc obert entre dues figures amb una enorme influència internacional. D’una banda, un lideratge polític que reivindica la força i la legitimitat electoral; de l’altra, una autoritat moral que insisteix en la necessitat de límits i responsabilitat. No és la primera vegada que la Casa Blanca i el Vaticà discrepen, però sí que és poc habitual veure un atac tan directe contra el cap de l’Església catòlica.

Amb el món immers en múltiples conflictes i amb les tensions geopolítiques a l’alça, la disputa entre Trump i Lleó XIV apunta a anar més enllà d’un simple intercanvi de declaracions. És, en el fons, una batalla pel relat: com cal exercir el poder en temps incerts i qui té l’autoritat per marcar-ne els límits.