Hi ha moltes preguntes a l’aire després de la confirmació de la mort d’Ali Khamenei, el líder suprem que governava l’Iran des de feia 37 anys. Algunes d’elles són qui mana ara a l’Iran, qui pot ser el seu successor i si les morts d’alguns dels membres de les cúpules de poder poden fer trontollar el règim. Però d’entrada, s’hauria d’entendre com funciona l’estructura aquest règim per començar a tenir respostes. Aquesta estructura és una teocràcia híbrida que combina elements religiosos i republicans, dissenyada perquè els aiatol·làs xiïtes (la part religiosa), que encapçala el líder suprem -la figura que encarnava Khamenei- sigui qui mani en realitat, per sobre de tots els altres. El líder suprem té la darrera paraula en tot, mentre que el president i el Parlament són figures democràtiques limitades, i la Guàrdia Revolucionària actua com el seu braç armat lleial. Sense Khamenei, doncs, la teocràcia perd a la seva figura unificadora, però els mecanismes estructurals, fortament arrelats, garanteixen que el règim continuï. El que marca, però, la mort de Khamenei, a qui Trump ha definit com “una de les persones més malvades de la història”, és la fi d’una era.
Arafi, nova figura forta del consell interí
En els atacs de dissabte sobre Teheran va caure el comandant en cap d’aquest cos, Mohammad Pakpour, però ja té un nou substitut, Ahmad Vahidi, segons s’ha confirmat avui. L’Assemblea de discerniment de Conveniència del Sistema (Majma’ Tashkhis Maslahat Nezâm, o ADCS), un òrgan consultiu clau dins l’estructura teocràtica de l’Iran, creat el 1988 per l’aiatol·là Khomeini per resoldre disputes institucionals i supervisar la successió a través de l’Assemblea d’Experts, ha anunciat que el nou òrgan de direcció del país estarà format per tres membres: el president Masoud Pezeshkian, el cap del Poder Judicial, Gholamhossein Mohseni Eje, i l’aiatol·là Alireza Arafi, de 66 anys, que ha estat designat com a membre clau d’aquest consell que assumirà la direcció de l’Iran de manera interina.
Com s’escollirà el nou líder suprem?
Ara s’obrirà un procés de successió per anomenar el pròxim líder suprem que pot ser lent i enrevessat. El Líder Suprem és la màxima autoritat religiosa, política i militar, amb un càrrec vitalici. Controla les Forces Armades, la Guàrdia Revolucionària, els serveis d’intel·ligència i la política exterior, i nomena figures clau com els responsables de la justícia i dels mitjans estatals. També supervisa el Consell de Guardians, que pot vetar lleis i candidats electorals si no s’ajusten a l’islam xiïta. Ali Khamenei va ser un líder suprem autoritari i pragmàtic, que va governar l’Iran amb mà de ferro, concentrant tot el poder absolut per sobre de la Constitució. Va combinar la rigidesa ideològica xiïta amb una astúcia estratègica, no li va tremolar la mà a l’hora de reprimir les protestes massives, com les de 1998, 2009, 2022 i del passat gener, a través de la Guàrdia Revolucionària, i com a cap d’Estat, de les Forces Armades, de la justícia, dels mitjans i de la política exterior. Controlava també els processos electorals a través del Consell de Guardians, que podia vetar candidats reformistes, i emetia decrets en matèria econòmica, nuclear i de defensa. El seu mandat, el més llarg al Pròxim Orient, va prioritzar la dissuasió militar —amb míssils, drons i aliats regionals com Hezbol·là— i una línia de resistència antioccidental, però alhora va contribuir a l’aïllament econòmic de l’Iran.
Qui pot succeir Khamenei?
El procés de successió del líder suprem és un procés opac que és escollit i supervisat per l’Assemblea d’Experts, formada per 88 clergues elegits. No hi ha un successor designat oficialment, però de moment, hi haurà aquest consell de lideratge interí que serà l’encarregat d’assumir temporalment els deures del líder suprem de l’Iran. L’aiatol·là Alireza Arafi, designat avui om a membre religiós d’aquest consell, és un dels favorits. Arafi és un clergue de línia dura, dirigeix seminaris religiosos a l’Iran i és membre del Consell de Guardians. Representa l’ala doctrinal conservadora amb credencials religioses sòlides. És un dels homes de clergues conservadors i figures pròximes al règim sonen com a principals candidats.
Entre ells també hi figura el seu fill Mojtaba Khamenei, segon fill del líder difunt (56 anys), amb una gran influència en l’àmbit de la seguretat i les finances del règim, i amb el suport de la Guàrdia Revolucionària (IRGC). Tot i no tenir un alt rang clerical públic, és un nom que sona pel seu poder a l’ombra. Però el mateix Ali Khamenei es va oposar fermament a què el càrrec fos hereditari i va rebutjar repetidament la idea que el seu fill el succeís per evitar qualsevol percepció de monarquia dinàstica, similar a la del xa derrocat en 1970.
Hassan Khomeini (o Hassan Jomeini) és net del fundador de la República Islàmica, Ruhollah Khomeini. Té legitimitat històrica i és percebut com una figura moderada, amb suport del sector reformista, però amb poca influència en l’àmbit militar. Gholam-Hossein Mohseni-Eje’, que també forma part del triumvirat del consell interí, és un polític conservador iranià, jurista islàmic i fiscal que des de juliol del 2021 exerceix com a president del Tribunal Suprem de l’Iran (Cap de la Justícia). Abans va ser ministre d’Intel·ligència (2005-2009), on va supervisar detencions massives i tortures durant les protestes del Moviment Verd postelectoral de 2009.
Sadeq Amoli Larijani és ex cap del poder judicial i president del Consell de Discerniment; clergue de línia dura amb sancions internacionals per vulneracions dels drets humans. I finalment, Ali Larijani, expresident del Parlament, i ex comandant de la Guàrdia Revolucionària, de perfil pragmàtic però amb limitacions pel fet de no ser un clergue de màxim rang. Actualment, és secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional, i un dels homes de més confiança de l’aiatol·là assassinat, que li va encarregar la gestió de la seguretat interna, en detriment del president Masoud Pezeshkian, i va ser responsable de la repressió contra els manifestants. I molts veuen a aquest home de 67 anys com un possible Delcy de l’Iran, una figura que podria actuar com a gestor de continuïtat del règim.
La Guàrdia Revolucionària
La Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC) és una força paral·lela a l’exèrcit regular, amb entre 150.000 i 190.000 membres, orientada a la seguretat interna, la defensa de la Revolució Islàmica i les operacions exteriors a través de la seva branca Quds. Depèn directament del líder suprem, i no del president, i té un enorme poder econòmic i polític, reprimint la dissidència mitjançant les seves milícies Basij. Amb la mort aquest dissabte de Mohammad Pakpour durant els atacs a Teheran, ha estat anomenat com a successor el general Ahmad Vahidi. Segons informa l’agència Reuters, Vahidi va exercir com a ministre de Defensa de l’Iran i posteriorment com a ministre de l’Interior fins a l’accident d’helicòpter que va causar la mort del president Ebrahim Raisi el 2024. Des del novembre de 2025 ocupa el càrrec de sotscap de l’Estat Major de les Forces Armades iranianes. Anteriorment, Vahidi va dirigir la Força Quds de la Guàrdia Revolucionària i és sospitós d’haver participat en la planificació de l’atemptat amb bomba contra l’AMIA a Buenos Aires el 1994, en què van morir 85 persones. Està reclamat per la Interpol i, l’abril de 2024, l’Argentina va reiterar la seva sol·licitud d’ordre de detenció contra ell.
El govern civil: la crida de Pezeshkian
El president, càrrec que actualment ostenta Masoud Pezeshkian, i el Parlament, s’escullen cada quatre anys, però estan subordinats. El president gestiona l’administració quotidiana, l’economia i la política interior, tot i que ha de sotmetre’s al Líder en qüestions clau com la seguretat. El Consell de Guardians, controlat pel Líder, filtra candidats i pot vetar lleis. Pezeshkian, que també forma part del consell interí, ha fet una crida a venjar l’assassinat de Khamenei, i ha dit que “és una declaració de guerra contra els musulmans”. En un missatge televisat, el president ha assegurat que “l’assassinat de la màxima autoritat política de la República Islàmica de l’Iran i d’un destacat líder del xiisme a tot el món… és percebut com una declaració oberta de guerra contra els musulmans, i particularment contra els xiïtes, arreu del món”. Pezeshkian era un dels objectius dels atacs d’aquest dissabte.
Foto principal: El nou consell interí està format, d'esquerra a dreta, pel cap del poder judicial, Gholamhossein Mohseni Eje; l'aiatolah Alireza Arafi i el president Masoud Pezeshkian.