Roma ha acollit aquest dijous la IV Conferència per a la Recuperació d'Ucraïna, en què gairebé 5.000 participants, inclòs un centenar de delegacions nacionals i unes 2.000 empreses i organitzacions, s'han reunit a l'auditori de La Nuvola amb l'objectiu de posar en contacte els inversors internacionals amb els membres de la delegació ucraïnesa i concretar accions tant per reconstruir Ucraïna, com per modernitzar-la a fi de facilitar un possible futur ingrés a la Unió Europea. Tot això, enmig d'un increment dels atacs en els últims dies per part de Rússia -com el del dimecres passat, quan el Kremlin va llençar l'atac amb drons més gran fins ara sobre territori Ucraïnès- i de la creixent incertesa sobre el compromís dels Estats Units amb Kíiv. L'amfitriona de la cimera, la primera ministra italiana Giorgia Meloni, ha anunciat acords valorats en 10.000 milions d'euros i el president espanyol, Pedro Sánchez, ha avançat la creació d'una Oficina per la Reconstrucció d'Ucraïna dependent del Ministeri d'Economia.
Inversions de més de 10.000 milions d'euros per reconstruir Ucraïna
Empresaris internacionals i representants dels països aliats d'Ucraïna han acordat invertir més de 10.000 milions d'euros en la futura reconstrucció del país, després de més de tres anys d'invasió russa. "Aquesta conferència és un senyal d'unitat i de recuperació de les nostres vides", ha assenyalat Volodímir Zelenski en una roda de premsa conjunta amb Meloni. Precisament, ha sigut la primera ministra italiana qui ha animat les empreses del seu país i internacionals a continuar invertint, mentre que el president ucraïnès ha considerat aquesta xifra com a "molt significativa".
Per la seva banda, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, present a la cimera a Roma mentre el Parlament Europeu rebutjava una moció de censura en contra seva, ha anunciat la creació d'un fons amb un capital inicial de 220 milions d'euros -què aspira a mobilitzar 500 milions d'euros del sector privat fins a 2026- amb l'objectiu de donar suport a la reconstrucció. Un mecanisme que, ha dit, serà apuntalat amb la participació d'Alemanya, Itàlia, França, Polònia i el Banc Europeu d'Inversions (BEI). "Estem assumint un paper en el futur d'Ucraïna aprofitant els diners públics per atraure inversions del sector privat a gran escala i ajudar a reconstruir el país", ha sostingut.
Sánchez anuncia la creació d'una Oficina per la reconstrucció d'Ucraïna
La cimera també ha comptat amb la presència de Pedro Sánchez, qui ha tornat a manifestar el suport a la resistència ucraïnesa i ha avançat la intenció de posar en marxa dues iniciatives per fomentar la cooperació per a la reconstrucció. D'una banda, la creació d'una Oficina per la Reconstrucció d'Ucraïna dependent del Ministeri d'Economia; i, d'altra banda, l'organització aquest mateix any d'un fòrum empresarial bilateral. Segons el president del govern espanyol, l'oficina ajudarà a mobilitzar instruments financers oficials, garantirà la coordinació institucional i facilitarà visites regulars a Ucraïna per part d'actors del sector privat.
Zelenski demana incrementar la producció de drons
La cimera també ha servit per a debatre sobre la cooperació en defensa. En aquest sentit, una de les peticions de Zelenski durant la seva intervenció ha estat la voluntat d'incrementar les inversions en aquesta indústria i augmentar la producció de drons per respondre a l'última escalada d'atacs aeris russos. "Quan Rússia incrementa els seus atacs no podem tenir un dèficit de finançament", ha alertat, subratllant que els que ajudin Kíiv es beneficiaran de l'experiència i el desenvolupament tecnològic en armament que aconsegueix actualment Ucraïna.
El Kremlin titlla de "cínics" els participants de la cimera i el Vaticà ofereix la Santa Seu per una eventual negociació
La rèplica a aquesta cimera per part de Rússia no ha tardat a arribar. La seva ambaixada a Itàlia ha titllat de "cínics i mentiders" els països i organitzacions congregades. "En lloc d'aturar la guerra i resoldre les seves causes profundes, posen l'èmfasi en les seves conseqüències, mostrant així al món sencer l'ànsia de domini, l'avarícia i la cobdícia, per les quals estan disposats a distorsionar completament qualsevol fet real", ha carregat a les seves xarxes socials.
Al fòrum també hi ha intervingut el Vaticà, un dia després que el papa Lleó XIV rebés Zelenski i li oferís l'estat pontifici per a una eventual negociació amb Rússia. A diferència de l'ambaixada russa, el secretari per a les Relacions amb els Estats, el monsenyor Paul Richard Gallagher, ha defensat el valor de la diplomàcia i ha opinat que aquest tipus de conferències "demostren el poder de la cooperació" per "restaurar l'esperança" al país bombardejat.
Creix la incertesa del compromís dels Estats Units
Paral·lelament, el general retirat Keith Kellogg, enviat especial del president Donald Trump per a les negociacions entre Ucraïna i Rússia, ha viatjat a Roma i per reunir-se amb Zelenski. Tot i això, el govern estatunidenc encara no ha fet cap compromís públic per brindar suport al govern ucraïnès, fins al punt que el suport militar actual dels Estats Units a Ucraïna està en dubte. Trump va dir dilluns que el seu país hauria d'enviar més armes a Ucraïna, després que expressés en privat la frustració amb funcionaris del Pentàgon per anunciar la pausa en algunes entregues d'armament la setmana passada, mesura que va considerar no coordinada correctament amb la Casa Blanca.