És difícil redactar un titular atractiu sobre les eleccions presidencials franceses. La complexitat del panorama polític ho complica. Marine Le Pen i l’auge de l’extrema dreta a França atreu gran part de l’atenció internacional, tot i que el fenomen Macron també gaudeix d’una atenció pública important. Tot i això, la primera volta de les presidencials planteja un escenari una mica més complex que el probable enfrontament Macron-Le Pen. Aquesta anàlisi una mica més profunda guarda el gran secret –i la clau– d'aquests comicis, que són, en realitat, una foto finish entre quatre candidats: Macron, Le Pen, Fillon i Mélenchon. Una final four, a l’estil de l’Eurolliga, on les diferències són mínimes.

Entre quatre candidats es reparteixen una mica més del 80% de la intenció de vot total. A més a més, tots ells (i ella) obtenen una projecció d’aproximadament un 20%. Per tant, en primer lloc, cal afirmar que les enquestes plantegen una situació en què qualsevol petita diferència decanta la balança. Les enquestadores, de fet, es curen en salut i pregunten per sis escenaris diferents en segona ronda. Aquests sis escenaris són precisament un enfrontament entre qualsevol dels quatre candidats principals.

Les crisis

França viu una greu crisi del sistema de partits que ha dut a un esfondrament històric de les dues grans forces polítiques tradicionals. Socialistes i republicans han cedit terreny davant de l’esquerra radical, la dreta extrema o l’establishment liberal de Macron. Segons les darreres enquestes publicades, la intenció de vot de Fillon (els republicans) i Hamon (Partit Socialista) sumada no arriba al 30% dels vots totals en primera volta. Al 2012, Sarkozy i Hollande van sumar més d’un 55% dels vots en primera volta.

La crisi del bipartidisme és la causa principal de la reconfiguració de tot el sistema de partits. L’auge de l’extrema dreta i del seu discurs antiestablishment s’emmarca en aquest escenari. El sorgiment d’un candidat de centre amb possibilitats (que compta amb el suport de François Bayrou, president del Moviment Demòcrata i exlíder de l’UDF, gairebé sempre aliat del gaullisme) és certament una novetat impossible d’imaginar en una altra època.

La igualtat entre les diferents candidatures pot condicionar la realitat política de França els propers anys.

La crisi de les esquerres és més profunda. Hollande ha encarat els darreres mesos de mandat presidencial amb només un 4% de popularitat. Una recent enquesta d’Odoxa afirmava que el 70% dels francesos creien que havia estat un mal president.

El guanyador de les primàries socialistes, Benôit Hamon, ha estat incapaç de millorar les expectatives de vot del PS. Fins i tot l’ex-primer ministre socialista Manuel Valls ha afirmat que votarà Macron.

El projecte socialista d’Hamon, a més, ha estat eclipsat per un avenç espectacular del moviment França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon, a l’esquerra del PS. Tot i això, l’esquerra en conjunt cotitza a la baixa: mentre el 2012 els seus candidats sumaven el 43,75% dels vots en primera volta, les enquestes d’enguany els pronostiquen un resultat inferior al 30%. Això sí, amb el vot útil concentrat en Mélenchon.

Oportunitat Fillon

Alguns analistes especulen amb el fet que, en un escenari de tanta igualtat, és possible que arribar com a favorit a les enquestes sigui perjudicial. És certament interessant aquesta reflexió. François Fillon, per exemple, només ha aconseguit una mica de pau en campanya gràcies al creixent protagonisme de la candidatura de Macron.

En aquest context, Fillon té possibilitats d’esdevenir el proper president. De fet, no seria cap extravagància que passi a segona volta. Hi ha qui diu que és el candidat que té més vot ocult.

Quatre candidats amb opcions, quatre o cinc forces polítiques amb opcions de formar govern: un escenari d’inestabilitat quasi segur. 

Una situació semblant viu Jean-Luc Mélenchon, que pot somiar amb l’Elisi si concentra el vot d’esquerres i fa més forat entre els votants socialistes. Aquests dos candidats són, a priori, tercer i quart a les enquestes.

Fins i tot la candidatura més sòlida, la de Marine Le Pen, que encapçala les enquestes de fa mesos i té un percentatge de fidelitat de vot imbatible, podria veure’s apartada de la segona volta en cas que els seus rivals obtinguin un bon resultat.

L’elecció més oberta i igualada de la història de França està convertint la campanya electoral en una cosa realment útil.

La tercera volta

La igualtat entre les diferents candidatures pot condicionar la realitat política de França els propers anys. El sistema de doble volta assegura que el candidat que guanya les eleccions tingui el suport d’almenys la meitat dels votants.

Tot i això, la competició a quatre desvirtua els objectius simplificadors d’aquest sistema. Podríem trobar votants d’esquerres desmobilitzats en la segona volta si han de triar entre Fillon o Le Pen, per exemple. Un element clau del segon torn serà, sens dubte, la mobilització de la base electoral pròpia i aliena. El vot prestat.

Algú arribarà a l’Elisi. Serà cap d’Estat: President de la República. Però, i el govern? Dependrà de les eleccions legislatives de l’11 i el 18 de juny, una veritable tercera volta de les presidencials. La formació d’un govern poc estable és més que probable si es té en compte l’alt grau de fragmentació del vot a les presidencials. Cohabitació és, aquests dies, paraula prohibida a França; més encara si s’inclou Le Pen a l’equació de govern.

La clau

La clau de les presidencials és que hi ha quatre candidats amb opcions, quatre o cinc forces polítiques amb opcions de formar govern i un escenari d’inestabilitat quasi segur. Un panorama polític inèdit.

La crisi de les forces tradicionals, la davallada de l’esquerra francesa i l’auge de l’extrema dreta són tres pinzellades de la finestra d’oportunitat que se li ha obert a Emmanuel Macron per arribar a l’Elisi. Ara bé, tot és possible fins el dia de Sant Jordi, en què els francesos estan cridats a les urnes. Serà llavors quan coneixerem qui passa a la disputada segona volta.

Silvio Falcón és politòleg i escriu a la revista d'anàlisi política Finestra d'Oportunitat.