El 2026 promet ser un any ple de reptes en l’àmbit internacional, amb diversos conflictes que podrien determinar la seguretat i l’estabilitat en regions estratègiques. Tal com destaca la Nota Internacional “El món el 2026”, elaborada per l'equip investigador del CIDOB i presentada aquest mes de desembre, aquests són les cinc crisis que mereixen especial atenció l'any vinent.
1. Veneçuela i l’augment de la presència militar al Carib
El Carib viu una escalada sense precedents amb la intensificació de la presència militar nord-americana, especialment a través del Comando Sur i la Quarta Flota dels Estats Units. Aquesta operació busca pressionar el govern de Nicolás Maduro per provocar un canvi polític a Veneçuela, però les repercussions van més enllà, afectant països veïns com Panamà i Colòmbia. Aquesta dinàmica fa reviure una versió actualitzada de la Doctrina Monroe, amb un increment de tensions que pot desestabilitzar tota la regió.
2. Ucraïna, entre la recerca de pau i la incertesa
Després d’un 2025 marcat per la guerra i la diplomàcia, Ucraïna afronta un any decisiu. Els intents d’assolir un acord de pau estan carregats d’incertesa, amb una proposta que sembla imposada per Moscou i que no aconsegueix satisfer plenament ni ucraïnesos ni europeus. L’estat del conflicte és més aviat una congelació de les hostilitats que una resolució definitiva. Les negociacions estan estancades, i la situació política interna ucraïnesa, afectada per escàndols i debilitats, complica encara més el panorama.
3. L’Orient Mitjà, on les tensions no donen treva
Malgrat els esforços diplomàtics, l’Orient Mitjà continuarà sent un punt calent. La regió de Gaza, Líban i l’Iran mantenen focs latents que podrien esclatar en qualsevol moment. A més, el procés de transició a Síria continua sent fràgil, amb episodis recurrents de violència sectària i influències externes que compliquen la recuperació. Les pròximes eleccions al Líban i l’expansió del programa nuclear iranià són factors que podrien intensificar encara més la volatilitat regional.
4. La crisi persistent al Sudan
Després d’anys de conflicte, Sudan continua immers en una greu crisi humanitària, amb violència que s’estén a noves regions com Kordufan. La intervenció de forces com les Forces de Suport Ràpid ha fet augmentar la inestabilitat. La manca de finançament i la intervenció de potències externes, com els Emirats Àrabs Units i Egipte, compliquen la resolució del conflicte. Tot i l’interès manifestat per Donald Trump per mediar-hi, encara és incert si hi haurà un canvi significatiu en la dinàmica de la guerra. Cal recordar que la guerra civil del Sudan (iniciada el 2023) ha derivat en una de les crisis humanitàries més greus del món, amb estimacions de fins a 150.000 morts fins ara i més de 12 milions de persones desplaçades per la violència i la fam.
5. República Democràtica del Congo, entre la diplomàcia i el conflicte armat
La República Democràtica del Congo encara viu una situació fràgil malgrat els esforços diplomàtics. L’acord de Doha va posar les bases per una pacificació, però els enfrontaments violents continuen, especialment amb el grup insurgent M23, amb el suport de Ruanda. A més, altres grups armats, com les Forces Democràtiques Aliades vinculades a l’Estat Islàmic, agreugen la crisi humanitària, que ja afecta milions de persones desplaçades a les zones orientals del país. Segons alguns informes, el conflicte ha causat un nombre incert, però alt de víctimes i desplaçaments: més de 7 milions de persones internament, a l'abril, i el combat intens ha provocat milers de morts civils en ofensives recents i ocupacions de ciutats com Goma i Bukavu.