Vivim en una societat que es regeix per l’ordre i pel compliment d’unes normatives que imposen les administracions o institucions a través d’un Codi Penal, que inclou les lleis que dictaminen la legalitat del que és permès i el que no. Incomplir-les pot comportar penalitzacions o, en el pitjor dels casos, pot acabar en penes de presó. Però no tothom pertany o està inclòs dins aquest sistema.
Christiania —en danès, Fristaden Christiania—, és una regió de 34 hectàrees que es troba al centre de la capital de Dinamarca, a Copenhaguen. És considerada un espai autogovernable que alberga un miler d’habitants i que disposa de les seves pròpies lleis i normes; no hi ha cotxes, tampoc governants, ni paguen impostos. Les lleis o normes de convivència són votades i decidides entre els seus habitants.
Entrada principal a Christiania / Font: CC
Alguns ho titllen de comuna, per a d’altres conforma la regió hippy de la capital danesa i per a la gran majoria, conforma un món paral·lel interessant de descobrir enmig d’una ciutat on l’ordre i la classe imperen entre els seus habitants.
Christiania és una regió autogovernable que alberga un miler de persones
Els orígens d’aquesta regió situada al barri de Christianshavn es remunten a l’any 1971, quan un grup de danesos enderroquen una tanca d’uns terrenys militars abandonats perquè els seus fills hi poguessin jugar i disposar d’un espai verd i ampli on poder passejar. A partir d’aquí, s’inicia un debat entre la comunitat sobre els diferents usos que podia adoptar aquell terreny abandonat, i una part important de la població van instal·lar-se a la zona per crear un estil de vida alternatiu, basat en la vida comuna i la llibertat.
Algunes imatges de la ciutat de Christiania / Font: Unsplash - CC
El govern ho va tolerar, tot i que al llarg de la seva història, hi ha hagut unes quantes picabaralles que han deixat pel camí uns quants intents fallits d’expulsió de tota la comunitat. A partir del 1989 es va promulgar la llei de Christiania, que transfereix part de la supervisió de la zona a l’Estat, que va acceptar conservar l’assentament amb la finalitat d'instaurar-hi una futura legalització i control.
Marihuana i altres tipus de drogues són habituals a Christiania, on és legal comerciar-hi
Anys més tard, a partir del 2004, es van produir un seguit de conflictes amb el govern danès respecte a la propietat dels terrenys i al mercat de les drogues, un sector que utilitza la zona com a punt d’intercanvi i espai de venda —ja que el consum no hi està regulat—. Per això, molts ho coneixen com a green district (districte verd), perquè és habitual el consum de marihuana o haixix als bars, terrasses i bancs de la ciutat. De fet, un dels carrers més coneguts és Pusher Street, l’indret on es comercialitza la marihuana, i on és habitual trobar-hi els seus habitants amagats o tapant-se la cara amb màscares perquè els visitants no els gravin o els fotografiïn, un fet que està restringit en tot el territori.
Les fotografies estan prohibides a tot Christiania
El 2012, els habitants de Christiania van reconsiderar la seva posició i van comprar gran part de les terres del barri, amb la finalitat de mantenir-hi viva la comunitat. És una propietat que no pertany a persones individuals, sinó al col·lectiu de Christiania, fet que dificulta la seva compravenda de forma individual.
Un dels murals més famosos i característics de Christiania / Font: CC
Actualment, el miler d’habitants que formen aquesta comunitat danesa són artistes, grafiters, músics i ballarins. Un fet que queda palès si es passeja per la ciutat autogovernable, on els murals amb colors, alegres i divertits, fan d’aquest espai un indret amb un gran atractiu turístic. Un atractiu afavorit pels preus, on pràcticament tot resulta un 50% més barat gràcies a l'absència d'impostos que encareixin els aliments i altres productes, com roba o productes artesanals, entre d’altres.
Els habitants de Christiania no tenen impostos i paguen un lloguer comunitari que s’estipula en funció de les dimensions de cada habitatge
Tenint en compte la filosofia dels habitants que integren la zona, el seu modus vivendi principal consisteix a autoabastir-se ells mateixos, mantenint-se i treballant en les àrees dedicades als horts ecològics i als espais reservats per a animals, que són cultivats i cuidats per abastir tota la comunitat.
A més, organitzen agrupacions culturals i socials que ajuden a mantenir viva la comunitat i les relacions entre els seus habitants i disposen de diferents punts d’intercanvi on els veïns poden intercanviar roba o d’objectes per tal de donar-los una segona vida útil.
Al sortir de Christiania, s’indica que s’entra de nou a la Unió Europea / Font: CC
A l’acabar la visita i en sortir per l’entrada principal de Christiania, a la part superior es pot llegir You are now enterning the UE (vostè està entrant a la Unió Europea), un fet que posa de manifest que els habitants de Christiania no es consideren membres de la Unió Europea, territori que els envolta al llarg de tot el seu perímetre.
Imatge principal: Bandera de Christiania pintada en una porta de la ciutat.