Christa Pike, la reclusa condemnada a mort que la setmana passada va sobreviure a dos intents d’execució mitjançant injecció letal, ha recuperat la consciència i ha començat a parlar, segons han informat aquest dimecres els seus advocats. La dona, de 50 anys, continua hospitalitzada a Nashville i pateix diverses complicacions mèdiques, però ja no necessita ventilació artificial.
Randy Spivey, un dels seus advocats, ha explicat que fins dilluns a la nit l’equip de defensa creia que Pike presentava mort cerebral i que es preveia retirar-li el suport vital dimarts. Però, “per sorpresa de tothom”, la dona es va despertar i va començar a parlar. Les seves primeres paraules, segons els advocats, van ser: “On soc? Qui sou?”. Associated Press ha informat que la seva capacitat per parlar encara és limitada i que el seu pronòstic continua sent incert.
Com està Pike?
Pike presenta un coàgul sanguini en un dels braços, pneumònia i greus inflamacions a les mans i als braços, i encara no pot empassar aliments, segons Spivey. La defensa assegura que està esposada al llit de l’hospital mentre es recupera.
La seva situació mèdica és conseqüència de l’intent d’execució del 30 de setembre a la presó de Nashville. Les autoritats de Tennessee li van administrar dues dosis de pentobarbital, però cap de les dues va provocar-li la mort. Segons els advocats, els funcionaris van haver d’intentar col·locar-li diverses vies intravenoses i Pike va continuar respirant després de les injeccions.
L’anestesiòleg Joel Zivot, assessor de la defensa, considera que una possible explicació és que el pentobarbital no entrés correctament al torrent sanguini i acabés acumulat als teixits dels braços. Els advocats ja havien advertit abans de l’execució que Pike patia trombocitosi, un trastorn que podia dificultar l’accés intravenós. Tot i això, el Departament Correccional de Tennessee defensa que es va seguir el protocol establert.
El cas ha obert ara una batalla judicial. Aquest dimecres, una jutgessa de Tennessee ha ordenat a l’Estat preservar totes les proves relacionades amb l’execució: xeringues, vies intravenoses, medicaments, residus mèdics, registres, fotografies, gravacions i comunicacions dels funcionaris. La mesura no obliga encara l’Estat a entregar aquestes proves a la defensa, però impedeix que siguin destruïdes o descartades mentre continuen les accions legals.
Què passarà amb les condemnes?
La incertesa també afecta el futur de la condemna. El governador de Tennessee, Bill Lee, ha ordenat una investigació independent sobre el que va passar i ha suspès les execucions previstes a l’Estat durant la resta de l’any. Però el fiscal estatal no ha descartat que Pike pugui tornar a ser condemnada a una execució en el futur. Els advocats de la reclusa demanen, en canvi, que la pena de mort sigui commutada per cadena perpètua sense possibilitat de llibertat condicional.
El cas és especialment excepcional perquè Pike és considerada la primera persona coneguda que ha sobreviscut després de rebre els fàrmacs destinats a provocar una mort per injecció letal. Segons criminòlegs citats per AP, hi ha hagut altres execucions fallides als Estats Units, però en aquests casos els reclusos no havien arribat a rebre efectivament la substància letal al torrent sanguini.
Pike va ser condemnada a mort pel segrest, tortura i assassinat el 1995 de Colleen Slemmer, una jove de 19 anys que havia conegut en un campament per a adolescents amb problemes. Pike tenia 18 anys quan va cometre el crim. El seu intent d’execució havia de convertir-la en la primera dona executada a Tennessee en més de dos segles. Ara, en canvi, el seu cas ha obert un escenari jurídic i mèdic sense precedents sobre què pot passar quan un Estat intenta executar una persona i aquesta sobreviu.