Marxa enrere. El president del Consell Europeu, Charles Michel, finalment no es presentarà a les eleccions del Parlament Europeu del pròxim juny. Ho va anunciar aquest divendres, després de les crítiques rebudes contra l'exprimer ministre belga per la decisió d'abandonar prematurament el càrrec de president del Consell Europeu. Michel tenia la intensió de ser el cap de llista del partit liberal belga, i així poder optar a la presidència de la Comissió Europea. Tanmateix, això tenia un problema: els líders europeus li havien de trobar un substitut ràpidament abans del 16 de juliol, que serà quan els eurodiputats escollits democràticament recullin l'acta. Si no haguessin trobat substitut, el primer ministre hongarès i un dels líders euroescèptics, Viktor Orbán, hauria assumit el càrrec de forma interina, com a resultat de la presidència rotatòria.
Crítiques a Michel
La decisió de Michel arriba dos dies abans després que els presidents dels 27 estats de la Unió Europea es reunissin a Brussel·les i de les fortes crítiques contra la seva persona. El president del Consell Europeu va anunciar la seva decisió a través d'una publicació de Facebook: "Dedicaré tots els meus esforços a les meves responsabilitats actuals amb fermesa determinació fins que arribin a la seva fi. Sempre seré un fervent defensor d'una Europa democràtica, forta, unida i amo del seu propi destí. Al final d'aquest mandat, reflexionaré sobre la naturalesa i la direcció dels meus compromisos futurs", va dir Michel.
Els dirigents europeus van percebre la decisió de Michel com un senyal que donava més importància al seu futur polític que no pas al lideratge del Consell Europeu. De fet, hi havia preocupació pel possible ús electoral de la institució del Consell per part de l'exprimer ministre belga. De fet, fins i tot, els eurodiputats socialistes com l'alemany Jens Geier o la belga Kathleen Van Brempt va demanar la dimissió anticipada de Michel perquè el Consell Europeu es pogués organitzar a l'hora d'escollir un nou líder. Tot plegat en un context en el qual hi haurà comicis al Parlament belga el 9 de juny, en les quals la dreta populista parteix com a gran favorita i es preveu un enfonsament del partit liberal de Michel.
A més, Charles Michel tenia l'ambició de tenir un càrrec dins les institucions europees, més enllà del Consell Europeu. Una de les possibilitats era la de ser president de l'Eurocambra, però el Partit Popular Europeu -que parteix com a gran favorit a les enquestes- vol apostar per la continuïtat de Roberta Metsola al capdavant de la institució. Una altra possibilitat era la de formar part de la Comissió Europea, però a hores d'ara hi ha moltes probabilitats que Úrsula von der Leyen segueixi al càrrec de presidenta de la institució, fet que dificultaria l'entrada de Michel, arran de la mala relació entre els dos líders europeus. A més, el grup liberal europeu pot deixar de ser el tercer grup més gran del Parlament Europeu per les patacades electorals que pot sofrir i per l'auge de partits que estan a la dreta del Partit Popular, com pot ser la formació de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni.
El paper de Didier Reynders
Caldrà veure si la marxa enrere de Michel reobre la porta al comissari de Justícia de la UE, Didier Reynders, a ser el candidat dels liberals belgues a les eleccions al Parlament Europeu. De fet, Reynders està tenint un paper protagonista a Espanya, en el marc del debat sobre la llei d'amnistia al Procés. El comissari de Justícia, vinculat al partit liberal europeu, serà l'encarregat de vigilar de prop el text legislatiu pactat entre el PSOE i l'independentisme. També tindrà un paper de mediador entre el Partit Popular i el PSOE de cara a les negociacions de renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que ja fa més de 5 anys que està caducat. Tot i això, Reynders apunta a un altre càrrec: el del secretari general del Consell d'Europa, l'organització europea dels drets humans.