El president del Consell Europeu i ex primer ministre belga, Charles Michel, es presentarà a les eleccions al Parlament Europeu del 9 de juny. Així ho ha anunciat en declaracions als diaris De Standaard, Le Soir i La Libre aquest diumenge, on ha afegit que deixarà el seu càrrec actual si surt escollit eurodiputat. Michel mantindrà la presidència del Consell Europeu fins que hagi de recollir l'acta, a mitjans de juliol, tal com indica el règim de compatibilitats. L'exprimer ministre belga farà campanya al capdavant de la llista dels liberals del Moviment Reformista Belga (MR), el mateix eurogrup del qual forma part Ciutadans i, històricament, havia format part Convergència i Unió. "El projecte europeu està davant una croada i cal impulsar la legitimitat de la democràcia. I vull ser part de l'equip que construeixi aquest projecte europeu", ha manifestat als diaris.
Pressió sobre els líders europeus
Amb aquesta decisió de Michel, els actuals líders de la Unió Europea hauran d'acordar ràpidament un successor per al càrrec de president del Consell de la UE. En cas contrari, l'euroescèptic primer ministre hongarès, Viktor Orbán, serà qui haurà de liderar les reunions del Consell, un paper d'intermediari que normalment assumeix el president del Consell Europeu. Després que les eleccions al Parlament Europeu se celebrin del 6 al 9 de juny als 27 països de la UE, els líders europeus es reuniran el 17 de juny i de nou el 27 i el 28 de juny.
Serà en aquestes reunions on és probable que intentin arribar a un acord sobre un substitut de Michel, tot i que el paper del cap del Consell Europeu normalment seria part de l'intercanvi d'acords entre grups polítics després que els resultats de les eleccions siguin clars, i a mesura que busquen dividir entre ells els diferents llocs de treball superiors de la UE.
Tanca la porta a Reynders
L'aposta de Charles Michel tanca la porta a l'actual comissari de Justícia de la Unió Europea, Didier Reynders, de ser la cara visible dels liberals belgues. Reynders està sent una cara visible a la Unió Europea en el marc del debat de l'amnistia al Procés. De fet, ha assegurat en més d'una ocasió que la comissió dictaria la seva opinió sobre aquest projecte de llei que s'està tramitant al Congrés i ha negat preocupació per aquesta qüestió.
Els liberals belgues només van obtenir dos eurodiputats en les passades eleccions del 2019 al Parlament Europeu. El partit nacionalista flamenc de centredreta va ser qui va guanyar les eleccions amb 3 eurodiputats. Tot i els resultats, els liberals belgues es van assegurar un lloc a la Comissió Europea amb Reynders al capdavant del comissionat de justícia. De fet, l'aposta de Michel li podria obrir la porta a la mateixa comissió en cas que un acord entre el Partit Popular Europeu, els socialistes europeus i els liberals sigui possible, tal com ha succeït aquest últim mandat.
Xoc amb Von der Leyen
El lideratge de Michel al capdavant del Consell ha estat marcat sobretot per la tensió que hi ha hagut amb la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen. Un bon exemple és el que va succeir el passat abril del 2021, quan Von der Leyen es va veure humiliada com a dona en constatar que Erdogan i Michel es van fer amb les dues butaques que presidien una reunió institucional a Ankara mentre a ella la relegaven a un sofà més apartat.