Cases buides i ciutats en retirada: el Japó busca com adaptar-se a la crisi demogràfica

Durant dècades, les ciutats japoneses van créixer sense aturador. Es construïen nous barris, s'aixecaven gratacels residencials i es guanyava terreny al mar per allotjar una població que no deixava d'augmentar. Avui, però, el Japó afronta una realitat completament diferent: cada vegada hi ha menys habitants i més gent gran. La transformació és tan profunda que moltes administracions locals ja treballen per adaptar les seves ciutats a un futur de decreixement.

Les dades provisionals del cens del 2025 mostren que el país ha perdut 3,1 milions d'habitants en només cinc anys, la caiguda més gran registrada fins ara. La població se situa actualment en 123 milions de persones, molt lluny dels gairebé 128 milions assolits el 2008, quan el Japó va tocar sostre demogràfic. Segons les projeccions oficials, el país podria baixar fins als 87 milions d'habitants l'any 2070.

Darrere aquestes xifres hi ha dos fenòmens que fa anys que preocupen les autoritats: una de les taxes de natalitat més baixes del món i un envelliment accelerat de la població. Gairebé un de cada tres japonesos té més de 65 anys, mentre que el nombre de naixements continua marcant mínims històrics.

Les cases buides es multipliquen

Les conseqüències ja són visibles en moltes zones del país. Poblacions rurals que es van buidant, escoles que tanquen per manca d'alumnes i barris sencers amb habitatges abandonats formen part d'un paisatge cada vegada més habitual.

La ciutat de Kobe, a l'oest del país, és un exemple de com les administracions intenten anticipar-se a aquest escenari. Després d'anys de creixement, la població va començar a disminuir a partir del 2010. Des d'aleshores, el municipi ha vist augmentar de manera constant el nombre d'habitatges sense ús.

Actualment, hi ha més de 118.000 cases buides a la ciutat. Per evitar que aquests immobles es converteixin en un problema urbanístic i social, l'Ajuntament ofereix ajudes econòmiques per enderrocar edificis deteriorats o rehabilitar-los per convertir-los en equipaments comunitaris.

Un dels projectes impulsats gràcies a aquestes subvencions és el d'una antiga casa de més de cent anys transformada en un espai per a activitats veïnals. Tallers, cursos i trobades comunitàries han retornat la vida a un edifici que havia quedat abandonat, una fórmula que les autoritats volen replicar en altres barris.

Menys construcció i més reutilització

La resposta de Kobe no es limita a recuperar habitatges antics. La ciutat també ha decidit prohibir la construcció de grans torres residencials en determinades zones. El motiu és simple: les autoritats temen que en les pròximes dècades molts d'aquests edificis acabin parcialment buits o abandonats.

La decisió simbolitza un canvi de paradigma. Si durant generacions la planificació urbana es basava en l'expansió, ara moltes ciutats japoneses es preparen per gestionar la contracció. L'objectiu ja no és créixer, sinó mantenir serveis i qualitat de vida amb una població cada vegada més reduïda.

Malgrat això, el fenomen no afecta tot el país de la mateixa manera. Mentre les zones rurals i moltes ciutats mitjanes perden habitants, grans metròpolis com Tòquio o Osaka continuen atraient població i concentrant activitat econòmica.

Aquesta desigualtat territorial preocupa el govern japonès, que busca fórmules per descentralitzar empreses i treballadors i incentivar la natalitat. Tot i això, els experts coincideixen que la tendència serà difícil de revertir. Per això, més que intentar recuperar el passat, el Japó ha començat a preparar-se per conviure amb una realitat inèdita: ser una de les primeres grans economies del món obligada a adaptar les seves ciutats a una població en retrocés