Hi ha una temperatura a partir de la qual el nostre estat d’ànim es veu afectat per l’excés de calor. Quan el termòmetre puja, ens despertem suats, incòmodes i de mala llet. La calor extrema pot fer que ens sentim irritables, cansats i més irascibles i amb menys paciència, i no és només una sensació: està demostrat que les altes temperatures influeixen negativament en la nostra salut mental i en les relacions socials. En aquest sentit, quan es passa dels 35 graus, qualsevol estímul mínim —un missatge de veu llarg, una obra al carrer, algú que mastega fort, una discussió absurda amb la teva parella— pot fer-nos esclatar per dins. I no és només una sensació: diversos estudis han demostrat que les altes temperatures ens tornen menys empàtics, menys col·laboradors i, sincerament, més insofribles.
El cervell també s'escalfa
Com si fos una CPU d'una màquina o el motor del portàtil amb 30 pestanyes del navegador obertes, el nostre cervell també va a mil per hora. No és que siguem persones dolentes o malvades, és que el cos va just de recursos. Quan fa molta calor, el nostre cervell activa el mode supervivència: envia sang cap a la pell per refredar-nos, ens fa suar com si fóssim en una sauna finlandesa i ens deixa sense energia per a res més. I entre les coses que es prioritzen zero hi ha la paciència, l’empatia o les bones maneres.
El nostre termòstat mental, l'hipotàlem, està massa ocupat intentant que no ens desmaiem i, per tant, gestionar educadament una discussió sobre qui ha deixat el rentaplats mig ple es fa difícil. I si la discussió passa al mig del carrer, entre asfalt calent i cotxes que deixen anar aire calent, la situació pot derivar fàcilment en un drama important.
Menys cooperació, més irritació
Un estudi que va observar venedors de botigues en plena onada de calor a Moscou va concloure que ajudaven molt menys els clients quan l’aire condicionat fallava. No deixaven de treballar, però el tracte humà desapareixia. Ni somriures, ni suggeriments, ni paciència: només aire calent i respostes curtes. És la versió estiuenca del "fes el que vulguis, però no em parlis". Fins i tot imaginar calor ens posa de mal humor. En un altre experiment, a uns voluntaris se’ls va fer pensar en un dia asfixiant abans de respondre un trivial i, després, se’ls va demanar si volien omplir una enquesta. Estaven més irritables i menys disposats a ajudar. Ni calor real feia falta: només pensar-hi ja els havia fos els nervis.
No ets tu, és la calor
Si aquest estiu tens ganes de bloquejar mig grup de WhatsApp, fer veure que no has vist aquell mail o cridar-li al ventilador perquè no pots més... respira. No estàs sol. És la calor, que t’està gestionant l’ànim. Per això, abans d’escriure aquell missatge passiu-agressiu que faci implosionar una conversa o de barallar-te per l’aire condicionat amb el company d’oficina, recorda: potser només necessites una dutxa freda, una estona a l’ombra i una mica de silenci. O un gelat. O tres. Potser una piscina amb glaçons. Sigui com sigui, una mica de calma i comptar fins a 10.