Poques hores abans de la pausa acordada dels combats a Gaza, Israel, Hamàs i els intermediaris que negociaven entre ells es trobaven dimecres de nou en una jornada frenètica d'intercanvis. La treva havia de durar fins dilluns, però Hamàs va decidir acceptar l'oferta israeliana d'ampliar l'alto el foc per un dia per cada grup de 10 captius alliberats. Quan s'acostava el termini original, es va proclamar una pròrroga, però només de dos dies.
I és que dos dies continua sent millor que res, i els dos dies addicionals van donar als mediadors de Qatar i egipcis més temps per intentar allargar una mica més la treva una mica més o convertir-la en un alto el foc permanent. No ha estat fàcil. Les negociacions, tal com diu Al Jazeera, no han estat fàcils i finalment van pactar allargar l'acord. Dimecres a la nit, la situació semblava molt més complicada. Hamàs va anunciar que buscava una nova pròrroga de quatre dies i fins i tot va dir que estava contemplant l'alliberament de tots els ostatges, a canvi d'acabar amb les hostilitats. Al mateix temps, Israel hauria dit que li semblava bé la proposta, però hauria enviat missatges contradictoris sobre la continuació de la pausa.
En aquest context, i barrejant també l'ansietat i l'esperança, els mediadors internacionals s'estan esforçant més que mai. Durant els dos últims dies, s'han unit a Qatar els més alts funcionaris dels serveis d'intel·ligència dels Estats Units, Israel i Egipte. No s'ha fet cap anunci sobre la presència dels seus homòlegs de Hamàs, però costa d'imaginar que la part palestina no estigués representada, segons ha dit també Al Jazeera. Tot podria indicar que havent-hi hagut converses, allargar la treva podria ser fàcil, però segons el mateix portal, aquestes converses podrien quedar estancades on són ara mateix.
Les implicacions i les complicacions de prorrogar la treva
Podria ser, doncs, que tant Hamàs com Israel decidissin no prorrogar més la treva. D'una banda, hi ha les raons tàctiques i estratègiques militars, principalment del costat d'Israel. En els últims dies, diversos representants de l'exèrcit haurien indicat que preferien que la pausa de dos dies fos l'última. Els militars creuen que els combats haurien de tornar, segons sembla.
Des del principi de la intervenció armada, l'exèrcit israelià va tenir por d'anar a la guerra sense objectius estratègics clarament definits. Vaig advertir que els soldats detesten les tasques “indefinides”. El primer ministre Benjamin Netanyahu va repetir diverses vegades que el seu objectiu era guanyar la guerra destruint Hamàs, però òbviament no ho va traduir mai en ordres i tasques clares i mesurables.
La logística de l'exèrcit d'Israel
Després dels atacs del 7 d'octubre, l'exèrcit israelià va mobilitzar 360.000 reservistes i els va desplegar al costat de l'exèrcit permanent de 150.000 soldats. Mentre continuaven els combats, cada reservista i cada unitat, fos a Gaza o al llarg del front nord, davant Hezbollah, sabien exactament quina era la seva tasca i propòsit. Tenien una mentalitat militar i no estaven obertament influïts per l'atmosfera entre els civils. Però com que es van aturar durant quatre dies i després dos més, molts van tornar a casa per descansar una mica i van quedar exposats als dubtes, incerteses, temors i esperances dels seus familiars i parents.
La mateixa cadena destaca que una altra pròrroga complicaria encara més la logística de les llicències i la rotació, però una vida semicivil perllongada també podria fer malbé la determinació de lluitar. Després del 7 d'octubre, l'adrenalina nacional israeliana va pujar i tots estaven llestos per lluitar. Ara, veient que la política del país és un desastre; el lideratge està en un desordre mal dissimulat i el primer ministre està clarament preocupat, commocionat i no és sincer, els soldats poden començar a dubtar, destaca Al Jazeera. Malgrat tot, el missatge dels portaveus continua sent clar. I és que l'objectiu és el de destruir Hamàs.