El preu del petroli de tipus Brent pujava aquest dilluns després de les amenaces de Donald Trump als seus socis, inclosos els membres de l'OTAN, per no complir els seus desitjos d'enviar vaixells de guerra a escortar petroliers a l'estret d'Ormuz. Així, a les 11.00 hores, el barril de Brent, de referència a Europa, fregava els 105 dòlars, un +1,52% més; mentre que el West Texas Intermediate (WTI), de referència als Estats Units, baixava per sobre del -0,30%, fins als 96,50 dòlars.

En una entrevista amb Financial Times, Trump advertia diumenge que l'OTAN s'enfrontaria a "un futur molt dolent" si els seus membres no presten ajuda, en forma de vaixells de guerra, per permetre el pas de petrolis per Ormuz, per on passa el 20% del petroli i el gas. Cap dels seus socis europeus, ni tampoc el Japó o Austràlia, es mostra a favor d'enviar vaixells. Tot el contrari.

Abans d'iniciar un viatge oficial als Estats Units aquesta mateixa setmana, la primera ministra del Japó, Sanae Takaichi, va rebutjar aquest dilluns que tinguin plans sobre un desplegament militar a Ormuz. En la mateixa línia, membres dels governs d'Austràlia i d'Alemanya també s'han mostrat taxatius a no enviar les seves forces navals.

Trump també ha advertit la Xina i, fins i tot, ha posat en dubte la visita que té prevista a Pequín si no intervenen a Ormuz. La Xina encara no s'ha referit a aquests comentaris, que tenen lloc mentre delegacions d'aquestes dues potències mundials celebren a París la sisena ronda de negociacions des de l'inici de la guerra comercial fa un any, segons informa Efe. La guerra contra l'Iran marcarà la negociació: mentre els EUA continuen sent dependents de les terres rares que produeix i exporta la Xina, i que són claus per a la indústria de defensa en temps de guerra, a Pequín li interessa que el trànsit de petroli per Ormuz torni a la normalitat.

Europa continua marcant diferències amb Trump, especialment pel que fa al petroli rus. El passat dijous, Washington va autoritzar la compra de petroli rus de vaixells en trànsit. Les autoritats europees sospiten que darrere d'aquesta decisió hi ha més interessos que els de contenir l'alça de preus del cru.

El comissari europeu d'Energia i Habitatge, Dan Jørgensen, es va mostrar aquest dilluns contrari que la UE torni a importar combustibles russos que indirectament financen la "guerra brutal" contra Ucraïna. "A la Unió Europea hem decidit que no volem importar energia russa", va dir a la seva arribada a una reunió del consell de ministres d'Energia.

Jørgensen va recordar que hi ha sancions a les importacions de cru rus, malgrat que dos països de la UE (Hongria i Eslovàquia) tenen derogacions. "És extremadament important que seguim en aquesta línia. A la UE no podem ajudar indirectament a finançar la guerra il·legal russa. Durant molt de temps hem depès de l'energia de Rússia, cosa que ha possibilitat a (el president rus Vladímir) Putin fer-nos xantatge i usar l'energia com a arma contra nosaltres".

Va assenyalar que a la UE "no hi ha un problema de seguretat de subministrament" però va admetre que afecten "els alts preus de l'energia", tot i que va assegurar que el bloc està "en millor situació que el 2022 perquè hi ha més renovables i hem diversificat el subministrament".