La República Democràtica del Congo afronta el brot d’Ebola més mortífer de la seva història mentre la resposta sanitària es veu limitada per la falta de recursos. Segons les últimes dades del govern congolès, corresponents al 18 d’agost, l’epidèmia ha causat 2.476 morts i 5.208 casos confirmats, amb una taxa de letalitat del 47,5%. El virus ja afecta sis províncies de l’est i el nord-est del país, amb Ituri com un dels principals epicentres.
El brot, declarat oficialment el 15 de maig, està provocat per la variant Bundibugyo del virus de l’Ebola. És ja el segon més letal registrat al món, només per darrere de l’epidèmia que va colpejar Guinea, Libèria i Sierra Leone entre el 2014 i el 2016, i també el més greu que ha patit mai la República Democràtica del Congo.
La rapidesa, la preocupació principal
La rapidesa amb què s’estén és un dels principals motius de preocupació. El director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha advertit que la situació "està lluny d’estar sota control" i ha situat el risc sanitari en un nivell "molt alt" per al Congo i "alt" per a Uganda i els països veïns.
A Ituri, la malaltia ja forma part de la vida quotidiana de moltes famílies. Segons ha recollit El País, residents de la zona expliquen que han perdut familiars en poques setmanes i reclamen una resposta més contundent de les autoritats. La por es combina amb les dificultats econòmiques derivades de les restriccions imposades per intentar frenar els contagis.
A l'espera d'una vacuna?
Un dels grans obstacles és precisament detectar els casos abans que el virus arribi a més persones. El doctor Jean Kaseya, director dels Centres Africans per al Control i la Prevenció de Malalties (Africa CDC), ha explicat que entre el 60% i el 70% de les morts relacionades amb l’ebola es produeixen dins de les comunitats, fora dels centres sanitaris. Això dificulta identificar els contactes i tallar les cadenes de transmissió.
La variant Bundibugyo afegeix una altra dificultat. No hi ha actualment cap vacuna ni tractament específic aprovat contra aquesta soca. La vacuna Ervebo, desenvolupada contra la variant Zaire, s’utilitza en la resposta i ha mostrat indicis d’una possible eficàcia contra el Bundibugyo. Al mateix temps, dues vacunes dissenyades específicament contra aquesta variant es troben en les primeres fases dels assaigs clínics en humans.
La situació es veu agreujada per les condicions de l’est del Congo, una regió marcada per dècades de conflicte armat. La presència de grups armats, els desplaçaments de població i la mobilitat constant dificulten el seguiment dels contactes i l’aïllament dels casos. Els responsables sanitaris també assenyalen la desconfiança d’algunes comunitats com un factor que complica la resposta.
Falta de finançament
A tot això s’hi suma la falta de finançament. L’OMS calcula que necessita 115 milions de dòlars per contenir l’epidèmia, però només ha rebut aproximadament el 60% d’aquesta quantitat. L’organització vol ampliar la vigilància comunitària, reforçar els centres de tractament i augmentar la formació del personal sanitari.
El problema va més enllà del Congo. En una reunió ministerial celebrada aquest dijous a Namíbia, Tedros ha reclamat reforçar la "sobirania sanitària" d’Àfrica i reduir la dependència de l’ajuda exterior. Segons el director de l’OMS, la cooperació internacional destinada a la salut ha caigut prop d’un 40% d’acord amb els indicadors del 2025.
Tedros ha defensat que els països africans augmentin els recursos propis destinats a la sanitat i impulsin la producció regional de medicaments, vacunes i proves diagnòstiques. "La salut no és un cost que s’hagi de contenir", ha afirmat, sinó una inversió en les persones, l’estabilitat i el futur del continent.
L’experiència d’Uganda demostra que contenir el virus és possible. El país va declarar-se lliure d’ebola al juliol després de controlar un brot de només una vintena de casos, gràcies a la detecció precoç i al seguiment dels contactes. El contrast amb el Congo posa de manifest la importància de disposar de prou recursos i d’una resposta ràpida.
Ara, la combinació d’una variant que s’estén amb rapidesa, un sistema sanitari sotmès a una forta pressió i una regió castigada per la violència manté l’epidèmia fora de control. L’OMS insisteix que encara és possible revertir la situació, però adverteix que el temps i els recursos són determinants.