L'alt representant de Política Exterior de la Unió Europea (UE), Josep Borrell, ha valorat la derrota americana en terres afganeses com un cop per a tot Occident. En una entrevista a RNE ha assegurat: "El que ha passat a l'Afganistan és una derrota del món occidental i això cal mirar-ho de cara i tenir el valor de reconèixer-ho". 

Com tants altres abans que ell, Borrell ha comparat les imatges que s'han viscut a Kabul els darrers dies amb la fugida dels americans de Saigon, l'any 1975. En el conflicte vietnamita, els americans també van perdre una guerra que es va prolongar durant anys i que enfrontava dos models per al món. Aquests records d'una altra derrota dels Estats Units han dut Borrell a assegurar que cal "pensar de quina manera actuem i com defensem els nostres valors" al món.

El cap de la diplomàcia europea ha parlat dels valors occidentals com d'una peça uniforme i monolítica que ara mateix trontolla per culpa de l'Afganistan. Borrell ha considerat que "el que estem veient és l'esdeveniment geopolític més greu o més important des que Rússia es va annexionar Crimea" el 2014 i "tindrà certament conseqüències en l'equilibri de poder en el món".

Talibans, dones i refugiats

Com altres membres de la Unió Europea o líders dels països que conformen la Unió, Borrell ha centrat la seva preocupació en dos eixos: les dones i els refugiats. Respecte a les dones, el cap de la diplomàcia europea ha assenyalat que: "La visió que té de la dona el món talibà és als antípodes del que nosaltres defensem, és la visió més radicalment contrària a la de la igualtat de la dona i la igualtat dels seus drets i oportunitats". 

Borrell ha assegurat que amb lamentar la situació de les dones i les nenes que queden sota el jou del nou règim talibà no n'hi ha prou. Tot i això, ha reconegut que les accions que poden fer les autoritats europees són "limitades". Malgrat les limitacions, ha insistit en el fet que la "responsabilitat immediata" de la UE és intentar evacuar totes les persones amb les quals ha treballat. 

Pel que fa als refugiats, Borrell ha advertit que els països europeus han d'estar preparats per rebre refugiats. No de forma immediata, atesa la situació sobre el terreny, però sí a curt termini. La coordinació ha d'anar més enllà, segons el líder diplomàtic: "Cal evitar una crisi humanitària. Això exigeix treballar amb els veïns, alguns dels quals no són països amb els quals mantenim relacions fluides".

S'haurà de negociar amb països veïns i probablement també amb estats membres. Per exemple, Grècia, que ja ha dit que no es convertirà en un punt d'entrada a Europa per a les persones que fugin dels talibans i ha demanat a la Unió Europea que reforci la col·laboració amb Turquia per gestionar fluxos migratoris. Així ho ha verbalitzat el ministre de Migració i Asil grec, Notis Mitarakis.

El president francès, Emmanuel Macron, també ha fet declaracions en què lamenta la situació l'Afganistan, però assegura que no permetrà una allau de refugiats afganesos. 

 

Imatge principal: Josep Borrell, alt representant de Política Exterior de la UE