El papa emèrit Benet XVI ha mort als 95 anys al convent Mater Ecclesiae, a la Ciutat del Vaticà, després d'uns anys en un estat de salut complicat. L'última aparició pública de Joseph Aloisius Ratzinger va ser el passat mes d'agost quan el papa Francesc el va visitar al monestir on residia per la cerimònia del pontífex actual que va elevar als eclesiàstics al rang cardenalici, i els nous "prínceps de l'església" el van acompanyar en la breu salutació. En els primers anys de retir, Benet va assistir a un parell de cerimònies d'elevació a cardenal a la Basílica de Sant Pere, però en els últims anys, el seu estat de salut li ho havia impedit.
Benet XVI, considerat molt conservador, passarà a la història per ser el primer papa que ha renunciat al pontificat en els últims 600 anys. Debilitat física i psicològicament, el pontífex va anunciar la seva marxa l'11 de febrer del 2013 al·legant la seva incapacitat per afrontar la neteja del Vaticà. Joseph Ratzinger va néixer a Baviera, Alemanya, l'any 1927, i va ser triat amb 78 anys 265è Papa de l'Església catòlica, el 19 d'abril de 2005, després de la mort de Joan Pau II, en el primer Conclave del segle XXI. Amb el nom de Benet XVI, succeïa el carismàtic Joan Pau II, el papa polonès, que va ser mentor de Ratzinger i que havia mort el 2 d'abril, després d'haver ocupat el tron de Sant Pere durant vint-i-sis anys en què el món va transitar de la Guerra Freda a la globalització.
Intents de netejar l'Església
El pontificat de Benet XVI va començar sota la fama d'inquisidor i de guardià de l'ortodòxia més conservadora de l'Església catòlica. Durant 23 anys va dirigir la Congregació per a la Doctrina de la Fe, l'antic Sant Ofici o Inquisició, una institució sempre vista amb recel, i des d'aquest càrrec, al qual el va promoure Joan Pau II, va ser el responsable de les mesures disciplinàries adoptades pel Vaticà contra alguns teòlegs de l'alliberament per les seves influències marxistes.
El papa Benet XVI quedarà en el record del Vaticà per haver fet grans esforços, encara que fracassats, per netejar l'Església de corrupció i irregularitats. En aquest context cal situar, per exemple, la seva petició de perdó a les víctimes dels capellans pederastes (escàndol que Joan Pau II va intentar ocultar), i una polèmica en la qual es va veure involucrat per l'encobriment d'un cas d'abusos sexuals en una diòcesi alemanya de la qual Ratzinger n'havia estat pastor. Benet XVI va decidir explicar la seva versió d'aquests fets que suposaven una taca fosca en la seva vida i ho faria en un judici obert en un tribunal sud d'Alemanya per esvair tots els dubtes sobre si va encobrir un sacerdot pederasta quan era l'arquebisbe de Munic.
Un altre de les qüestions que va marcar el pontificat de Benet XVI van ser els escàndols destapats en el cas Vatileaks, un robatori de documents secrets del Vaticà pel qual el seu majordom, Paolo Gabriele, va ser condemnat a 18 mesos de presó i posteriorment perdonat pel mateix papa. La investigació del cas va quedar en mans de tres cardenals, va revelar l'existència de relacions homosexuals, lluites de poder i malversacions econòmiques al Vaticà.
La faceta intel·lectual de Benet XVI
Una de les facetes més destacades de Benet XVI va ser la d'intel·lectual. Era un home profundament reflexiu, posseïdor de més de vuit doctorats honoris causa i autor d'una producció assagística d'un centenar de llibres que, sens dubte, el pas del temps consagrarà com una magnífica i sòlida contribució al desenvolupament del pensament cristià en general i occidental en particular. Ratzinger va ser un prolífic escriptor. Entre les seves obres figuren més de 600 títols, molts d'ells estudis i documents eclesiàstics. Com a alemany, era hereu de la rica literatura (Goethe, Thomas Mann) i filosofia alemanya, que va estudiar profundament. Martín Luter, Immanuel Kant, Friedrich Hegel, Friedrich Schelling, Karl Marx, Friedrich Nietzsche, Max Scheler, Martin Heidegger, Albert Einstein, o Werner Heisenberg són pensadors que va treballar i estudiar i estudiar al detall. A més, a les seves obres també és present la influència de noms com els de Romano Guardini, Henry Newman, sant Agustí, sant Tomàs o sant Bonaventura.
Intel·lectuals de tot el món i de diverses ideologies van voler escoltar-ho i el van tenir present als seus pensaments. Amant del diàleg i l'argumentació filosòfica, Ratzinger considerava essencial entaular una conversa diàfana del cristianisme amb la ciència i la cultura actual. Benet XVI considerava que el progrés, les noves tecnologies i les inquietuds científiques havien de generar una llibertat paral·lela a la que la fe proposa. A més, Benet XVI també era un expert pianista.
Passat a les Joventuts Hitlerianes
Ratzinger va estar afiliat a les Joventuts Hitlerianes, una cosa obligatòria per als seminaristes a partir de 1939, perquè aquests es consideraven sospitosos d'anar en contra del règim nazi. Als 16 anys va ser cridat a files, com altres joves de les Joventuts Hitlerianes. Va ser destinat a la protecció de la fàbrica de BMW als afores de Munic, ciutat que va ser bombardejada massivament. Va prestar servei al règim nazi entre abril de 1943 i setembre de 1944. Durant aquest temps va assistir a l'institut de segon ensenyament Maximiliansgymnasium, tot i que volia ser sacerdot. Després de la instrucció bàsica, va ser destinat a Àustria, concretament en la protecció antitancs. Era un servei de defensa on va construir sistemes per tancar el pas als tancs de guerra. Ratzinger va acabar desertant en els últims dies de la guerra, però va ser fet presoner per soldats aliats en 1945. Finalment, després de la guerra, Ratzinger va poder dedicar-se als estudis teològics, primer a l'Escola Superior de Filosofia de Freising. Després es va doctorar en teologia per la Universitat de Munic.
El 29 de juny de 1951 va ser ordenat sacerdot i va optar per la labor docent. I en 1981 va ser cridat a Roma per ser prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe pel papa Joan Pau II, qui anys més tard el va nomenar degà del Col·legi Cardenalici i, com a tal, cardenal-bisbe d'Òstia en 2002.
Consagració de la Sagrada Família
El 7 de novembre de 2010, en el seu primer viatge a l'Estat espanyol, el papa Benet XVI va convertir la Sagrada Família en basílica, la novena de la ciutat de Barcelona. La cerimònia va ser seguida per 6.500 persones a l'interior i més 35.000 a l'exterior del temple. El pontífex va ser rebut pels aleshores monarques, Joan Carles I i Sofia, i el que era president de la Generalitat, José Montilla, l'exalcalde de Barcelona, Jordi Hereu i el president de la junta constructora del temple, Joan Rigol. En la seva homilia, Benet XVI va destacar la monumental obra del català Antoni Gaudí, "arquitecte genial i cristià conseqüent". "M'ha commogut especialment la seguretat amb la qual Gaudí, davant les innombrables dificultats que va haver d'afrontar", va expressar.
La relació de Benet XVI amb els Països Catalans està marcada per l'aprovació de les beatificacions de Josep Tàpies i sis clergues més de la diòcesi d’Urgell, morts el 1936, i la de 495 màrtirs de la Guerra Civil Espanyola, que va ser aprovada el 28 d’octubre de 2007 i que es va convertir en la beatificació massiva més important de la història de l’Església fins aquell moment, i la canonització de Francesc Coll i Guitart, l'octubre del 2009.