El primer ministre francès, François Bayrou, ha anunciat aquest dilluns que sotmetrà el seu govern a una moció de confiança durant una sessió extraordinària de l’Assemblea Nacional francesa el pròxim 8 de setembre. En aquesta sessió, i a l’empara de l’article 49.1 de la Constitució, el primer ministre pronunciarà un discurs per defensar el seu pla d’ajust fiscal i pressupostari que preveu retallades de fins a 44.000 milions d’euros en pensions i ajudes socials i l’eliminació de dos dies festius. D’aquesta manera, François Bayrou buscarà que els diferents partits polítics de la cambra es posicionin respecte del seu pla dos dies abans d’una gran mobilització social que està prevista pel dia 10 i en la qual el líder de la França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, ja ha dit que espera una “vaga general”. El moviment de Bayrou s’avança, també, a una més que probable moció de censura que tant els insubmisos com l’extrema dreta del Reagrupament Nacional havien advertit que presentarien a l’inici del nou període de sessions, que comença el 22 de setembre. La polèmica llei de pressupostos s’ha de presentar a l’assemblea durant l’octubre, segons els plans del govern de Bayrou.
El passat mes de juliol, Bayrou va tancar el curs polític a França amb un anunci d’alta volada que va deixar ben encesos els ànims dels francesos: els seus pressupostos congelarien la despesa pública i comportarien una retallada de 44.000 milions d’euros en prestacions socials, ajudes, pensions de jubilació, treballadors públics, així com altres mesures com la supressió de dos dies festius: el Dilluns de Pasqua i el 8 de maig, el dia en el qual se celebra la fi de la Segona Guerra Mundial. La justificació per l’ajust de tal magnitud és el deute públic francès, que no para de créixer i ja suposa el 114% del PIB, i el dèficit pressupostari que està molt per sobre del 3% que marquen les regles fiscals europees: un 5,4% l’any 2024. En declaracions davant la premsa aquest dilluns, Bayrou ha dit que “la dependència del deute a França ha esdevingut crònica i aquests diners no s'utilitzen com faria falta per invertir”, sinó que “s'utilitza per a despeses corrents”, ha afegit.
Un pla impopular entre els partits i la ciutadania
Ja des de l’anunci del seu pla, la majoria de partits polítics francesos, tant des de l’esquerra com des de la dreta, han expressat el seu desacord amb les mesures plantejades i la necessitat de negociacions intenses per poder arribar a un acord. Bayrou s’ha mostrat favorable a discutir les mesures concretes, però defensa que l’ajust és necessari i “França no pot ignorar el perill” que suposa el deute, sobre el qual ha arribat a comparar la situació amb la de la Grècia rescatada durant la crisi de deute del 2007. Pocs minuts després del seu anunci, el líder del partit d’extrema esquerra la França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, ha dit que “no hi ha majoria” per a Bayrou i ha afegit que “per primer cop en cinc anys, un primer ministre macronista sol·licitarà un vot de confiança”. Per la seva banda, el líder del grup d’extrema dreta Reagrupament Nacional, Jordan Bardella, ha dit que “François Bayrou acaba d'anunciar la fi del seu govern, minat per la seva complaent inacció”, i ha afegit que “el RN mai votarà per la confiança en un govern les decisions del qual fan patir el poble francès”. Fabien Roussel, secretari general del Partit Comunista Francès, i Marine Tondelier, secretària general dels Ecologistes, també han manifestat la seva oposició al govern Bayrou, que ja ha superat vuit mocions de censura gràcies als vots del Reagrupament Nacional. El Partit Socialista encara no s'ha pronunciat.
L’examen polític per Bayrou arriba abans de l’esperat, amb la votació el 8 de setembre en la qual els partits polítics hauran de triar si donen el seu suport o no a la declaració del govern. Si la majoria de la cambra vota en contra, el govern perdrà la confiança de l’Assemblea i haurà de presentar la dimissió a Emmanuel Macron, president de la República, que hauria de triar un nou primer ministre, el tercer en menys d’un any. L’altra opció que li queda a Macron és la dissolució de l’Assemblea i la convocatòria d’unes noves eleccions que, probablement, tornarien a deixar la cambra en una nova situació de bloqueig a causa de la polarització política que viu l’estat francès i la divisió de l’electorat. L’altra cara de l’examen polític serà als carrers, amb la manifestació convocada pel col·lectiu “Bloquegem-ho tot el 10 de setembre”, que ha estat recolzada en les últimes setmanes pels partits polítics d’esquerres, sindicats i col·lectius anarquistes i d’extrema dreta.