Quan pensem en la Unió Europea, una de les primeres imatges que ens ve al cap és la seva bandera: dotze estrelles daurades formant un cercle perfecte sobre un fons blau intens. El 2025, aquest símbol compleix 40 anys com a emblema oficial de la UE, però la seva història –i el seu significat– són molt més profunds que una simple icona institucional.
Un símbol nascut per unir un continent trencat
La bandera europea no va néixer dins de la UE, sinó al Consell d’Europa, la institució creada després de la Segona Guerra Mundial per promoure drets humans i reconciliació. El 1955, en un continent encara ferit i dividit, els governs europeus van adoptar aquest disseny que evocava harmonia, pau i esperança.
Les dotze estrelles no representen països ni fronteres. Segons la documentació del Consell, simbolitzen perfecció, plenitud i estabilitat, un número tradicionalment associat a l’harmonia. El cercle transmet unitat; el blau, serenitat. No va ser fins al 1985 quan el Consell Europeu –aleshores al capdavant de les Comunitats Europees– va aprovar-lo com a símbol propi.
De Brussel·les al món: una identitat compartida
El 1986 la bandera es va hissar per primera vegada davant de la Comissió Europea. Des de llavors, ha passat de ser un símbol institucional a convertir-se en una peça fonamental de la identitat europea moderna. Avui oneja en: edificis públics i ajuntaments dels 27 estats membres; institucions europees com el Parlament, el Consell o la Comissió; projectes finançats per la UE en infraestructures, recerca i cultura; monedes i bitllets d’euro; esdeveniments públics i mobilitzacions ciutadanes.
Segons el Consell Europeu, la bandera és “un recordatori visible dels valors compartits que uneixen els europeus”, entre els quals destaquen la democràcia, la llibertat i la dignitat humana.
Un símbol amb història, però també amb futur
La bandera europea ha resistit crisis econòmiques, tensions polítiques i fins i tot el Brexit. Tot i això, ha mantingut el seu valor simbòlic: representar la voluntat que Europa sigui més que un conjunt d’interessos nacionals. Aquest 40è aniversari arriba en un moment de grans reptes: des de la guerra a Ucraïna fins a les tensions migratòries i econòmiques.
I, tanmateix, també és un moment en què milions de joves es reivindiquen com a europeus, viatgen amb programes Erasmus i defensen obertament la mobilitat, la diversitat i els drets civils. La UE ha reforçat aquesta visió en la campanya oficial del Consell, que recorda que la bandera és “un símbol de pau i unitat que continua inspirant el futur del continent”.
Més que un símbol: una promesa
En un món fragmentat, la bandera europea continua essent un punt de trobada. Un símbol que recorda l’origen del projecte: garantir que Europa no torni mai a dividir-se com ho va fer al segle XX. Quaranta anys després de la seva adopció, la bandera no només commemora un passat compartit, sinó que també projecta una promesa de futur: la d’una Europa que continua construint-se cada dia, entre diversitat, debat i esperances compartides –o que, almenys, ho intenta–.