Durant els dies previs a la seva visita, diplomàtics i observadors de l’Orient Mitjà especulaven sobre si Mohammed bin Salman s’exposaria a una de les habituals, i sovint incòmodes, rodes de premsa improvisades de Donald Trump al Despatx Oval. I així va ser. Durant prop de quaranta minuts, amb les càmeres gravant, el president dels Estats Units i el príncep hereu de l’Aràbia Saudita van respondre preguntes sobre temes tan espinosos com l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi, la cooperació militar i tecnològica o la venda d’armament. L’escena, carregada de pompa i ostentació, va oferir una finestra privilegiada per observar la complicitat entre el magnat republicà i el líder de l’única economia del G-20 del món àrab. La jornada va incloure una cerimònia al Jardí Sud de la Casa Blanca pròpia d’una visita d’Estat, malgrat que formalment no ho fos. Una desfilada de cavalls, sobrevols d’avions de combat i un sopar solemne van rubricar l’inici d’un nou eix geoestratègic. Trump va anunciar amb solemnitat que designava l’Aràbia Saudita com a aliat principal fora de l’OTAN, una distinció simbòlica, però de gran pes polític, que elevava Riad al rang de soci prioritari. Amb l’aval explícit de Washington, el regne àrab deixava enrere el seu paper de soci discret per convertir-se en un actor regional amb prou ambicions per a disputar la històrica centralitat diplomàtica i militar d’Israel, fins ara el gran intocable de la política exterior nord-americana a l’Orient Mitjà.

Un dels punts més rellevants de l’entesa entre Trump i Bin Salman és la venda d’avions de combat F-35 a l’Aràbia Saudita. La transacció, llargament perseguida per Riad, suposa un desafiament directe al domini aeri d’Israel a l’Orient Mitjà, ja que havia estat l’únic país amb accés a aquests caces de cinquena generació. Els F-35, fabricats per l’empresa nord-americana Lockheed Martin, són considerats els avions de combat més avançats i letals del món, amb tecnologia capaç d’evitar els radars i atacar objectius abans que puguin respondre. El seu domini del cel en escenaris de guerra els converteix en una eina de superioritat aèria inqüestionable. Que Bin Salman hagi aconseguit la llum verda de Trump per adquirir fins a 48 unitats d’aquests aparells no només enforteix la base industrial de defensa nord-americana, com va destacar la Casa Blanca en un comunicat, sinó que altera profundament l’equilibri de forces a la regió. 

L’Aràbia Saudita fa dècades que és un dels principals clients de la indústria armamentística nord-americana, però fins ara havia quedat fora del selecte programa d’accés als F-35. Trencar aquest veto històric, tal com va anunciar Trump dimarts, no només suposa una millora substancial de les capacitats aèries saudites, sinó que consolida Riad com un actor militar de primera línia a l’Orient Mitjà. L’anunci que el regne tindrà els mateixos caces que Israel vulnera de ple la doctrina de ‘l’avantatge militar qualitatiu’ que ha regit la política de seguretat dels Estats Units durant dècades: garantir que Israel mantingui una superioritat armamentística inqüestionable respecte als seus veïns. Fins ara, l’Estat hebreu era l’únic país de la regió amb accés als F-35, i havia intentat condicionar qualsevol ampliació del programa a una normalització de relacions amb els països àrabs. No obstant això, l’Aràbia Saudita continua negant-se a signar els Acords d’Abraham, exigint com a pas previ el reconeixement d’un Estat palestí. Malgrat aquestes tensions, Trump va optar per ignorar les alertes de l’establishment de seguretat israelià, que veu en aquesta operació una amenaça directa a la seva hegemonia aèria i estratègica.

Més enllà de la venda d’armament, el suport dels Estats Units a l’Aràbia Saudita es consolida també amb un nou Acord de Defensa Estratègica (SDA, per les seves sigles en anglès), subscrit per Trump i Bin Salman durant la seva visita a Washington. Segons el comunicat de la Casa Blanca, l’SDA “enforteix la col·laboració de defensa i dissuasió a la regió” i, al mateix temps, suposa una victòria per a l’agenda America First en facilitar l’entrada d’empreses nord-americanes al mercat saudita i garantir noves contribucions financeres del regne per cobrir costos militars compartits. A més, en aquest nou marc, Trump va anunciar que elevaria l’Aràbia Saudita a la categoria d’“aliat principal fora de l’OTAN”, una distinció reservada per a països amb vincles estratègics privilegiats amb Washington. Aquesta designació permet accedir a beneficis militars exclusius i envia un missatge clar sobre la preferència de la Casa Blanca. De fet, Riad buscava replicar l’ordre executiva emesa mesos abans respecte a Qatar, on qualsevol atac al seu territori es considerava una amenaça directa per als Estats Units.

Res és gratuït

Tot té un preu en política internacional, i molt més quan es tracta de redefinir aliances estratègiques a una regió tan volàtil com l’Orient Mitjà. L’opulenta exhibició d’hospitalitat amb què Trump va rebre Bin Salman no només reflectia el seu entusiasme per una nova aliança, sinó que posava en evidència els fonaments econòmics d’aquesta aposta. A canvi dels acords militars i del reconeixement com a aliat principal fora de l’OTAN, l’Aràbia Saudita es va comprometre a augmentar fins a un bilió de dòlars les seves inversions als Estats Units. El mateix príncep hereu va anunciar que el regne incrementaria els 600.000 milions de dòlars ja compromesos fins a gairebé duplicar-los. Una de les operacions més destacades és la de l’empresa Humain, una firma emergent d’intel·ligència artificial finançada pel fons sobirà saudita, que ha segellat diversos acords amb empreses nord-americanes i es presenta com a punta de llança de l’ambició tecnològica de Riad. L’objectiu saudita és clar: transformar la seva riquesa petroliera en influència global, i convertir-se en líder mundial en exportació d’intel·ligència artificial. Washington, per la seva banda, ja planeja l’exportació de xips avançats a territori saudita. Durant tota la reunió, Trump es va mostrar visiblement satisfet amb l’acord, arribant a agafar Bin Salman de les mans i reiterant, davant les càmeres, l’alegria que li provocava tenir-lo a la Casa Blanca.

Palestina, punt discordant

Tot i la sintonia creixent entre Washington i Riad, Palestina continua essent el principal element que impedeix una aliança entre l’Aràbia Saudita i Israel. Trump ha manifestat repetidament el seu desig que Riad s’adhereixi als Acords d’Abraham, un dels eixos centrals de la seva política exterior a l’Orient Mitjà durant el seu primer mandat, i que ha permès la normalització de relacions entre l’Estat hebreu i diversos països àrabs. Tanmateix, la resposta del príncep hereu saudita ha estat inequívoca: cap reconeixement d’Israel no serà possible sense una via clara, creïble i irreversible cap a la creació d’un Estat palestí. Des del Despatx Oval, Bin Salman va reiterar que el seu país es manté ferm en la defensa de la solució dels dos estats i que qualsevol acostament amb Tel-Aviv passa per garantir primer els drets del poble palestí. “Volem assegurar-nos que hi ha un camí clar cap a una solució de dos estats”, va declarar davant de les càmeres, insistint que caldrà preparar “la situació adequada” per poder avançar-hi tan aviat com sigui possible. Tot i la discòrdia, Trump va voler minimitzar les diferències i va assegurar haver mantingut “bones converses” amb el príncep saudita sobre la qüestió. “Vam parlar d’un estat, de dos estats… Vam parlar de moltes coses. I en poc temps, també ho discutirem més a fons”, va dir el president.

L’ombra de Khashoggi

Entre els gestos que demostren fins a quin punt Trump ha decidit mirar cap a una altra banda davant les ombres que planen sobre l’Aràbia Saudita hi ha la seva actitud envers l’assassinat de Jamal Khashoggi. Malgrat les conclusions de la CIA, que van assenyalar directament Bin Salman com el responsable de l’ordre de matar el periodista exiliat al consolat saudita d’Istanbul el 2018, Trump va preferir defensar públicament el príncep hereu. Davant la premsa, el president nord-americà va afirmar que Bin Salman “no en sabia res”, fins i tot va arribar a relativitzar els fets titllant Khashoggi de personatge “extremadament polèmic”. “A molta gent no li queia bé aquest senyor; et caigués bé o malament, les coses passen”, va dir. En lloc de condemnar l’esquarterament del periodista, Trump es va limitar a destacar la seva sintonia amb Bin Salman, a qui va descriure com un “vell amic” i amb qui, segons ell, compartien l’orgull pel tractament dels drets humans. Per la seva banda, el príncep hereu va qualificar l’assassinat de “gran error” i va insistir que el seu país el va investigar a fons i va prendre “totes les mesures adequades”.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!