Kabul, la capital de l'Afganistan, s’encamina cap a una greu crisi d’aigua que podria deixar la capital afganesa sense reserves subterrànies en els pròxims anys. Un informe de Prosper Global alerta que la ciutat podria quedar-se sense aigua subterrània ja el 2030, en un context marcat pel creixement demogràfic, la sobreexplotació dels aqüífers i l’empitjorament de les sequeres.
La situació ja és crítica en diversos barris de la capital. Segons Prosper Global, el nivell de les aigües subterrànies ha caigut gairebé 30 metres durant l’última dècada. L’organització calcula també que l’extracció d’aigua supera la capacitat de recuperació natural dels aqüífers en més de 1.550 milions de peus cúbics anuals.
Els aqüífers són especialment importants per a Kabul perquè proporcionen aigua a prop del 80% dels seus habitants. Només una cinquena part de la població disposa d’accés a aigua canalitzada, segons les dades recollides en l’anàlisi. Gairebé la meitat dels pous de la ciutat ja s’han assecat.
Creixement sense límits
La pressió sobre els recursos hídrics està estretament relacionada amb el creixement de Kabul. La població de la capital ha passat de menys d’un milió d’habitants el 2001 a uns sis milions actualment, segons estimacions citades per CNN. L’expansió urbana ha incrementat la demanda d’aigua de les llars, els negocis i els hivernacles, mentre que la construcció d’edificis i la pavimentació del sòl dificulten la recàrrega natural dels aqüífers.
El canvi climàtic està agreujant el problema. L’Afganistan acumula sis anys consecutius de sequera i, segons dades de les Nacions Unides, la neu acumulada al país va assolir l’any passat un dels nivells més baixos dels darrers anys. Entre el 2014 i el 2020, els nivells de neu ja havien disminuït prop d’un 20%, segons les mateixes dades.
Aigües contaminades
La menor disponibilitat de neu és especialment rellevant per a Kabul, situada a la vall del sistema de l’Hindu Kush-Himàlaia. La neu i el gel de les muntanyes alimenten els rius i contribueixen a recarregar els aqüífers de la zona. Al mateix temps, quan es produeixen precipitacions, la superfície cada vegada més urbanitzada de la ciutat impedeix que l’aigua s’infiltri adequadament al subsol i afavoreix les inundacions sobtades.
La crisi també té una dimensió sanitària. Segons els especialistes citats en l’anàlisi, fins al 80% de les aigües subterrànies de diverses zones de Kabul estan contaminades per aigües residuals i substàncies naturals com l’arsènic.
La falta d’aigua afecta especialment les famílies amb menys recursos. Segons les estimacions recollides per CNN, alguns habitants arriben a destinar fins al 30% dels seus ingressos a comprar aigua a empreses privades i camions cisterna. Les Nacions Unides consideren que una despesa superior al 3% dels ingressos familiars en aigua ja no és assequible.
Les autoritats afganeses estudien diferents projectes per augmentar l’abastament. Entre aquests hi ha la presa de Shahtoot, que podria proporcionar aigua a més de dos milions de persones, i una canonada de més de 200 quilòmetres per transportar aigua del riu Panjshir fins a Kabul. Segons el Ministeri afganès d’Energia i Aigua, també s’estan construint preses i pous per intentar recuperar les reserves subterrànies.
Els projectes, però, necessitarien anys i importants recursos per entrar en funcionament. Experts de la Universitat de les Nacions Unides alerten que la ciutat disposa d’un marge de temps cada vegada més reduït per evitar que la manca d’aigua es converteixi en una crisi humanitària de grans dimensions.