S'intensifica la guerra híbrida a Europa amb una onada d'amenaces de bomba que, després d'afectar desenes de vols comercials, s'ha estès als mitjans de comunicació. Els incidents, registrats al llarg de la primera setmana de novembre, han obligat a desviar avions, efectuar aterratges d'emergència, mobilitzar caces militars i evacuar instal·lacions de diverses televisions. La situació s'ha intensificat aquest divendres amb nous avisos en diferents països. Malgrat els amplis dispositius de seguretat desplegats, les inspeccions no han localitzat cap explosiu ni s'han notificat ferits. Les autoritats investiguen l'origen de les amenaces, mentre creixen les sospites que els incidents podrien formar part d'una operació de guerra híbrida, sense que de moment hi hagi proves que permetin atribuir-los a cap estat.
L'extensió de les amenaces als mitjans ha afectat la radiotelevisió pública irlandesa RTÉ, la britànica Sky News i la búlgara Nova TV. A Dublín, la policia ha evacuat les instal·lacions de RTÉ i algunes emissions s'han substituït per música i missatges enregistrats durant prop de tres hores. També s'ha desallotjat la redacció de Nova TV a Sofia, mentre que Sky News ha activat els seus procediments de seguretat. Els correus rebuts per les televisions advertien de possibles explosions imminents i reivindicaven les amenaces contra l'aviació. Segons un responsable de RTÉ citat pel Financial Times, un dels missatges s'havia enviat a 18 mitjans de comunicació. La identitat del remitent i l'autenticitat de la reivindicació continuen sense verificar-se.
Desviaments, aterratges d'emergència i caces militars mobilitzats
Les amenaces han afectat nombrosos aeroports, entre els quals Madrid-Barajas, on divendres es van activar els protocols de seguretat per quatre avions procedents de l'estranger: tres de Londres i un de Múnic. Les comprovacions van permetre descartar la presència d'explosius. A França es van registrar quatre nous avisos, tres corresponents a vols que van aterrar a Orly i un altre a Bordeus. A Hongria, tres avions van haver de ser escortats per caces militars. També es va desviar a Venècia un vol de Wizz Air que cobria la ruta entre Praga i Roma, fet que va obligar a suspendre temporalment el trànsit aeri de l'aeroport italià. La policia txeca, per la seva banda, va inspeccionar nou aparells relacionats amb vols d'entrada o sortida de Praga.
La successió d'incidents ha portat la Comissió Europea a activar un mecanisme d'intercanvi d'informació sobre seguretat aèria entre els estats membres, en coordinació amb l'Agència de la Unió Europea per a la Seguretat Aèria (EASA). Brussel·les insisteix que les investigacions corresponen a les autoritats nacionals i considera prematur determinar si tots els episodis estan relacionats. La situació té una rellevància especial a Irlanda, que exerceix la presidència rotatòria del Consell de la UE i acollirà a Dublín dues reunions de dirigents europeus els dies 12 i 13 de novembre. El primer ministre irlandès, Micheál Martin, ha anunciat un ampli dispositiu de seguretat i ha assegurat que les autoritats treballen per identificar els responsables i exigir-los responsabilitats.
Les sospites sobre Rússia i el possible escenari de guerra híbrida
Una de les principals incògnites és qui està darrere dels avisos i si formen part d'una campanya coordinada. Alguns correus, encapçalats amb el títol "Missatge a Occident", advertien: "Això només és el principi", i anunciaven futures explosions contra avions, creuers, estacions de metro i trens. Els missatges incorporaven una signatura amb el cognom Andrópov, compartit amb un antic dirigent soviètic, però no s'ha pogut establir la identitat real de l'emissor. Segons el Financial Times, els serveis europeus de seguretat investiguen si les amenaces podrien tenir l'origen a Rússia, tot i que aquesta hipòtesi no està demostrada. El ministre italià d'Afers Exteriors, Antonio Tajani, ha admès que "per aquests darrers avisos encara no tenim proves", però ha advertit que Moscou "intentarà desestabilitzar, crear pànic i problemes a la vida quotidiana".
Les sospites apareixen en un context marcat per altres incidents de seguretat, com els ciberatacs recents contra sistemes de refrigeració de supermercats europeus i instal·lacions del servei francès de sang. Grups de pirates informàtics prorussos han reivindicat aquestes accions, però les autoritats no n'han confirmat l'autoria. El Kremlin, a través del seu portaveu, Dmitri Peskov, ha rebutjat les acusacions sobre els ciberatacs i les ha qualificat d'infundades. Pel que fa a les amenaces de bomba, els investigadors tampoc descarten que alguns avisos siguin obra d'imitadors o persones que actuïn independentment. Els experts consultats per Associated Press assenyalen que la concentració d'incidents pot servir per posar a prova la coordinació dels dispositius de seguretat i generar incertesa entre la població.