Tot i que Israel i Hamàs van signar una treva amb l’objectiu d’acabar amb dos anys de guerra a Gaza, els esdeveniments dels últims dies han posat en evidència la fragilitat d’aquest acord. La primera fase de l’alto el foc, que ha permès l’alliberament d’ostatges israelians a canvi de l’excarceració de centenars de presos palestins i la suspensió dels atacs de l’exèrcit hebreu, es troba avui en perill. Hamàs ha acusat Israel de violar la treva després que dimarts almenys sis gazians morissin per trets de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) al nord i centre de l’enclavament. L’endemà, un dron va matar dos homes al barri de Shujaiya, un sector designat per les autoritats militars com a “zona vermella”, teòricament prohibida als civils. Tot i les denúncies dels islamistes, els jueus sostenen que la vintena de persones que han mort des de la firma de l’acord s’havien acostat a la línia de control i representaven una amenaça. L’episodi succeeix abans de la teòrica segona cimera impulsada pel president dels Estats Units, Donald Trump, per obrir una nova etapa de diàleg, però també subratlla fins a quin punt la pau encara està lluny de ser irreversible.
Les tensions han augmentat encara més després que Israel també acusés Hamàs de violar els termes de l’acord en entregar cossos que no pertanyien als ostatges capturats el 7 d’octubre de 2023. Aquest dimecres l’exèrcit israelià va confirmar que un dels quatre cossos lliurats per Hamàs no corresponia a cap dels captius registrats. El grup islamista havia assegurat que tots quatre eren ostatges, però l’anàlisi elaborada per l’Institut Nacional de Medicina Forense va desmentir-ho, indicant que només tres ho eren. Davant les crítiques, el grup armat ha afirmat que ja ha retornat a Israel totes les restes mortals dels ostatges als quals ha pogut accedir, i ha advertit que per recuperar la resta necessitarà equips especialitzats. Fins ara s’han lliurat les restes de set dels 28 ostatges morts que es creu que encara es troben a Gaza, a més dels 20 ostatges vius que ja han estat alliberats.
La situació ha provocat l’enuig del govern israelià, que ha decidit prendre represàlies immediates, reduint a la meitat el nombre de camions d’ajuda que poden entrar a la Franja i limitant severament la distribució d’assistència humanitària. Tres fonts consultades per The Associated Press han confirmat aquesta mesura, que ha tingut repercussions immediates sobre la distribució d’ajuda. L’oficina humanitària de les Nacions Unides a Gaza ha confirmat que va ser notificada per l’agència militar israeliana encarregada del control del flux d’assistència que Israel reduiria la quantitat de subministraments permesa com a resposta al que consideren un incompliment de l’acord per part de Hamàs. Segons va explicar la portaveu de l’oficina de l’ONU, Olga Cherevko, dimarts els passos fronterers van romandre tancats, dificultant encara més l’entrada de recursos essencials. A més, fonts israelianes citades per Reuters han indicat que l’obertura del pas de Rafah, a la frontera amb Egipte, també s’haurà de posposar fins que no es compleixi amb la devolució completa de les restes dels 21 ostatges morts que es creu que encara són en mans dels islamistes.
A l’altre costat de l’Atlàntic, la Casa Blanca ha adoptat una posició de prudència relativa davant les acusacions creuades entre Israel i Hamàs. Segons ha publicat Axios, dos assessors principals de Trump van afirmar que, de moment, no creuen que Hamàs hagi trencat l’acord pel que fa a la devolució dels cossos dels ostatges. Els funcionaris van argumentar que, donades les condicions al territori, “és gairebé impossible que Hamàs arribi a tots els ostatges morts”. Malgrat aquest context, segons el Canal 12, l’administració nord-americana vol mantenir el ritme de les negociacions i començar la segona fase de l’acord, que inclou la reconstrucció de Rafah; i, en aquest sentit, Trump ha pressionat els islamistes i els ha deixat ben clar que si incompleixen l’acord —especialment pel que fa a l’intercanvi de presoners—, donarà llum verda perquè Israel reprengui els atacs.
Gaza, clima irrespirable
Tot plegat succeeix mentre la vida quotidiana per a la població de Gaza encara és insostenible. Si abans els habitants de la Franja estaven sotmesos a bombardeigs constants per part d’Israel, ara viuen una situació pròxima a una guerra civil provocada per l’enfrontament entre Hamàs i diversos clans locals. Després de l’alto el foc, Hamàs ha aprofitat la retirada parcial de les tropes israelianes per mobilitzar les seves forces de seguretat i reforçar el control de les zones desocupades. Diumenge passat, els enfrontaments amb el clan Dogmush, un dels més poderosos de Ciutat de Gaza, van deixar 27 morts. Des d’aleshores, els xocs entre Hamàs i les bandes rivals s’han intensificat notablement. La situació ha portat Trump a alçar la veu, de nou. Aquest dijous, el president nord-americà va publicar un missatge a la seva xarxa Truth Social on assegurava que “si Hamàs continua matant gent a Gaza, cosa que no era l'acord, no tindrem més remei que entrar-hi i matar-los”.
Les carpetes pendents
Mirant cap a la pròxima fase de negociacions, el camí continua ple d’obstacles. Un dels punts més espinosos que encara s’han de tractar és el desarmament de Hamàs, una condició clau en el pla impulsat per Trump. El document preveu de manera explícita el desmantellament total de la infraestructura militar del grup islamista, incloent-hi túnels subterranis, fàbriques d’armament i instal·lacions operatives. A més, fixa que aquest procés s’hauria de dur a terme sota la supervisió d’observadors independents i comportaria el lliurament complet de totes les armes. Tot i això, Hamàs ha evitat pronunciar-se sobre aquesta exigència tant en la seva resposta oficial a la Casa Blanca com en les darreres reunions celebrades al Caire. L’ambigüitat o el silenci del grup sobre aquest punt posa en dubte la viabilitat d’una desmilitarització real i, per tant, la sostenibilitat de qualsevol acord de pau a llarg termini. Per a Israel, aquesta és una línia vermella no negociable, mentre que per a Hamàs, acceptar-ho podria significar la fi del seu poder sobre la Franja.
Un altre focus de tensió és el futur polític de Gaza un cop finalitzi l’alto el foc. Hamàs reclama que qualsevol nova administració sigui plenament palestina i rebutja qualsevol fórmula dissenyada o imposada des de l’estranger. La seva proposta passa per un govern provisional de tecnòcrates independents, escollits per consens nacional i amb el suport dels països àrabs i islàmics. Aquesta visió xoca frontalment amb el pla de Trump, que preveu la creació d’una autoritat externa sota lideratge nord-americà i amb la implicació directa de figures com l’exprimer ministre britànic Tony Blair. Segons el document, el futur de Gaza hauria de passar per una força internacional d’estabilització i un comitè d’experts palestins, tot plegat sota la supervisió de la Junta de la Pau, un nou organisme dissenyat pel mateix Trump. Tanmateix, el pla no concreta cap calendari per transferir el poder a l’Autoritat Nacional Palestina, ni garanteix l’autogovern del territori, fet que genera desconfiança tant entre els líders locals com entre una població palestina cada cop més escèptica.