Ara Múnic. L’onada creixent d’aparicions i incidents amb drons en aeroports i espais aeris estratègics d’Europa està afectant l’operativa normal i generant fortes reaccions polítiques i de seguretat. Almenys deu països europeus han informat d’incidents recents, entre ells Polònia, Noruega, Dinamarca, Lituània, Letònia, Romania, França, i ara Alemanya, que ha hagut de tancar el segon aeroport més important del país, l’Aeroport Internacional de Múnic-Franz Josef Strauss. Durant la nit de dijous i la matinada de divendres, l’aeroport va haver de suspendre totes les seves operacions després de l’albirament de diversos drons en els seus voltants. L’incident ha provocat la cancel·lació de 17 vols i el desviament d’altres 15 cap a ciutats com Stuttgart, Nuremberg, Viena i Frànkfurt, afectant prop de 3.000 passatgers. La instal·lació va tancar durant unes quantes hores, però ha reobert a primera hora del matí, sota estrictes mesures de seguretat. 

Les autoritats van ordenar el desplegament d’agents estatals i federals així com mitjans aeris per buscar els vehicles no tripulats i possibles sospitosos, i es van desplegar els protocols de monitoratge aeri en l’aeroport i els seus voltants per intentar localitzar als drons o als seus operadors. Les autoritats alemanyes han advertit de l’amenaça creixent d’aquests aparells, afirmant que la setmana passada un eixam d’ells va sobrevolar el país, incloent-hi instal·lacions militars i industrials. Múnic ja es trobava en estat d’alerta aquesta setmana quan la seva popular Oktoberfest va ser tancada temporalment a causa d’una amenaça de bomba i al descobriment d’explosius en un edifici residencial al nord de la ciutat.

No s’ha pogut identificar l’origen dels drons, però altres països afectats per altres amenaces similars, com Polònia o Dinamarca, han responsabilitzat a Rússia de les recents incursions en els seus espais aeris. Les forces armades poloneses amb el suport d’avions de l’OTAN ja van abatre drons russos que van violar el seu territori en un atac a Ucraïna a principis de setembre. A Dinamarca, a finals de setembre, es van detectar drons sobre cinc aeroports, cosa que va provocar tancaments temporals i la prohibició de vols de drons civils durant diversos dies previs a una cimera de la UE. Noruega també va tancar temporalment l’espai aeri pròxim a l’aeroport d’Oslo en resposta a observacions similars.

Denúncies de tàctiques de guerra híbrida russa

Els drons implicats són en la seva majoria de procedència desconeguda, encara que autoritats i mitjans suggereixen una connexió amb activitats russes com a part de tàctiques de guerra híbrida o ciberatacs, tot i que sense proves concloents directes en tots els casos. Els objectius han estat tant aeroports civils com instal·lacions militars a les fronteres orientals de la UE, coincidint amb l’endurança de la guerra a Ucraïna i un augment de tensions amb Rússia. A Europa estan convençuts que el règim de Vladímir Putin està violant reiteradament l’espai aeri de l’OTAN, bé amb drons o amb avions de combat russos MIG-32 (com els que van penetrar en l’espai aeri d’Estònia) com a part d’una estratègia de guerra híbrida destinada a desestabilitzar i desgastar Europa sense arribar a un enfrontament militar directe. Entre les raons que hi ha darrere d’aquesta estratègia hi ha des de provar la defensa aèria de l’OTAN, avaluant la capacitat de detecció, reacció i cohesió entre els països aliats, per mesurar debilitats i fortaleses, o dividir l’aliança europea, explotant les diferències en la intensitat de la resposta entre diferents països membres, debilitant així la unitat transatlàntica. Els experts també alerten que Rússia vol normalitzar les provocacions mitjançant petits atacs repetits (estratègia coneguda com a salami slicing) perquè incidents que avui generen alarma es converteixin en rutina i s’erosionin les respostes dels aliats.

Reunió dels líders europeus pel ‘mur de drons’

Els 27 estats membres de la Unió Europea es van reunir dijous a Copenhaguen per debatre el reforç de les defenses del bloc amb l’establiment d’un “mur antidrons”, una iniciativa destinada a crear un sistema comú de detecció, seguiment i interceptació de drons no tripulats que representen amenaces per a l’espai aeri comunitari, principalment per incursions repetides atribuïdes a Rússia. En aquesta reunió, celebrada al Palau de Christiansborg, els líders van debatre les línies generals plantejades per la Comissió Europea per reforçar la defensa europea, incloent-hi un ecosistema tecnològic per al desenvolupament propi de capacitats antidrons, inspirat en l’experiència adquirida per Ucraïna en el conflicte amb Rússia. A més, es va abordar l’estratègia de vigilància del flanc oriental, que busca enfortir la defensa en terra, mar, aire i ciberespai davant les amenaces russes, incloent-hi la col·laboració amb l’OTAN per fer interoperable aquest sistema. La cimera també va servir per reforçar la cooperació amb Ucraïna, que aportarà la seva experiència en drons. Els líders europeus van donar el vistiplau a les propostes per desenvolupar la seva tecnologia de drons i utilitzar els actius russos immobilitzats per prestar més diners a Ucraïna. La proposta va rebre un ampli suport, encara que amb certs dubtes sobre el seu finançament i funcionament. 

Putin acusa Europa d’exagerar l’amenaça Russa

Rússia, però nega sistemàticament tenir res a veure amb aquests incidents, com sol ser habitual en l’estratègia cínica del Kremlin. Vladímir Putin es va referir als incidents dels drons aquest dijous, durant la seva intervenció en el club de debat Valdái, celebrat a la ciutat de Sochi. En aquest discurs, va acusar els líders europeus d’exagerar “l’amenaça russa” i els va demanar que es calmessin i s’ocupessin de resoldre els seus propis problemes interns, com la crisi econòmica, el deute i la migració descontrolada. “Només vull dir: calmeu-vos, dormiu tranquils i ocupeu-vos dels vostres propis problemes. Només mireu el que està passant als carrers de les ciutats europees”, va dir Putin, que fins i tot va ironitzar sobre les afirmacions europees que drons russos havien envaït l’espai aeri de l’OTAN, fent broma que prometia no tornar-ho a fer a Dinamarca i que no tenia drons capaços de volar fins a Lisboa.

El president de Rússia, però, va adoptar un to més seriós en referir-se a la possibilitat que els Estats Units subministrin míssils de creuer Tomahawk a Ucraïna, advertint que aquest pas conduiria a una nova i perillosa escalada. “És impossible utilitzar Tomahawks sense la participació directa de personal militar nord-americà”, va afirmar Putin. “Això significaria una etapa completament nova, qualitativament diferent, d’escalada, fins i tot en les relacions entre Rússia i els Estats Units”. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!