El passat dilluns Alemanya va deixar de rebre gas rus del disputat gasoducte Nord Stream. L'aixeta del gas rus no es va tancar pels xantatges del Kremlin respecte a la invasió d'Ucraïna, sinó que es tracta d'un tall que feia temps que estava planejat per motius de manteniment. Tot i que es tracta d'una aturada del servei planificada, Alemanya tem que dins del context bèl·lic actual, el tall temporal acabi sent definitiu i per això han alertat d'una situació d'emergència si no es reprenen els enviaments.

El Govern alemany no va voler especular sobre el que passarà després del dia 21, data oficial en què haurien d'acabar les tasques de manteniment i quedaria restablert el flux de gas rus, tot i que va reconèixer que la situació és "tensa" i "molt seriosa". Malgrat tot, Susanne Ungrad, portaveu adjunta d'Economia, ha afirmat que "ara com ara la seguretat del subministrament està garantida". Tot i estar garantida, el passat 23 de juny, a l'estat alemany va entrar en vigor el nivell d'alerta del pla d'emergència, declarat llavors davant la disminució del subministrament procedent de Rússia i els preus elevats.

Des del govern alemany es recorda que ara mateix el mercat continua sent capaç de fer front a aquesta interrupció sense necessitat d'adoptar mesures no basades en el mercat. Els problemes començarien si arribés el 21 de juliol i el gas no tornés a fluir. En general, els dipòsits a Alemanya són plens fins al 64,6% i s'aspira a nivells del 80% l'1 d'octubre i del 90% l'1 de novembre per poder fer front als mesos freds, segons informa Efe. 

El Canadà respon, malestar a Ucraïna

El govern del Canadà va decidir concedir els permisos per al retorn a Alemanya d'unes turbines per al gasoducte Nord Stream 1 davant de les preocupacions alemanyes. La turbina estava sent reparada al país americà i segons diversos mitjans alemanys de la devolució a Rússia podria dependre que el gasoducte es reobri a temps. Per tant, es tracta d'un moviment per garantir arribar a la data límit del 21 de juliol. 

Si bé és una acció que s'ha valorat des d'Alemanya, no ha estat ben rebuda a Ucraïna. El Ministeri d'Exteriors ucraïnès ha manifestat la seva "decepció" davant la decisió canadenca, ja que segons ha afirmat obre la porta que Rússia segueixi emprant l'energia com a "arma híbrida" contra Europa. És a dir, considera que només s'està ajudant a mantenir el poder rus per fer xantatges amb el gas a Europa. 

El malestar ucraïnès ha arribat al punt que Kíiv ha convocat l'encarregat de negocis del Canadà per tractar el tema. "Aquest perillós precedent va en contra de l'estat de dret i només tindrà una conseqüència, reforçar el sentiment d'impunitat de Moscou," han assenyalat els Ministeris d'Exteriors i d'Energia ucraïnesos en un comunicat conjunt.