El diàleg aquí no busca rebaixar tensions, sinó reforçar aliances. El president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, ha iniciat la seva primera visita oficial a Corea del Nord amb l’objectiu explícit d’estrènyer relacions amb el règim de Kim Jong-un. La trobada arriba en un moment en què tots dos països comparteixen posicionaments clars en l’escena internacional: suport a Rússia en la guerra d’Ucraïna i crítiques constants d’Occident per autoritarisme i vulneracions de drets humans.
Segons l’agència estatal bielorussa, la visita —de dos dies— vol identificar “àrees clau d’interès mutu” i projectes conjunts. Lukaixenko ho va resumir de manera directa: “ha arribat el moment d’intensificar les relacions”, afegint que el context actual “ens empeny els uns als braços dels altres”.
Acords i acostament polític
La voluntat d’aquest acostament no és només retòrica. Durant la visita, Bielorússia i Corea del Nord preveuen signar un “tractat d’amistat” i una desena d’acords addicionals que haurien de consolidar la cooperació bilateral. El contacte entre els dos líders no és nou. Kim Jong-un i Lukaixenko ja es van reunir al setembre a Pequín, en el marc d’una desfilada militar, on el líder nord-coreà hauria formalitzat la invitació.
En una carta recent, Kim ja havia expressat la seva voluntat d’elevar la relació a “un nou nivell més alt”, en línia amb el que defineix com les exigències d’una “nova era”. Des de Minsk, la resposta ha estat clara: interès a ampliar vincles polítics i econòmics “a tots els nivells”.
Rússia com a nexe central
El rerefons d’aquest acostament és, en gran part, Rússia. Corea del Nord ha estat sotmesa a sancions occidentals, tant pel seu programa nuclear com pel suport a la guerra a Ucraïna. Diverses estimacions apunten que Pyongyang ha enviat milers de soldats a territori rus, especialment a la regió de Kursk, a més de subministrar armament com projectils, míssils i sistemes de coets.
A canvi, Corea del Nord estaria rebent ajuda financera, tecnologia militar, aliments i energia. Un intercanvi que li permet reduir la dependència tradicional de la Xina i reforçar la seva autonomia estratègica.
Un bloc cada cop més alineat
Aquest acostament s’emmarca en una dinàmica més àmplia. El 2024, el president rus Vladímir Putin va visitar Corea del Nord per primera vegada en més de dues dècades, en un viatge que va culminar amb un acord de defensa mútua. Aquest pacte estableix que tots dos països es donaran assistència militar en cas d’atac, consolidant un eix que desafia directament la influència dels Estats Units.
Bielorússia, per la seva banda, també s’ha anat integrant progressivament en aquesta òrbita. El país va servir de plataforma per a la invasió russa d’Ucraïna el 2022 i ha reforçat el seu alineament amb Moscou des d’aleshores.
Pressió interna i moviments diplomàtics
En paral·lel, el règim de Lukaixenko manté un control ferri sobre l’oposició interna, especialment després de les eleccions del 2020, àmpliament qüestionades. Centenars de presos polítics continuen a les presons bielorusses, tot i que en els últims mesos s’han produït alguns alliberaments. A escala internacional, els Estats Units han intentat obrir una via de relació amb Minsk durant el segon mandat de Donald Trump, amb un alleujament de sancions i gestos diplomàtics.
Aquest moviment conviu amb altres intents de diàleg, com la possible represa de contactes entre Trump i Kim Jong-un. Tot plegat dibuixa un escenari complex, on les aliances es reforcen mentre les portes del diàleg es mantenen obertes, però plenes de condicions. En aquest context, la visita de Lukaixenko a Pyongyang no és només simbòlica. És una peça més en un tauler global on els blocs es consoliden i les relacions es redefineixen en funció d’un equilibri cada vegada més tens.