L'expresident peruà Alberto Fujimori ha demanat "perdó" aquest dimarts per haver "defraudat" una part dels seus compatriotes durant el seu Govern (1990-2000) i ha agraït l'indult humanitari que li ha atorgat l'actual president, Pedro Pablo Kuczynski. "Soc conscient que els resultats durant el meu govern d'una part van ser ben rebuts, però reconec, d'altra banda, que he defraudat també altres compatriotes. A ells els demano perdó de tot cor", ha dit en un missatge gravat en vídeo a la clínica on està internat des de divendres passat.

En el missatge, difós a través del seu compte oficial a Facebook, Fujimori assegura que la notícia de l'indult humanitari "el va sorprendre" a la unitat de cures intensives de la clínica. "Això m'ha produït un fort impacte en què es barregen sentiments d'extrema alegria i penes", afegeix.

L'exgovernant expressa, a més a més, la "gratitud pel pas complex" que, segons diu, ha fet Kuczynski quan ha aprovat el seu indult i el perdó de totes les seves penes i dels processos que encara tenia en curs. "(Això) em compromet, en aquesta nova etapa, per donar suport decididament a la seva crida a la reconciliació", assegura.


Kuczynski va atorgar l'indult humanitari i la gràcia presidencial a Fujimori diumenge passat 24, poques hores abans de Nadal, fet que va sorprendre els seus compatriotes i les hores següents va generar manifestacions de protesta i el rebuig de gran part de la societat organitzada i partits polítics.

El president va firmar l'indult només tres dies després d'evitar que el Congrés el destituís pels seus vincles amb la constructora brasilera Odebrecht, gràcies a l'abstenció d'un grup de deu fujimoristes liderats per Kenji Fujimori, fill petit d'Alberto Fujimori, que anteriorment havia demanat de manera oberta a Kuczynski que indultés el seu pare.

Delictes de lesa humanitat

En un missatge televisat, Kuczynski va anomenar "errors" els delictes de lesa humanitat pels quals va ser condemnat Fujimori a 25 anys de presó i va assegurar que la decisió d'indultar-lo "potser" ha estat la més difícil de la seva vida. "Es tracta de la salut i les possibilitats de vida d'un expresident del Perú que, havent comès excessos i errors greus, va ser sentenciat i ha complert ja 12 anys de condemna", va argumentar.

L'indult era l'única via de Fujimori per sortir de la presó, ja que la naturalesa de lesa humanitat dels delictes, per matances i segrestos durant el seu mandat, no li permetia accedir a cap reducció de la pena. Per aquest motiu, va fonamentar-se en l'informe d'una junta mèdica que va considerar que Fujimori pateix fibril·lació auricular paroxística, hipertensió, insuficiència mitral, càncer de llengua del qual ha estat operat en sis ocasions i una hèrnia lumbar, fet que suposadament s'agreuja a la presó.

L'expresident va ser condemnat el 2009 a 25 anys de presó com a autor mediat (amb domini del fet) de l'assassinat de 25 persones a les matances de Barrios Altos (1991) i La Cantuta (1992), perpetrada a càrrec del grup militar encobert Colina, i pel segrest d'un periodista i un empresari el 1992.

Dimiteixen funcionaris de drets humans

Els funcionaris encarregats de les oficines de defensa dels drets humans del Ministeri de Justícia del Perú han renunciat als seus càrrecs després de l'indult atorgat a l'expresident Alberto Fujimori, segons han informat aquest dimarts mitjans locals.

Entre les dimissions hi ha les del director general de Drets Humans del Ministeri de Justícia, Roger Rodríguez; el secretari tècnic de la Comissió Multisectorial d'Alt Nivell sobre Pau, Reparació i Reconciliació (CMAN), Daniel Sánchez, i la responsable del Programa de Reparacions Simbòliques d'aquesta comissió, Katherine Valenzuela.

A la carta de renúncia, Rodríguez, que va integrar la Comissió de Gràcies Presidencials que va recomanar rebutjar l'indult a Fujimori el 2013, assenyala que va ser "testimoni d'excepció" de com es "va pretendre manipular la realitat". Per part seva, Sánchez assegura que l'indult va tramitar-se de manera accelerada i que li "per això li és insostenible continuar a la institució i, en un context així, vergonyós, representar una oficina que dialoga permanentment amb les víctimes".