Després de mesos de bloqueig institucional, tensió política i una repetició electoral marcada per sospites d’ingerència russa, Romania ha posat fi a una etapa d’inestabilitat amb la investidura d’un nou govern quadripartit. Els setze membres del gabinet liderat per Ilie Bolojan han jurat el càrrec aquest dilluns al vespre, després de rebre el suport del parlament amb 301 vots a favor i només nou en contra. L’acord entre els quatre partits, que pivota sobre el compromís de reduir el dèficit públic —el més elevat de tota la Unió Europea—, ha permès desbloquejar la governabilitat. “Un període d’inestabilitat i lideratge interí de les principals institucions de Romania arriba al final (...). Farem tot el possible per recuperar la confiança dels romanesos. Que Déu protegeixi tots els romanesos”, ha declarat Bolojan en una compareixença recollida per l’agència Mediafax.
Les declaracions del primer ministre romanès han arribat després d’haver jurat el càrrec davant el president del país, Nicușor Dan, que ha celebrat l’inici d’“un nou capítol” per a Romania. “Tots nosaltres, com a societat, hem de mirar cap al futur, i convido els partits majoritaris a actuar en conseqüència”, ha afirmat el mandatari, mostrant-se “molt optimista” pel que fa a les mesures financeres anunciades pel nou executiu. En aquest sentit, el candidat europeista ha insistit en la necessitat d’anar més enllà de la recuperació econòmica: “Hem de reformar l’Estat i recuperar la confiança dels ciutadans en les autoritats estatals romaneses”. Un repte, ha advertit, que requerirà “un llarg camí”.
El nou executiu romanès estarà integrat per una coalició de quatre forces polítiques: el Partit Socialdemòcrata (PSD), que assumirà sis ministeris; el Partit Nacional Liberal (PNL) i la Unió Salvar Romania (USR), amb quatre carteres cadascun, i la Unió Democràtica dels Hongaresos de Romania (UDMR), que dirigirà dos departaments. Acordat també un sistema rotatori a la presidència del govern: Bolojan (liberal) exercirà com a primer ministre fins a l’abril del 2027, moment en què el càrrec passarà a mans del PSD fins a la fi de la legislatura, el desembre del 2028. La investidura i la posterior jura del càrrec s’han produït en una jornada clau, marcada pel pacte entre les principals forces del país que tanca una llarga etapa de crisi institucional i culmina amb la repetició de les eleccions presidencials.
L’acord de govern parteix d’un exigent pla d’ajust econòmic que inclou l’increment de l’IVA per a certs productes actualment amb tipus reduït, nous impostos especials, un gravamen sobre les pensions més altes i una retallada dràstica de la despesa pública. Aquesta última comportarà acomiadaments i la limitació de sous a l’administració. Romania, que forma part de la Unió Europea des del 2007, arrossega un dèficit pressupostari acumulat del 9% del PIB com a resultat de la gestió de governs anteriors, molt per sobre dels límits establerts per Brussel·les. Davant d’aquesta situació, la Comissió Europea ha amenaçat de congelar fons europeus i ha fixat un termini de quatre mesos perquè el nou executiu apliqui les reformes compromeses, segons recull l’agència de notícies dpa.
La crisi política més greu de la Romania contemporània
Amb la constitució del nou executiu, es dona per tancada la crisi política més greu de la Romania contemporània, una inestabilitat que es va veure profundament agreujada pel resultat inesperat de la primera volta de les eleccions presidencials. L’ultradretà prorús Călin Georgescu, afí al Kremlin, va obtenir una victòria que va encendre totes les alarmes a Brussel·les i que, posteriorment, va quedar invalidada per irregularitats en el finançament de la seva campanya, fet que va conduir a l’anul·lació dels comicis. El candidat ultradretà va ser investigat per sis càrrecs, entre ells, informació falsa sobre les finances de campanya, ús il·legal de tecnologia digital i promoció de grups feixistes; tot i que ell sempre ha negat qualsevol irregularitat. Aquelles polèmiques eleccions van ser reprogramades per al maig passat, quan Dan va aconseguir derrotar el nou aspirant de l’extrema dreta, George Simion, després que Georgescu fos finalment inhabilitat.