El Tribunal Constitucional de Romania ha rebutjat per unanimitat la impugnació presentada pel líder ultranacionalista George Simion contra els resultats de les eleccions presidencials celebrades diumenge passat, en què Nicușor Dan, matemàtic, exalcalde de Bucarest i europeista declarat, es va imposar amb el 53,6% dels vots davant el 46,4% de Simion. Malgrat que la sol·licitud de Simion era irregular per manca de signatura, la cort l'ha considerat i l'ha desestimat, deixant així via lliure perquè Dan prengui possessió de la presidència aquest mateix dijous. Simion, líder de la formació ultradretana Aliança per la Unió dels Romanesos (AUR), havia denunciat suposades interferències de França i Moldàvia en el procés electoral i va acusar l’equip de Nicușor Dan d’haver destinat 100 milions d’euros a Moldàvia per comprar vots, aprofitant la doble nacionalitat de molts ciutadans. Aquestes acusacions, però, no han estat reconegudes per cap organisme independent i han estat rebutjades pel mateix Dan, que ha qualificat la impugnació d’artificial i sense fonament.
La decisió del Constitucional és definitiva i ha estat comunicada a la Junta Electoral Central. Simion s'hi ha pronunciat al respecte en un contundent missatge a Facebook: "El Tribunal Constitucional continua el cop d'estat! Tot el que podem fer és lluitar! Us convido a estar al meu costat, avui i les pròximes setmanes!". La sentència arriba després d’un període de forta inestabilitat política: el desembre passat, el Constitucional ja va anul·lar les eleccions per sospites d’interferència russa i finançament irregular de la candidatura ultranacionalista de Călin Georgescu, que va ser inhabilitat i gran part dels seus votants han donat ara suport a Simion. Els observadors de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) han valorat que els comicis d’aquest maig van estar ben organitzats, tot i la presència de desinformació a internet i una forta polarització entre europeistes i nacionalistes. Amb la seva victòria, Nicușor Dan ratifica una remuntada insòlita davant un gran desavantatge a la primera volta, quan va ser segona força obtenint el 21% dels vots —per sota del 40,6% de Simion.
Proeuropeus i antieuropeus: un relat de corrupció i acusacions creuades
Europa es troba immersa en una espiral de creixement de l'extrema dreta i dels partits nacionalistes d'estil trumpista, i la formació d'ultradreta romanesa liderada per Simion n'és un dels exemples clars. La primera volta de les eleccions del 24 de novembre passat també va donar la victòria a l'independent Călin Georgescu, que defensava idees molt similars a les de Simion. Des d'aquell desembre, la política romanesa ha estat impregnada d'acusacions, impugnacions i de presumpta desinformació i intervencions exteriors. El país s'ha estat debatent en una decisió que ha costat sis mesos de prendre: apostar per Europa o baixar del tren de Brussel·les. Finalment, sembla que els romanesos han decidit quedar-se al vagó de la Unió Europea amb Nicușor Dan de maquinista, mantenint-se així alineats amb Úrsula Von der Leyen, que fa mesos que fa equilibris amb els suports dels líders de la Unió. La crònica de les eleccions romaneses és digna de repàs: una trama d’interessos creuats amb actors estrangers entremesos que té l'aire tens d’una partida de pòquer.
Després de les eleccions presidencials romaneses de finals de 2024 en què l’ultranacionalista prorús Călin Georgescu va sorprendre guanyant la primera volta amb el 22,94% dels vots, la situació política del país va entrar en una fase d’inestabilitat sense precedents. L'espurna d'aquest foc va ser l'anul·lació dels comicis per presumpta ingerència russa i desinformació, que va obrir l'escletxa de la desconfiança i va posar sobre la taula la necessitat de restaurar la legitimitat democràtica. El país va convocar unes noves eleccions presidencials, celebrades en dues voltes aquest maig de 2025. A la primera, el 4 de maig, George Simion, líder de l’Aliança per la Unió dels Romanesos (AUR) i hereu del discurs ultranacionalista de Georgescu, va obtenir una victòria clara amb el 40,96% dels vots, imposant-se a 36 de 47 districtes electorals. El centrista i alcalde de Bucarest, Nicușor Dan, va quedar en segon lloc amb el 21%, seguit de prop per Crin Antonescu i Victor Ponta. Cal destacar que la participació va ser del 53,21%, una xifra que destaca sobre la mitjana romanesa, però que seria superada dues setmanes després pel 59% en la disputada segona volta. Malgrat la inèrcia de Simion, Dan va aconseguir una extraordinària remuntada i es va imposar amb el 55% dels vots, davant del 45% de Simion, segons el recompte definitiu.
El resultat pot interpretar-se com a aposta conjunta de les forces proeuropeistes pel centrisme, la continuïtat europea i la voluntat de superar la polarització, tot i que la resposta del partit de Simion no deixa precisament una sensació de tranquil·litat. En primer lloc, l'AUR ja va negar-se a participar en les consultes parlamentàries postelectorals amb el president electe Nicușor Dan, afirmant que el seu contrincant "rebutja el diàleg amb tots els partits". Seguidament, l'acusació d'interferència imposada per Simion, tot i haver sigut desestimada pel Constitucional, posa en evidència que la resolució del conflicte no és més que un vel que tapa l'adveniment d'un període d’incertesa política en una Romania que encara té molt a solucionar. El cas romanès, doncs, se suma a la tendència europea a la polarització i conforma un vitrall esquerdat més al mosaic europeu, que cada vegada té més dissidència interna i es troba més polaritzat. Poc després dels justos resultats que finalment van donar la presidència d'Alemanya a Friedrich Merz el passat 6 de maig, les eleccions franceses de 2027 —amb Le Pen inhabilitada— poden ser una nova cita decisiva per la governança europea. Fins aleshores, les úniques eleccions previstes a Europa són les noruegues, de setembre de 2025, i per això el sotrac superat a Romania dona un respir vital a una Europa cada vegada més asmàtica.