L'acord signat per Donald Trump per posar fi a la guerra amb l'Iran ha desencadenat una forta controvèrsia política als Estats Units. Donald Trump va presentar el memoràndum signat amb l'Iran com el final d'una guerra que amenaçava d'incendiar l'Orient Mitjà i disparar encara més els preus del petroli. Però als Estats Units, i especialment entre sectors republicans que havien aplaudit l'ofensiva militar contra Teheran, l'acord ha desencadenat una onada de crítiques. Per a molts dels seus antics partidaris, el document no és una victòria diplomàtica sinó una concessió massiva a un règim que continua governat pels aiatol·làs. Tot i que la Casa Blanca el presenta com un pas decisiu cap a l'estabilitat, veus influents de Washington el consideren una concessió precipitada que podria afavorir Teheran sense resoldre de manera verificable les preocupacions de seguretat. La crítica central és que Washington ha acabat pagant un preu molt elevat per una pau que necessitava amb urgència.
Una pau que no convenç tothom
L'acord ha estat rebut amb satisfacció pels mercats energètics i per bona part de la comunitat internacional, preocupada per l'impacte global del conflicte. Però als Estats Units el debat està lluny de tancar-se. Per als seus defensors, Trump ha evitat una guerra interminable i ha garantit la reobertura d'Ormuz, estabilitzant una regió clau per a l'economia mundial. Per als seus crítics, en canvi, la fotografia de Versalles no simbolitza un triomf diplomàtica sinó una retirada en tota regla: un president que va prometre doblegar l'Iran i que ha acabat negociant amb un règim que continua governant, conservant bona part del seu poder i obtenint a canvi un alleujament econòmic multimilionari.
Lliurar milers de milions a "fanàtics teocràtics"
L’acord signat a Versalles aquest dimecres a la nit i de manera precipitada, ha aixecat una forta polseguera sobretot entre els republicans partidaris d’una línia dura contra Teheran. Per a aquest sector, el memoràndum no només és insuficient, sinó que podria convertir-se en una capitulació diplomàtica davant d’un dels grans enemics històrics dels Estats Units a l’Orient Mitjà. El pacte, que segons el mateix Trump estava “en gran manera negociat”, ha obert un debat incòmode dins del Partit Republicà: després de mesos d’ofensiva militar, amenaces i pressió sobre el règim dels aiatol·làs, alguns legisladors es pregunten si el resultat final pot fer que tota la guerra hagi estat “en va”. El senador republicà per Texas Ted Cruz ha estat una de les veus més contundents contra l'acord. En declaracions al mitjà conservador Daily Wire, va carregar contra les concessions fetes a Teheran i va advertir dels riscos de relaxar la pressió sobre el règim iranià. "La història ens ensenya que lliurar milers de milions de dòlars a fanàtics teocràtics que volen assassinar-nos no és una bona idea. Crec que el president està rebent consells pèssims sobre aquest acord", va afirmar. Les seves paraules reflecteixen el malestar creixent entre els republicans més bel·ligerants amb l'Iran, que consideren que l'entesa impulsada per Trump podria acabar reforçant un adversari estratègic en lloc de debilitar-lo. “Si el resultat de tot això és que un règim iranià, encara dirigit per islamistes que criden ‘mort als Estats Units’, rebi ara milers de milions de dòlars, pugui enriquir urani i desenvolupar armes nuclears, i tingui control efectiu sobre l’estret d’Ormuz, aleshores aquest desenllaç seria un error desastrós”, va escriure Cruz a X.
Republican Senator Ted Cruz criticizes Trump’s Iran deal, which gives Iran access to $300 billion:
— Republicans against Trump (@RpsAgainstTrump) June 18, 2026
“I think the president, unfortunately, is receiving bad advice on this deal.” pic.twitter.com/9hhhjNQdGa
També Lindsey Graham, senador republicà per Carolina del Sud i habitual aliat de Trump, ha expressat recels sobre qualsevol acord que permeti a l’Iran sortir reforçat. Graham ha rebutjat qualsevol pacte que faci que Teheran sigui percebut com una potència dominant a la regió o que li permeti conservar la capacitat d’amenaçar infraestructures petrolieres al Golf Pèrsic. Altres, com Roger Wicker i Thom Tillis han qüestionat que l'entesa ofereixi garanties suficients, mentre que altres sectors conservadors temen que l'aixecament de sancions i la promesa de reconstrucció econòmica acabin atorgant a l'Iran una victòria diplomàtica prematura. Des de l'oposició demòcrata, el líder al Senat, Chuck Schumer, ha reclamat transparència total sobre el contingut de l'acord i ha exigit explicacions sobre què obté realment Washington a canvi.
El petroli, les eleccions i l'estret d'Ormuz
Darrere de l'acord hi ha també una realitat política difícil d'ignorar. La guerra havia disparat la tensió als mercats energètics i mantenia sota amenaça constant l'estret d'Ormuz, per on circula aproximadament una cinquena part del petroli mundial. Qualsevol interrupció prolongada del trànsit marítim podia provocar una nova escalada dels preus dels carburants als Estats Units. Amb les eleccions legislatives de novembre cada vegada més a prop, la Casa Blanca necessitava una desescalada ràpida. Per això molts analistes interpreten que Trump ha prioritzat estabilitzar els mercats i reduir el cost de la gasolina abans que perseguir objectius geopolítics més ambiciosos.
Les contradiccions de Trump
Les crítiques també s'han alimentat per les declaracions del mateix president. Durant els primers mesos de guerra, Trump havia promès destruir completament el programa de míssils iranià. Després de la signatura, però, va sorprendre afirmant que seria "injust" que altres països disposessin de míssils balístics i l'Iran no. Aquest canvi de discurs ha desconcertat fins i tot alguns dels seus partidaris. Alhora, Trump ha intentat mantenir una imatge de fermesa advertint que els Estats Units "bombardejaran sense pietat" l'Iran si incompleix els compromisos adquirits. Però per als seus detractors aquestes amenaces contrasten amb un acord que consideren extraordinàriament generós.
Vance assegura que l’Iran no rebrà “ni un cèntim” dels EUA
Davant l'allau de crítiques, l'Administració Trump ha intentat rebatre les acusacions que l'acord suposa una pluja de milions per al règim iranià. El vicepresident dels Estats Units, JD Vance, va defensar públicament el memoràndum i va assegurar que l'Iran no rebrà "ni un sol cèntim" de diners nord-americans. Segons Vance, els termes de l'acord han estat "tergiversats" pels mitjans de comunicació i els recursos econòmics previstos corresponen a actius iranians bloquejats o a l'aixecament de sancions, no pas a transferències directes de Washington. "L'única manera que els iranians obtinguin qualsevol d'aquests recursos és si compleixen plenament els termes de l'acord", va afirmar el vicepresident durant una roda de premsa. Vance va defensar que el pacte ofereix una oportunitat per transformar la relació de l'Iran amb la regió sense renunciar a la pressió sobre el seu programa nuclear. "Es tracta realment d'una situació en què tothom guanya. Si els iranians no canvien el seu comportament, la seva capacitat militar i el seu programa nuclear continuaran destruïts; si sí que el canvien, tindran una relació transformadora amb l'Orient Mitjà", va assegurar. Les declaracions de Vance evidencien la batalla política oberta a Washington sobre la interpretació de l'acord. Mentre els seus detractors el veuen com una concessió excessiva a Teheran, la Casa Blanca insisteix que no es tracta d'una rendició diplomàtica, sinó d'un mecanisme per consolidar l'alto el foc i evitar una nova escalada militar a la regió.