Washington ha sigut aquest divendres l’escenari on els governs de la República Democràtica del Congo i Ruanda han signat un històric acord de pau que posa fi a anys de conflicte, amb milers de morts i centenars de milers de persones desplaçades. Reunits a la Casa Blanca aquest divendres, els ministres d'Afers Exteriors de les dues nacions africanes han oficialitzat el cessament dels atacs gràcies, en part, a la mediació dels Estats Units i Qatar. "Creiem que s'ha arribat a un punt d'inflexió amb la República Democràtica del Congo", ha dit la màxima autoritat diplomàtica de Ruanda, Olivier Nduhungirehe, durant la signatura.

"Aquest pacte és el punt de partida, no l'objectiu final. Avui hem triat la pau. L'important ara és protegir-la i demostrar-li al nostre poble i al món que, fins i tot en una regió marcada per profundes cicatrius, la dignitat i la cooperació poden prevaler. Així doncs, ara comença realment la nostra tasca", ha dit  la ministra d'Afers Exteriors congolesa, Thérèse Kayikwamba Wagner. El 18 de juny s'havia segellat a nivell tècnic aquest acord de pau sobre la base dels compromisos aconseguits el 25 d'abril.

En la mateixa sintonia, Nduhungirehe ha afegit que avui comença una nova etapa: "Amb aquest acord obrim un nou capítol que exigeix ​​no només compromís, sinó també la valentia per dur-lo a terme". "En signar-lo, reafirmem una veritat simple: la pau és una elecció, però també la responsabilitat de respectar el dret internacional, defensar els drets humans i protegir la sobirania dels Estats", ha dit.

L’acord assolit recull una sèrie de disposicions clau destinades a garantir l’estabilitat i la reconciliació a la regió. Entre els punts més destacats hi ha el compromís amb el respecte a la integritat territorial dels estats signants i la prohibició expressa de qualsevol acte d’hostilitat. També s’hi estableix la necessitat de separar els grups armats no estatals, procedir al seu desarmament i contemplar la seva integració condicional en les estructures nacionals. A més, es crea un Mecanisme Conjunt de Coordinació de la Seguretat per supervisar l’aplicació d’aquests acords i es garanteix l’accés humanitari a les zones afectades, així com la facilitació del retorn segur i digne dels refugiats i desplaçats interns.

En aquest sentit, Nduhungirehe ha posat èmfasi en la cooperació entre ambdues nacions, un aspecte que, a parer seu, és clau a l’hora de mantenir la pau. "S’ha arribat a un punt d'inflexió. Ruanda està disposada a treballar amb la República Democràtica del Congo per complir els nostres compromisos", ha declarat abans d’expressar que espera amb ganes l’arribada dels líders d’ambdues nacions africanes a Washington per deixar-ho tot tancat. "Estem desitjant tenir la presència dels caps d'Estat dels dos països aquí a Washington d'aquí a unes setmanes per finalitzar el protocol, però avui és un pas important en aquesta direcció".

Minerals pels Estats Units

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha celebrat l’acord de pau, destacant-ne els beneficis econòmics per al seu país. En declaracions previes a la firma, el mandatari ha revelat que “els Estats Units obtenen molts drets sobre els minerals del Congo” com a part del pacte. Tot i reconèixer que no era un expert en el conflicte —“em queda una mica gran aquest tema, perquè no en sabia gaire”—, Trump ha remarcat que coneixia el context bèl·lic que durant anys ha enfrontat els dos països africans “amb matxets”. “Però el més important és que ara estem aconseguint molts drets minerals per als Estats Units”, ha reblat.

Els analistes consideren que l’acord entre la República Democràtica del Congo i Ruanda podria marcar un punt d’inflexió després de dècades d’inestabilitat, però adverteixen que no implicarà necessàriament un cessament immediat de la violència. El conflicte, arrelat en les tensions ètniques i la lluita pel control dels abundants recursos naturals, es remunta als anys noranta, quan el genocidi a Ruanda i la caiguda de Mobutu Sese Seko van provocar una espiral de guerres civils al país veí. Les dues guerres del Congo, entre 1996 i 2003, van implicar nombrosos països africans i han estat descrites sovint com la “Gran Guerra d’Àfrica”. Més recentment, a finals de gener passat, el conflicte es va aguditzar quan el grup rebel M23, amb suport de Kigali, va prendre la ciutat de Goma, capital de Kivu del Nord, i al febrer va ocupar Bukavu, a Kivu del Sud, dues zones estratègiques riques en minerals.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!