El memoràndum d’entesa que els Estats Units i l’Iran preveuen signar formalment aquest divendres a Suïssa va molt més enllà d’un simple acord d’alto el foc. El document, estructurat en 14 punts i filtrat per CNN, dibuixa les bases d’una futura normalització de les relacions entre Washington i Teheran després de mesos de guerra i tensions regionals.
Segons la cadena nord-americana, el text ha estat obtingut a través d’un alt càrrec dels Estats Units i el seu contingut ha estat confirmat per diverses fonts diplomàtiques. Tot i això, ni la Casa Blanca ni les autoritats iranianes han validat oficialment el redactat exacte del document, i algunes fonts de Teheran han qüestionat la precisió de les versions filtrades. El memoràndum definitiu s’hauria de rubricar aquest divendres i donar pas a un període de negociació de 60 dies.
Què diu el document?
El primer bloc de l’acord estableix el cessament immediat i permanent de les hostilitats entre les dues parts i els seus aliats, incloent-hi el front del Líban. Tant els Estats Units com l’Iran es comprometen també a respectar la sobirania i la integritat territorial de l’altre i a no interferir en els seus afers interns.
Un altre dels elements centrals és la reobertura de les rutes marítimes del golf Pèrsic. Washington es compromet a aixecar el bloqueig naval i a restaurar completament el trànsit marítim en un termini màxim de 30 dies. Paral·lelament, Teheran haurà de garantir la lliure circulació dels vaixells comercials entre el golf Pèrsic i el mar d’Oman, incloent-hi les tasques de desminatge necessàries per recuperar els nivells de trànsit previs a la guerra.
L’acord també contempla un calendari de negociacions de 60 dies per tancar un tractat definitiu. Durant aquest període, les dues parts mantindran l’statu quo: l’Iran no ampliarà el seu programa nuclear i els Estats Units no imposaran noves sancions ni reforçaran la seva presència militar a la regió.
La qüestió econòmica és probablement una de les més rellevants del text. Segons el document filtrat, els Estats Units facilitaran immediatament les exportacions iranianes de petroli i productes petroquímics, incloent-hi serveis associats com el transport, les assegurances o les operacions bancàries. A més, Washington es compromet a impulsar, juntament amb socis regionals, un pla de reconstrucció i desenvolupament econòmic per a l’Iran dotat amb almenys 300.000 milions de dòlars.
Què passa amb el programa nuclear?
El memoràndum també preveu l’alliberament progressiu dels fons i actius iranians congelats a l’estranger a mesura que avancin les negociacions. Aquest punt és especialment sensible perquè representa una de les concessions econòmiques més importants incloses fins ara en el procés i una de les que més debat ha generat dins del mateix Partit Republicà.
Pel que fa al programa nuclear, l’Iran reitera explícitament que no fabricarà armes nuclears. Tanmateix, el text evita concretar què passarà amb les reserves d’urani altament enriquit acumulades pel règim. Tant el futur d’aquest material com la resta de qüestions nuclears queden ajornats a les negociacions que s’obriran després de la signatura.
L’últim punt estableix que qualsevol acord definitiu haurà de ser avalat per una resolució vinculant del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, un element que busca donar estabilitat jurídica internacional a un pacte que encara genera dubtes tant a Washington com a Teheran.
Malgrat que fonts nord-americanes han qualificat el memoràndum de document polític i no d’acord definitiu, la filtració permet conèixer per primera vegada l’arquitectura del futur pacte. Els 14 punts dibuixen un intercanvi clar: l’Iran obté alleujament econòmic, accés als mercats energètics i la perspectiva de recuperar fons bloquejats, mentre que els Estats Units busquen consolidar l’alto el foc, garantir la seguretat del comerç marítim a l’estret d’Ormuz i obrir la porta a un futur acord nuclear més ampli.
