De ratafia se'n fa a tot Catalunya. Tradicionalment, les famílies l'elaboraven a casa per Sant Joan per tenir-la a punt per a Tots Sants. Avui en dia, la tradició s'ha anat perdent, sobretot a les grans ciutats; però encara queden destil·leries que n'elaboren seguint receptes que han passat de generació en generació. És el cas de Licors Portet, un petit negoci familiar de la Pobla de Segur amb més de 140 anys d'història que ha guanyat diversos premis internacionals. Hem anat fins a la Pobla per visitar l'Àngel Portet, segona generació al capdavant de la fàbrica, per descobrir com s'elabora ratafia en una destil·leria centenària.
El llegat familiar
Tot comença amb la fàbrica de licors que van obrir a la Pobla l'any 1883 els germans Ribera. Tres germans que, com si es tractés d'una pel·lícula, es van casar amb tres germanes, les Borrell, per fundar l'empresa Borrell i Ribera. L'any 1949, Joan Portet Mir, el pare de l'Àngel, va entrar a treballar a la fàbrica. Al cap d'un temps es va associar amb Josep Ribera, hereu dels fundadors, per rebatejar l'empresa com a Ribera i Portet. Com que els descendents de Ribera no van voler seguir amb el negoci, Joan Portet el va acabar comprant. El Joan es va casar amb la Pilar Boixareu, filla de raiers i tractants de fusta. Una herència, la de la Pilar, que va dur el Joan a crear la Ratafia dels Raiers en honor al seu sogre. Una ratafia que encara es fabrica avui en dia en una destil·leria que ha passat de generació en generació i que ara l'Àngel Portet, fill del Joan i la Pilar, i la seva dona, la Mercè, traspassaran al seu fill Miquel per continuar amb el llegat centenari.
Malgrat ser una fàbrica petita, a Licors Portet, en l'últim any, hi han fet 116.000 ampolles de licor
Un licor únic
Durant més d'un segle, a Licors Portet hi han elaborat fins a 46 tipus de licors diferents. La gran majoria són ratafies de diferents sabors, però també hi fan aigua de nodes, licor de cassís o licor de ceps, l'únic licor sec que tenen, entre moltes altres begudes. La fàbrica és petita i el procés d'elaboració de la ratafia és molt artesanal. L'embotellament, l'etiquetatge o la distribució en caixes la fan a mà l'Àngel, la Mercè i el seu fill Miquel. Però malgrat ser una fàbrica petita, a Licors Portet, en l'últim any, hi han fet 116.000 ampolles de licor, contant des de les més petites de 10 cl fins a les garrafes més grans de 3 l.
Entre les ratafies de cal Portet n'hi ha dues de destacades. Es tracta de les dues últimes ratafies premiades al concurs internacional de Brussel·les, el certamen de licors més important del món: la "Ratafia Portet 1883 33 Llunes", premiada amb una medalla de Plata, i la Ratafia dels Raiers "Reserva de l'Avi Joan", premiada amb una medalla d'Or i considerada com una de les millors del món. Curiosament, la Ratafia de l'Avi Joan es va elaborar per error. Mentre la família treballava a la fàbrica, una mànega va anar a parar en un barril que no tocava. L'error, però, lluny de provocar un desastre, va donar lloc a una ratafia deliciosa mereixedora d'un dels reconeixements internacionals de més prestigi.
La més icònica de totes és la ratafia que el president Torra va regalar a Pedro Sánchez l'any 2018
La ratafia del Pallars, juntament amb la de Santa Coloma de Farners, és la més famosa de Catalunya. Santa Coloma és la capital catalana de la ratafia, però fins fa no gaire no hi havia cap fàbrica que en fes. Moltes de les ratafies que es venien a Santa Coloma eren fetes a la fàbrica de l'Àngel a la Pobla de Segur. La més icònica de totes és la ratafia que el president Torra va regalar a Pedro Sánchez l'any 2018, una ratafia solidària que va servir per recaptar fons per lluitar contra la MAT.
El procés d'elaboració tradicional
"Hi ha tantes ratafies com persones que s'animin a fer-ne", afirma l'Àngel. Per elaborar ratafia s'han de macerar nous verdes i herbes aromàtiques en un recipient amb anís i deixar-ho a sol i serena durant 40 dies. Passat aquest temps, es filtra la mescla amb un drap de cotó i la ratafia ja es pot consumir. Aquest seria el mètode més senzill per qui vulgui fer-se-la a casa, però a cal Portet, com a bons professionals de l'ofici, han refinat la tècnica per adaptar-se a la temporada dels diferents productes amb els quals fan ratafia i optimitzar els processos de maceració.
De ratafia se'n pot fer de gairebé qualsevol cosa: codonys, taronja, menta, pera... Però hi ha productes que no coincideixen en temporada amb les nous verdes, que són indispensables per a fer ratafia. Per no haver de fer la maceració de productes conjuntament (és a dir, les nous verdes i la resta d'ingredients que es vulgui alhora), el Joan, el pare de l'Àngel, va idear un sistema únic: fer la ratafia per parts.
A cada època de l'any, el Joan macerava les fruites i herbes de la temporada i es guardava els preparats fins que els necessités. Quan volia fer una ratafia, només havia de barrejar el macerat base de nous verdes amb els dels ingredients que convingués. És a dir, que per a fer una ratafia de codony, per exemple, només havia de barrejar el macerat de nous verdes i el de codony, independentment de l'època de l'any en què estigués. Amb aquestes mescles podia estalviar temps i recursos i aconseguir unes ratafies molt més precises i gustoses. Aquest mètode és el mateix que ha fet servir l'Àngel i el que utilitzarà també el Miquel, el fill de l'Àngel i la Mercè i tercera generació al capdavant de Licors Portet.
L'origen llegendari del licor
L'origen etimològic de les paraules és molt més precís i fiable que les llegendes, però també és més avorrit. Per això l'Àngel sempre explica que l'origen de la ratafia pot venir de la llegenda que explicava mossèn Cinto Verdaguer: a l'edat mitjana, tres bisbes es van reunir a Sant Marçal, a tocar de Viladrau (Osona) per signar un acord important. Per celebrar la fita, els bisbes van demanar al masover que els portés algun licor per brindar. El masover els va dur un licor fosc i dolç que els bisbes van trobar deliciós. Quan li van preguntar al masover què era allò que els havia portat, ell va dir que no ho sabia, que era el licor de la casa que havien fet tota la vida, però que no tenia nom. I com a bons eclesiàstics, els bisbes van voler batejar la criatura. Després de donar-li uns quants tombs, van arribar a la conclusió que com que havien signat un contracte important, que en llatí es deia "pax rafa fiat", el millor era batejar aquell elixir amb el nom de "ratafia".
Independentment de quin sigui l'origen real d'aquesta beguda, el que és segur és que la seva tradició a Catalunya es manté ben viva. Més de 50 premis internacionals, 142 anys d'història i tres generacions d'elaboradors de ratafia avalen la feina feta a Licors Portet. Un petit obrador de La Pobla de Segur, apte per a visites al públic, on també es poden comprar tota mena de licors artesanals. Un racó ple d'història que manté viu el patrimoni gastronòmic de casa nostra.