El món del vi amaga molts més secrets dels que et penses. I no parlem només dels conceptes tècnics difícils d'entendre, sinó de la realitat d'un sector molt interessant vinculat al territori. Avui entrem de ple a la realitat de la vitivinicultura catalana a través de tres professionals del sector que ens han obert les portes de la seva realitat.
El món del vi explicat des de dins
Com s'arriba a ser enòloga? I agrònoma en una vinya? Quines diferències hi ha entre la feina en un gran celler i en un de petit? Aquestes són algunes de les qüestions que l'agrònoma Imma Pausas i les enòlogues Judit Sabaté i Laura Tragant ens resolen a La Gourmeteria. Pausas i Tragant fa quinze anys que treballen conjuntament a Codorniu, mentre que Sabaté és enòloga de l'únic celler ubicat dins un monestir, a l'Abadia de Poblet.
Què s'ha d'estudiar per dedicar-se al vi?
El món del vi és un dels sectors vinculats a l'agricultura més tecnificat de tots. Fer vi és una ciència; al cap i a la fi, l'enologia no és tan diferent de la química. Per tant, per dedicar-s'hi, les opcions són diverses: la via més ràpida, i l'escollida per Judit Sabaté, la més jove de les tres, és fer el grau d'enologia que ofereix la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona. Una carrera universitària relativament nova i que Imma Pausas i Laura Tragant no van poder cursar quan van haver d'escollir estudis. En el seu cas, totes dues van fer Enginyeria Tècnica Agrícola i després es van especialitzar en agrologia i enologia respectivament. Tanmateix, hi ha altres escoles que ofereixen formació vitivinícola, com l'escola agrària Mercè Rosell i Domènech d'Espiells, al Penedès.
En què es diferencia el treball al camp i al celler?
La vinya i el celler són dues realitats diferents que no s'entenen l'una sense l'altra; a la vinya s'hi fa raïm i al celler s'hi fa vi, però el treball entre els dos mons ha d'anar sempre en sintonia. "En cellers grans existeix una figura per a la vinya i una per al celler, com en el cas de l'Imma i jo. Però encara que ens encarreguem de tasques diferents, hem de treballar conjuntament durant tot l'any", explica Laura Tragant. En cellers petits, com el de l'Abadia de Poblet, persones com Judit Sabaté s'han d'encarregar de tasques tant al camp com al celler: "Les feines en un celler són molt variades al cap de l'any. T'has d'encarregar de tasques tant a la vinya com al laboratori, i a mi això em va cridar molt l'atenció".
El problema no és que els joves no estudiïn com es fa el vi, sinó que les noves generacions no s'interessen per l'agricultura
Hi ha relleu generacional a la vitivinicultura?
"A la meva generació hi ha un principi de canvi per decantar la balança en favor del relleu. Cada vegada som més els joves que no volem que es perdin les terres dels avis i els besavis", explica Judit Sabaté. El problema no és que els joves no estudiïn com es fa el vi, sinó que les noves generacions no s'interessen per l'agricultura. El problema de fons del relleu generacional amb el vi és el mateix que el de la resta del sector alimentari: la manca de pagesos joves. "El 40 % de la gent que es dedica al món agrari té més de 55 anys. I tan sols un 20 % en té menys de 41. El percentatge de joves hauria de ser molt superior", afirma Imma Pausas.
En quin estat de salut es troba el sector a Catalunya?
Per a Pausas, "és un moment agredolç. Les vendes de cava -el meu sector concret- van millor que mai, però la sequera ja comença a causar estralls i la sensació general és de força desànim". Totes tres coincideixen que cal un canvi general per revertir el declivi imminent, causat sobretot per la imprevisibilitat de les condicions climàtiques. Un canvi que ha d'implicar tots els actors: administracions públiques, Denominacions d'Origen, productors, elaboradors...
"De vegades m'ha costat més desenvolupar-me perquè era jove que no pas perquè era dona"
Amb quines barreres es troben les dones al sector?
El món del vi, al contrari del que s'acostuma a pensar, té molta més presència femenina de la que sembla. I el problema és precisament aquest, la invisibilització de les dones al sector; la majoria de càrrecs de responsabilitat els ocupen homes, malgrat que les aules de les facultats, tal com expliquen Pausas, Sabaté i Tragant, acostumen a tenir més dones que homes.
El problema no és de les entitats, sinó de l'estructura social instaurada arreu, que ha relegat les dones a un segon pla, malgrat ocupar la majoria de llocs de treball. A peu de vinya, però, les barreres de gènere no són el principal escull. "De vegades m'ha costat més desenvolupar-me perquè era jove que no pas perquè era dona", diu Imma Pausas.