Hi ha vins que no necessiten grans ocasions. Només una taula parada sense presses, una mica d’ombra, alguna cosa per picar i aquella conversa que comença parlant del dia a dia i acaba intentant arreglar el món. Amb l’arribada de la caloreta, també torna aquesta manera més relaxada de beure vi: ampolles fresques i fàcils de compartir. Precisament això és el que reivindica Pol Aluja a la secció “De Vins amb el Pol”: tres vins catalans, molt diferents entre ells, però units per una mateixa idea. Vins senzills —que no simples—, fets amb personalitat i territori, ideals per començar l’estiu.
3 vins per gaudir a l'estiu
El primer arriba des de la Terra Alta. A Prat de Comte, un dels pocs pobles de la comarca on històricament no hi havia celler propi, la família de Cal Minyó va decidir canviar aquesta realitat. D’allà neix La Minyona Rosat 2025, elaborat amb garnatxa negra i una producció limitada. És un rosat que s’allunya del perfil més lleuger i banal que sovint acompanya aquest tipus de vins. Aquí hi ha textura, profunditat i una elaboració molt cuidada. El vi neix d’un sagnat durant les primeres hores de maceració d’un dipòsit pensat inicialment per fer vi negre. Només se selecciona la part més fina i delicada del most, que acaba fermentant lentament en bota de roure francès de 300 litres. Després de tres mesos de criança i batonatges, el resultat és un rosat amb aromes de fruita vermella fresca, magrana, notes florals i records subtils de brioix. A la boca és viu, fresc i elegant, amb una textura sedosa que el converteix en un rosat clarament gastronòmic.
Tres vins diferents, tres territoris i tres maneres d’entendre el vi. Però tots comparteixen una mateixa virtut: encaixen perfectament amb aquella primera calor que demana terrassa
La segona parada és a la DO Costers del Segre, concretament al Vilosell, amb Tomàs Cusiné i el seu Pell de Llop Macabeu Brisat 2025. Aquí entrem en el terreny dels brisats, encara poc habituals per a molta gent però cada vegada més presents entre els vins d’estiu. I sí, com diu Pol Aluja, “brisat no vol dir orange”. O almenys no necessàriament. Aquest vi, elaborat amb macabeu ecològic a 730 metres d’altitud, fermenta durant 24 dies amb les seves pells i després reposa en foudre i botes durant quatre mesos. El resultat és un vi aromàtic, amb notes de pera, llimona, flors blanques i herbes mediterrànies com el fonoll o el romaní. Té tensió, una lleugera estructura tànnica i una sensació salina molt interessant. Un vi viu, de mínima intervenció i sense sulfits afegits, perfecte per qui busca alguna cosa original i diferent.
I finalment arribem al Vallès Occidental, a tocar del Penedès més proper a Barcelona. A Can Morral del Molí elaboren La Quica, un xarel·lo sincer i delicat nascut de ceps de més de 60 anys. El vi porta el nom de l’àvia Quica, la matriarca de la casa, i transmet precisament aquesta idea de calma, quotidianitat i autenticitat. Fermentat amb llevats indígenes i criat quatre mesos amb lies en dipòsit inoxidable, és un vi fresc, lleuger i directe. Hi apareixen notes de pera, poma i flors blanques, amb una acidesa marcada i un final llarg que el fa especialment refrescant. Sense sulfits afegits i elaborat amb mínima intervenció, és d’aquells vins que entren fàcil i deixen record.
Tres vins diferents, tres territoris i tres maneres d’entendre el vi. Però tots comparteixen una mateixa virtut: encaixen perfectament amb aquella primera calor que demana terrassa, amistat i una ampolla oberta al mig de la taula.