Quan els companys periodistes Jordi Luque i Cira López van recomanar-me el Cafè del Centre de Caldes de Montbui no vaig dubtar-ho ni un moment. Les seves paraules van ser breus: “Ens agrada molt”, i van bastar. No vaig investigar massa què hi feien, de fet, només vaig pensar que segurament menjaria un bon menú a preu mòdic en un ambient popular. Però al Cafè del Centre hi vaig trobar molt més que això.
Resulta que el Cafè del Centre, al bell-mig de Caldes de Montbui, en un carrer estret del Casc Antic, és l’espai gastronòmic de l’Ateneu Democràtic i Progressista El Centre i és, també, una cooperativa. Això vol dir que els seus treballadors en són membres i que entre tots decideixen com es regeix el negoci. Donen prioritat, també, “als talents, els interessos i les possibilitats dels seus membres” i miren d’afavorir “la justícia econòmica i la igualtat d’oportunitats”, entre d’altres. Cadascuna de les persones que forma l’equip de la cooperativa té el mateix pes; la seva veu compta tant com la de qualsevol altre. Així, s’han pres decisions com ara tenir uns criteris sostenibles, ètics i de responsabilitat social en les seves pràctiques comercials.
Mai l’utopia havia tingut tan bon gust i s’havia servit amb aquell tarannà tan nostre i tan càlid, aquell que et fa sentir com a casa, i que et fa venir ganes de tornar-hi tan aviat com sigui possible
I malgrat que tot això soni fabulós, hom podria aixecar la cella i dubtar de si la viabilitat d’un projecte encomiable en tots els sentits és real. Doncs des de 2011, l’és, i mai l’utopia havia tingut tan bon gust i s’havia servit amb aquell tarannà tan nostre i tan càlid, aquell que et fa sentir com a casa, i que et fa venir ganes de tornar-hi tan aviat com sigui possible.
Un dels artífex del Cafè del Centre és el xef Xavier Vendranas, que té una llarga trajectòria en l’activisme i es va formar com a cuiner a l’escola Terra d’Escudella de Barcelona. Ell fa possible, juntament amb la resta de l’equip, que sigui possible prendre un menú de migdia, de dimarts a divendres, per 18,50 €, amb primer, segons i postres o cafè, beguda i ració de pa, amb producte de proximitat, com ara els cigrons menuts de Cal Parellada guisats amb costella, salsitxa o bolets, l’arròs negre del Centre amb sípia bruta i gota d’all i oli o la botifarra de Ca l’Abel amb fesols de Cal Parellada, redució de fons fosc, pebrot del padró i allioli.
El dia que hi menjo, però, és festiu, o sigui, dia per triar i remenar la carta de migdia de caps de setmanes i festes. Faig uns senzills tomàquets amanits amb all cru picat que acaben sent una mica més complexos que els que fem a casa, ja que s’han emulsionat els seus sucs amb una mica d’oli i queda una salsa fresca per sucar-hi pa. A la meva taula, provo i destaco una esqueixada de bacallà impecable, amb uns trossos de textura perfecta del peix dessalat al punt, tomàquets confitats, piparres i pols d’oliva negra, i encara un raig d’oli perfumat, diria, que amb fulla de figuera.
Tasto el que anomenen zamburinyeru, que és d’arròs cultivat a Pals, de la varietat carnaroli, i està fet sec, en paellera, amb sípia bruta, zamburinyes, i un tartar tebi de gambot coronat per una muselina de safrà
De segon, un calamar farcit que és una cornucòpia de delícies: botifarra, zamburinyes, llagostins i porro confitat, amb un puré de patata ben tocat per l’oli d’oliva. Es nota en el guisat que aquí en saben, que s’hi esmercen com cal i que cap detall, per petit que sigui, es descuida. També veiem aquesta cura i atenció en un plat de pollastre rostit que fa patxoca: és ecològic, de Can Palou, i s’acompanya de daus de gratin dauphinois i pebrots de Padrón.
Arriba a taula un arròs que ens posa les dents llargues, ja que aquell dia les paelleres volen per tota la sala, informal, distesa i amable, del Cafè del Centre: veig passar desenes d’arrossos de llamàntol i també de pollastre i costella, i penso que seran el plat de la propera visita. Tasto el que anomenen zamburinyeru, que és d’arròs cultivat a Pals, de la varietat carnaroli, i està fet sec, en paellera, amb sípia bruta, zamburinyes, i un tartar tebi de gambot coronat per una muselina de safrà. Per postres, bol de fruita de temporada, tatin de poma amb crema i coulant cassolà de xocolata i avellanes amb gelat de vainilla, disponible també en la seva versió vegana