Barcelona és una ciutat molt seva. Molt dinàmica, i molt particular alhora. En quant l’entens, la fas teva i comprens els engranatges que la mouen i emocionen, tens el cel obert i el camí per a guanyar-te el cor dels qui hi habiten, és més planer. Funciona quan t’hi mudes, quan hi obres una empresa, botiga i, per descomptat, quan hi obres un restaurant. Ronin Stern, una ciutadana del món casada amb un català, ha pres el pols a la ciutat comtal i he penetrat el pericardi dels qui hi vivim.
Ronin, nascuda a Tel-Aviv, és després de més de 20 anys de residir aquí, tan barcelonina com en Rafel Campos, el seu soci i parella. Ambdós s’han mogut amb diligència, responsabilitat i habilitat en diversos sectors: exfutbolista i agent de FIFA ell; moda íntima, ella. On han convergit és en la gastronomia, on els seus caràcters afables, amfitrions i alegres han sentit que aportaven a la ciutat. La seva primera incursió fou Crustó, una cadena de forns de pla que defensaven l’artesania de l’ofici i la importància de la massa mare i les fermentacions just quan s’estrena el mil·lenni. En vendre-s’ho, obren Toto l'any 2012, convertint-se en un italià de referència que volia seguir les passes del concepte slow food, emmirallant-se en el pioner Chez Panisse de la cèlebre xef Alice Water a Berkley (Califòrnia). I farà 10 anys, el germen del tema que ara ens ocupa: Autorosellón.
Aquest restaurant traspuava llibertat, alegria i originalitat, tres elements que, des de llavors, han acompanyat per elevar a l’èxit als altres projectes gastronòmics que Ronin i Rafel han emprès
Perquè Superauto substitueix el cèlebre Autorosellón de la millor manera possible: corregint i augmentant. Autorosellón fou revolucionari el 2016: aquí Stern recollia totes les peces del puzle i ajuntava l’slow food amb receptes internacionals i el brunch amb producte local, en un producte diürn quan semblava que a Barcelona, al migdia, només es podien fer menús populars. La parella ho va petar literalment. A favor, la reconversió d’un antic taller de recanvis de cotxe en restaurant, amb la cuina vista, conservant un marcat accent industrial en l’interiorisme. Aquest restaurant traspuava llibertat, alegria i originalitat, tres elements que, des de llavors, han acompanyat per elevar a l’èxit als altres projectes gastronòmics que Ronin i Rafel han emprès, com La Balabusta, Flying Monkey o els forns de pa Oz, amb zona de degustació i botiga de queviures.
Cal augurar a Superauto deu anys més, i esperem que la dupla Stern/Campos ens continuïn regalant conceptes tan divertits i únics
Després de 10 anys, la parella sentia que calia rejovenir, revisar i actualitzar. Des de l’interiorisme, la disposició de les taules i la cuina als plats que s’hi serveixen: “Estava tan lligat als matins, migdies i tardes que les nits costaven molt”, explica en Rafel. Amb aquesta sacsejada, la carta defuig del brunch i dels esmorzars que van fer tan popular aquesta cantonada dels carrers Rosselló amb Enric Granados i abraça elaboracions on la cuina vol anar en direcció contrària a les etiquetes: “Podem trobar elaboracions i tècniques de molts dels llocs on hem viatjat i gaudit, des de l’Orient Mitjà a la Xina, passant per Tailàndia o Equador”, afegeix la Ronin. Uns perfils de sabor que, per contra, sí que són traçables i es troben en el bagatge cultural de la Ronin: des de l’schnitzel de la seva infància al “tiramiso”, una versió del tiramisú on, en comptes de cafè, empra miso, el fermentat japonès base, resultant-se unes postres poc dolces, però potents, just el que el paladar necessita per tancar.
Busca la potència en la mescla. Els àcids amb els salats, amb els dolços i per sobre de tot, la coherència amb el punt de partida que va congraciar la xef amb la cuina: elaborar-ho tot des de zero emprant qualitat, producte orgànic quan és possible i producte fresc i local. En resulten plats refrescants, alegres, que fan salivar i sentir que hom viu una festa. En són bons exemples l’Schnitzel amb pernil ibèric, brie i mostassa envinagrada; els dumpling de pollastre i gambes de Palamós amb vinagre negre, els patacones (rodanxes de plàtan mascle, aixafades i fregides en cruixent resultat) amb pollastre i salsa tàrtara o el roast beef amb salsa ponzu i mirin amb amanida de cogombres. Ronin Stern va trobar la pedra filosofal i crea els conceptes gastronòmics de manera que tinguin elements comuns, però sobretot, elements definitoris: una personalitat pròpia que, indefectiblement, es rega amb vins naturals i vinils. Cal augurar a Superauto deu anys més, i esperem que la dupla Stern/Campos ens continuïn regalant conceptes tan divertits i únics. Que mai deixin de somiar.