El restaurant Insolent és la nova sensació al barri de Gràcia. Insolent de nom, però solvent de cognom, perquè al darrere d'aquesta aventura trobem quatre amics, en Javier Custodio i en Pedro Huerta (a la sala) i en Miquel Garcia i en Julià Castelló a la cuina. Un quartet que ajunta en el seu primer projecte propi tota l'experiència atresorada en restaurants d'alta cuina com Disfrutar, El Celler de Can Roca o en els projectes internacionals de Jordi Vilà i Paco Pérez.

Sovint, aquests professionals que han estat en cuines tan formals i complexes, busquen elaborar una gastronomia més informal i distesa quan obren el seu propi restaurant, però la pàtina adquirida en aquests fogons i sales tan exigents és difícil de treure. I és, precisament, aquest fet el que dota de gràcia i personalitat a aquests projectes, a mig camí entre dos mons, i en moltes ocasions, sumant el millor d'ambdós. Hi ha tècnica i hi ha preus continguts, tota una oportunitat per conèixer aquests insolents en l'inici del seu recorregut en solitari.

insolvent xefs
Els quatre protagonistes d’Insolent / Foto: Insolent

Restaurant Insolent: molt més que un joc de paraules

Insolent, com és de bon seny suposar, és un joc de paraules que té la intenció de definir una actitud inconformista que busca una veu pròpia, però també al·ludeix a la seva ubicació, a la plaça del Sol, als baixos de l'Hotel Casa del Sol Sonder. I aquesta veu pròpia ha escoltat la d'altres, com ara els veïns de Gràcia a qui han consultat per copsar voluntats i paladars sense renunciar a fer el que ells volen. I la del producte i els productors, jugant amb temporada i cercant qualitats, reflectint-se a la carta, però també als fora de carta. Tot plegat és Insolent, i els quatre protagonistes són més responsables que informals, ja que són un equip d'11 persones que, compartint valors i tarannàs, es volen lluir sense revolucionar. Agradar i sorprendre.

Aquesta festa per al paladar comença amb unes propostes d'entrants ben xiroies, pensades tant per compartir com per menjar-se amb les mans: ostra amb ajoblanco de xufes i vinagreta de cirera, una festa d'umami absoluta a la torrada d'anxova amb oli de pernil ibèric i mantega fumada o el xuixo de pesto de cacauet, mascarpone i figues. El xuixo serà el plat definitori d'Insolent: els dos xefs, gironins, no han volgut renunciar a aquesta icona i l'encarreguen a la mítica Can Castelló perquè els elaborin seguint les directrius de cuina pel que fa als farcits salats de creació pròpia. Una alternativa a la croqueta que donarà molt a parlar!

Han consultat els veïns de Gràcia per copsar voluntats i paladars sense renunciar a fer el que ells volen. I la del producte i els productors, jugant amb temporada i cercant qualitats, reflectint-se a la carta, però també als fora de carta. Tot plegat és Insolent

restaurant insolent (2)
Ostres amb ajoblanco de xufes i vinagreta de cirera / Foto: Marta Garreta

El festí segueix amb plats de mercat, on destaca l'arròs. El fan en funció dels ingredients que els arriben de la llotja i els pagesos, però és una de les estrelles de la casa de gran versatilitat. Tasto el de gamba, navalles i cloïsses amb una suau maionesa cítrica i me'n llepo els dits perquè és potent i molt saborós. Els lletons de vedella amb puré d'api-rau, melosos i suculents. La secció de brasa (Josper) ofereix el millor de les peces de carn grans, amb acompanyaments que sempre venen de gust com els pebrots del piquillo, patates al forn amb romaní o cabdells a la brasa a l'estil coreà.

I ja que estem en ambient festiu, tota celebració a la taula ha de tenir un final feliç: les postres. Molt divertides les que han anomenat com a 'Berenem? Un cremós de xocolata, gelat de pa i cruixent d'oli i sal' o el xuixo a la brasa farcit de crema de canyella i cardamom, poma caramel·litzada i gelat de formatge cremós.

restaurant insolent (1)
Lletons amb puré d’api-rau / Foto: Marta Garreta

Gràcia comença a comptar entre les seves files amb restaurants molt interessants, postulant-se com un destí del bon menjar i el bon beure a la ciutat. I ubicar-se a una plaça on els estereotips donen a entendre que els moments de consum són a unes escales i amb llaunes, també és força insolent. Sigui com sigui, que tots els insolents com aquests siguin benvinguts!