Anar a un restaurant és una activitat social, és a dir, implica una connotació multipersonal. No es concep anar sol a un bon restaurant a degustar la carta i deixar-te encisar pel camí gastronòmic de les delícies. L'altre dia vaig voler trencar amb aquest estereotip i em vaig palplantar al restaurant Alrevés (c/ de Flos i Calcat, 18), a tocar de l'avinguda Diagonal, tot sol, en un menjador gegant i ben estructurat amb la intenció de jugar. I l'experiment va ser tot un èxit.
Restaurant Alrevés: excel·lent relació qualitat-preu
Hi arribo pocs minuts després de la 13 h (sí, soc un bon europeu) i l'ambient que m'hi trobo em fa pensar que és un restaurant d'hotel. A escassos metres de la Diagonal, oficines i edificis senyorials al voltant, tot m'indica que és un restaurant més, sense res sorprenent, el típic establiment encaixonat amb força i sense escrúpols, com si la gastronomia fos quelcom insignificant. Per sort, l'olfacte és erroni i em trobo amb elements únics i una cuina sorprenent.
Alrevés, nova marca de restauració del Grup Trapío, s'ha estrenat a Barcelona l'octubre de 2023. El local pretén fusionar la cuina mediterrània i urbana amb un ambient més de proximitat i gamberro durant la nit que arriba, amb aquest, al seu tercer restaurant a la ciutat comtal. El xef Xavi Rue, assessorat per Josep Maria Masó, ha creat una proposta gastronòmica que combina el receptari clàssic de la cuina catalana i mediterrània, on el protagonista és el producte fresc, de proximitat i de temporada.
Després de fer una volta de reconeixement pel menjador, m'adono d'un tret ben curiós i és que hi ha taules molt diferents en el mateix espai: rodones, quadrades, de materials diferents, sofàs i cadires. Tota una varietat de colors i formes que s'agraeix, ja que xoca amb l'habitual i més rutinari de la monotonia ja clàssica de la majoria dels restaurants. El servei, més que notable i atent, em serveix una copa de vi blanc Abellerol del Celler Torre del Veguer, D. O. Penedès. Una intensitat forta i robusta que m'acompanyarà al llarg del viatge sensorial.
Començo amb una mica de pa de coca amb tomàquet perquè sinó no serà un bon dinar. Immediatament després, em trobo a la taula dues croquetes de melós de vedella. Molt torrades per fora, amb un color marronós daurat suculent i ben cruixents per dins. Van resultar una bomba de sabor inesperat que ja em feia intuir que el dinar aniria per bon camí.
Els següents dos plats no van defallir el nivell amb què havia començat l'àpat. En primer lloc, dues unitats de brioix de tàrtar de tonyina amb un toc especial d'una salsa misteriosa que fa perdre el nord. El gust de poder-ho amb les mans és altament recomanable perquè no perdi cap textura ni essència. Seguidament, el plat principal. Un mar i muntanya de secret ibèric, llagostins i pera. La salsa, un cop més, fonamental per unir l'harmonia del plat i que tot prengui sentit.
Sincerament, poso la mà al foc que hagués demanat el plat que fos, tots m'haguessin sorprès positivament: els grans clàssics de canelons, els calamarsets, les millors carns i peixos, els arrossos. Tots els plats són cridaners i els preus no són cap excés fora de mercat. Ah, me'n descuidava: les postres. Un pastís de xocolata i avellanes molt tendre que es desfeia a la boca amb una bola de gelat de vainilla que complementava a la perfecció la temperatura i la textura del plat. En definitiva, si les fotos no t'acaben de fer el pes, que ho dubto, a causa de la paupèrrima qualitat del meu mòbil, t'encoratjo que posis un peu al restaurant Alrevés i t'enamoris de la fusió mediterrània, tradicional i urbana i uns plats encisadors.