Al local número 5 de la plaça dels Rabassaires, al barri de Volpelleres de Sant Cugat del Vallès, podem trobar la Taberna 1984, un acollidor restaurant que es defineix a si mateix com un establiment amb “ànima de barri”. La veritat és que la carta ofereix una exquisida selecció de plats i tapes que podrien haver sortit del receptari de les nostres àvies —això sí, sense deixar de banda un toc modern i sempre proveint-se de productes frescs i de temporada del mercat.
Tapes que fan venir ganes de tastar tota la carta
Taberna 1984 va obrir les portes a principis de 2025 i, després de només uns mesos de trajectòria, es va consolidar com el restaurant on se serveixen les millors tapes del Vallès en guanyar el segon episodi del programa d’estiu de Joc de Cartes emès el passat agost. Amb plats com les seves mandonguilles, coronades com a plat estrella pel xef Marc Ribas, d’elaboració completament casolana, des de la salsa de tomàquet fins a les patates fregides que les acompanyen, o els macarrons gratinats de l’àvia, s’ho ha ben guanyat. Taberna 1984 no destaca només pels seus plats, però: també per la qualitat del seu servei, que fa que l'estona que hi passem (fent el vermut, dinant o sopant) sigui d'allò més agradable.
Amb la gana oberta, passem als plats forts. A la carta els trobarem sota l’etiqueta de “platets” i aquestes racions, ideals per compartir sense arribar a ser massa, ens permeten demanar-ne diversos
Per començar lleugeret el sopar a Taberna 1984 escollim per picar unes gildes —qui ha dit que aquestes banderilles d’olives, anxova i bitxo eren exclusives del vermut— per continuar amb unes bones croquetes de sèpia i calamar en la seva tinta, d’aquelles que et deixen les dents negres i amb ganes de menjar-te'n més d’una.
Amb la gana oberta, passem als plats forts. A la carta els trobarem sota l’etiqueta de “platets” i aquestes racions, ideals per compartir sense arribar a ser massa, ens permeten demanar-ne diversos. Així, primer ens arriben els macarrons, finets i amb el formatge ben gratinat que recorden als diumenges a ca la iaia. Continuem amb una albergínia rostida amb crema de formatge fumat, sobrassada i mel que es desfà a la boca. Després, apostem per un tàrtar de tonyina roja salvatge amb ou fregit i caviar de lumpus. I no podíem acabar sense tastar les famoses mandonguilles: sens dubte, delicioses.
Sembla que no, però encara ens queda espai per a les postres. L’elecció cau sobre el pastís de formatge i una dolça i esponjosa torrada de Santa Teresa acompanyada d’una bola de gelat de llet merengada. Tancant amb brillantor.