Segur que més d'un cop has mirat la carta d'un restaurant abans d'anar-hi per saber quins plats ofereixen. Un cop hi ets, habitualment et reben, t'indiquen a quina taula menjaràs i un o diversos cambrers et van portant el que has demanat. A Barcelona, però, hi ha un lloc que trenca l'esquema tradicional de restaurant per oferir una experiència gastronòmica única. Es tracta d'un local amb només dos treballadors, un cuiner i capacitat per a sis comensals.
Un restaurant petit
El restaurant Fukamura, regentat pel xef japonès Daisuke Fukamura, és una de les últimes tendències de menú omakase a Barcelona. L'omakase és un format d'àpat japonès en què el xef elabora davant dels comensals les peces que servirà. Un format molt transparent perquè el client menja directament on es prepara el menjar. L'únic desavantatge de l'omakase és que com a molt es poden tenir sis clients alhora. Un desavantatge que, en realitat, crea un clima d'intimitat i exclusivitat que converteix l'experiència en única.
Omakase és una expressió que en japonès vol dir "ho deixo a les teves mans". Per això al Fukamura no hi ha carta, perquè els comensals deixen en mans d'en Daisuke què menjaran. El local és petit —no cal massa més—, amb una barra a mà dreta i quatre petites taules a l'esquerra. L'espai és minimalista i càlid, amb mobles de fusta, textures planes i música bossa nova tranquil·la i relaxant sonant de fons.
La primera part del sopar són diferents sashimis i nigiris de primeríssima qualitat tallats i servits davant nostre
Menú ritual
Quan arribes al restaurant, el primer que has de tenir és una reserva. És impossible menjar al Fukamura sense haver avisat. De fet, durant el sopar, són diverses les parelles que entren a preguntar si hi ha taula, sense èxit. Una pregunta que en realitat és pertinent, perquè qui conegui el restaurant de fa temps sabrà que abans, al mateix local (C/ Còrsega, 479) hi havia una taverna regentada pel mateix xef. Un restaurant consolidat que feia diversos anys que estava obert, però que des del mes de maig s'ha reinventat per oferir un menú omakase.
Amb la reserva feta, en Daisuke et rep i t'ofereix una copa de sake mentre acaba de fer els últims preparatius abans del sopar. Només fa dos torns a la nit: el primer a les 19:30 h i el segon a les 21:15 h. L'ajuda una cambrera que serveix alguns dels plats i s'encarrega de reomplir les copes durant el sopar. Un cop asseguts a la barra, el xef dona el tret de sortida amb una deliciosa ostra amb salsa ponzu i soja. La primera part del sopar són diferents sashimis i nigiris de primeríssima qualitat tallats i servits davant nostre. Corbina, llobarro, calamar, vieira, salmó, tonyina o anguila del Delta són algunes de les delícies que en Daisuke prepara. És fascinant notar com tots els ingredients es desfan a la boca.
Alguns dels plats, segons ens explica, se serveixen en peces de vaixella centenàries i d'altres en plats i gots que ha fet ell mateix
Per acompanyar el menjar es pot demanar aigua, vi o sake. Recomanaria l'última opció; el restaurant té una vintena de referències de sake que sovint són difícils de trobar i que a més són boníssims. Durant tot el sopar, en Daisuke comença servint un plat per una banda i el següent per l'altra. D'aquesta manera evita que hi hagi sempre un mateix comensal que sigui l'últim a rebre el plat i va alternant de costat per ser més equitatiu. Un detall aparentment insignificant, però que és justament el que converteix aquest cuiner en un mestre.
El millor plat de l'àpat
Després del peix, en Daisuke ens ofereix dos plats de carn. En comptes de servir wagyu, que seria el més "habitual" en aquest tipus de menús, opta per una cansalada ibèrica i un filet de vedella. Dos plats que fan una picada d'ullet al producte de Catalunya, però cuinats al més pur estil japonès. Tots dos són increïbles, però el caldo que acompanya la cansalada és especialment deliciós. Per acabar l'àpat, el més tradicional en un omakase és servir una sopa miso. En aquest cas, d'albergínia; un plat exquisit que precedeix les postres, un mochi de té matcha. Alguns dels plats, segons ens explica, se serveixen en peces de vaixella centenàries i d'altres en plats i gots que ha fet ell mateix.
Durant l'àpat, en Daisuke respon educadament tots els dubtes i preguntes que li plantegem. Aquest format, molt íntim i proper amb el xef, crea molta complicitat amb el cuiner, però també amb la resta de comensals. D'aquest àpat me n'enduc una experiència deliciosa i enriquidora, a més d'un parell d'amics amb qui he pogut parlar durant el sopar. El menú costa 85 € amb beguda a part. Un preu molt ajustat en relació amb altres menús similars i que val molt la pena tant pel menjar com per la posada en escena del xef.