Aquell dissabte, el dia despuntava amb un únic pla a l’horitzó: anar a veure a un amic que feia un tast popular de vins a la plaça d’Alella. Ens hi vam encaminar amb un amic en comú sense cap expectativa, però la nit ens va sorprendre amb un desplegament de teca i vins que no hauríem imaginat mai.
A mi ja me n’havien parlat, del restaurant Leandre, que manega Leandre Araiz, cuiner encuriosit pel vi que he trobat sovint en alguna fira, i que té a les mans tota la joventut i tot el talent que calen per fer del seu restaurant una parada obligatòria de la província de Barcelona, tot i que enguany ja és una direcció que val molt el desplaçament.
Els amants del capipota trobaran a Leandre una execució llaminera i potent del plat, amb cigrons, xoriço picant i envinagrats
Asseguts a la barra, vam deixar fer el Leandre mentre triàvem vi, xerrant amb el seu cambrer, l’Hèctor Márquez, i la primera cosa que ens va saludar el paladar va ser una fina làmina d’entrecot madurat sobre un brioix, amb pebrot confitat, mostassa i envinagrats (6,50 €). És la seva versió del mític pepito de vedella. Imperdibles de la temporada, uns espàrrecs de Navarra acompanyats d’una salsa gribiche i d’una mica d’ametlla (16 €) que a cuina van saber posar al punt.
En un gir original cap al mar i muntanya, cru de bonítol napat amb un fons potent de pebrot del piquillo fet pil-pil i coronat amb raifort i anet (16 €). I de tornada cap a la terra, torreznos amb el punt picant de la salsa Valentina i el toc àcid i aromàtic de la finger lime (10 €). Trobarem més porc sobre la carxofa, en forma d’un vel de papada que guarda un rovell, i que va regalimada del seu suc reduït (18 €).
Els amants del capipota trobaran a Leandre una execució llaminera i potent del plat, amb cigrons, xoriço picant i envinagrats (16 €). El tiberi va prosseguir amb una recepta d’inspiració francesa, les múrgoles amb foie-gras, que en aquest cas són a la crema de foie i amb dumplings farcits de porc i d’ànec (28 €), on tot era a lloc, tot era gustós i tot brillava, com en un somni idíl·lic que voldria tenir recurrentment.
L’ampolla de Les Pelioches, del Tandem (2023) d’Alain Graillot, de la Winninger (2023) de Tim Roettgerding van córrer la cursa de relleus amb tot aquest tiberi que encara no acaba: als pèsols amb morcilla i parmentier (20 €), caldosos i amb les cotes molt altes de gust a les que fa pujar la cuina de Leandre els van seguir el corball amb sobrassada i parmentier (20 €) i uns lletons caramel·litzats, amb mantega negra, tàperes, bitxos d'Ibarra i coliflor (20 €), per plorar.
Tal com Almarge s’ha convertit en un lloc de visita permanent, Leandre hauria de ser un imperdible per a tot gastrònom que pensi a sortir de Barcelona, que es trobi per la zona o no, que vulgui entendre com la cuina que avui caracteritza la ciutat s’estén molt més enllà del Besòs, però, sobretot, per tothom que vulgui gaudir, a la taula o la barra, d’un àpat ben facturat que on la cura i l’atenció vessen per tots cantons.