En gastronomia ens entestem massa sovint a saber si una recepta pertany o no a un lloc quan potser seria més interessant saber com i per què ha arrelat i evolucionat. En el cas de la cuina índia a casa nostra, podem dir que viu una tercera etapa molt interessant, i n’és prova el restaurant Achaar.
Una primera etapa va ser aquella en la qual van obrir els primers restaurants indis. La seva cuina tenia la intenció d’aproximar-se a la cuina casolana índia i de ser un reflex de la tradició. Sovint, aquests primers llocs tenien un preu mòdic, però una oferta àmplia, eren oberts tot el dia i tenien decoracions típiques. Una segona generació de restaurants va prendre la tradició i va pensar tot un seguit de coses: Com podem reinterpretar-la? Com se li podria donar un toc català? Com ho faríem per traduir-la al llenguatge de l’alta cuina? I encara moltes coses més. I una tercera generació de restaurants ha pensat de barrejar una cuina índia que ja coneixem i estimem amb les tendències més actuals, en aquest cas, la d’una bona carta de vi natural.
Obert ara fa una mica més de dos anys, en ple boom del vi natural, Achaar va escollir néixer a un dels barris on les modes s’enlairen de valent: el Poblenou
Obert ara fa una mica més de dos anys, en ple boom del vi natural, Achaar va escollir néixer a un dels barris on les modes s’enlairen de valent: el Poblenou. Així, aquesta autoanomenada cantina índia respira una estètica d’aire industrial que té les ratxes càlides dels bars de vins de la ciutat: parets deslluïdes amb bona textura, llarga taula comunal metàl·lica a la segona sala, cadires de fusta massissa a la primera, ampolles i més ampolles anunciant al comensal que aquí s’hi ve a beure vi. I això vam fer, a principis de setembre, amb la fantàstica sumoll 2022 de Jelipins.
Per menjar, momos de pollastre al curri, que són unes crestes farcides i bullides, submergides en una salsa especiada, i pani puri, les simpàtiques esferes de farina que es fregeixen i s’omplen d’una barreja marcada per les notes àcides i florals del tamarind, i que duu patata saltada, cigrons i una salsa de iogurt i menta que ho arrodoneix tot.
Revisant la carta veig que se m’ha escapat fer un papadam, aquella teula feta a base de farina de llenties i comí, que és viciosa com ella sola, i que segurament demanaré el pròxim cop que hi torni amb les olives Achaar, un gir indi sobre el nostre clàssic aperitiu. Prosseguim amb el curri Goa de peix, que és de curri vermell i coco, per mullar-hi i remullar-hi el naan d’all que també hem demanat. Com a traca final, les costelles de xai al tandoor, que resplendeixen amb un vermell intens i són el millor plat de la nit. Un gelat, de postres, dolç i aromàtic: llet condensada, safrà i cardamom.