Un amic que deixava la ciutat em va dir: “Abans de marxar, vull anar a algun bar de tota la vida, res de modern, on facin tapes senzilles i autèntiques”. Era pels volts de novembre, ens havíem de retrobar per acomiadar-nos i el vent de tardor ja s’emportava Roger de Flor avall les darreres fulles dels plataners tal com s’enduria el meu amic poques setmanes després cap al seu nou destí.
Calia, doncs, fer-lo content i homenatjar-lo amb els antulls que més de gust li vinguessin i, per a tal cosa, vaig triar el Bar Bodega Can Ros, un clàssic obert l’any 1971 que continua oferint plats tradicionals de cuina casolana. Aquí, l’espai i l'atmosfera sembla que no ha canviat massa, els plats passen rabent, la simpatia dels cambrers fa que t’hi sentis com a casa i la vitrina és plena a vessar de les viandes que et faran obrir la gana d’un cop d’ull.
Els comiats es digereixen millor si la taula és plena, així que vam triar els calamars a la romana, amb un arrebossat flonjo i viciós, i en vam repetir
Els comiats es digereixen millor si la taula és plena, així que vam triar els calamars a la romana, amb un arrebossat flonjo i viciós, i en vam repetir. També, unes braves que em van recordar que en qüestió de la salsa que les bateja mai ens posarem d’acord. Tampoc podien faltar les mandonguilles amb pèsols, un guisat que sempre es posa bé i que a Can Ros, un dia feliç, van decidir que ficarien dins d’una barra de quart i així farien un dels entrepans més famosos de Barcelona. Per rematar, l’orella fregida amb all i julivert, que aquí no fan cruixent sinó melosa. Can Ros no va dur cap sorpresa i buscàvem precisament això: un comiat plàcid i gens inoblidable que probablement, i justament per aquest motiu, serà un record càlid amb el pas dels anys que ens confirmarà haver escollit bé el lloc i haver-hi passat un moment alegre i distret.
La carta de Can Ros (no confondre amb l’altre Can Ros, conegut pels seus arrossos a tocar de la platja de la Barceloneta), però, s’allarga un munt. Un cop a taula et farà d’estovalles, plena com és de plats: més d’una vintena de tapes calentes, secció que recull els grans hits de bar que ja he mencionat i encara més, com l’assortiment de truita (carxofa, de patata i ceba o del dia), els caragols, la carn de pintxo adobada, les bombes, els bunyols de bacallà, els ronyons al xerès o el morro de porc fregit. A l’apartat de freds, una altra tirallonga de plats que van del mar, amb la tonyina en escabetx, les anxoves, els seitons i l’amanida de marisc, fins a la terra, amb el cap i llengua a la vinagreta, els ous farcits o els diversos plats d’embotits i formatge.
Els entrepans completen la resta de l’extensa carta, també dividits en temperatures i amb l’opció d’escollir-ne la mida petita o la gran. L’especial de la casa, l’entrepà Can Ros, duu tonyina en escabetx, pebrot vermell, anxoves i olives farcides. I tret d’aquest, la resta són monogràfics de l’embotit o la conserva: vols un entrepà de seitons? De bull blanc? De botifarró de ceba? De carn de pintxo adobada? O un complet de llom, formatge i bacó? El tindràs a Can Ros.