Davant del port de Port Balís, a Sant Andreu de Llavaneres, hi ha restaurants que semblen fets a mida d’un diumenge sense presses, i El Racó del Navegant n’és probablement un dels exemples més clars. Amb una terrassa oberta al mar, vistes directes als vaixells i aquella brisa que converteix qualsevol àpat en una escapada, aquest és d’aquells llocs que un s’imagina automàticament quan algú proposa “anar a fer un arrosset un diumenge”.
La proposta gastronòmica s’emmarca en una cuina de mercat i de producte de proximitat, amb un discurs molt lligat al territori i al Mediterrani. No és casualitat que a la taula hi arribi un vi com el Vora la Mar d’Alella, un vi que evoca precisament aquest paisatge que s’estén davant del restaurant i que pren el nom del poema de Jacint Verdaguer, escrit el 1883, com una metàfora d’aquesta connexió entre natura i sensibilitat.
L’inici del dinar ja marca el to: uns petits trossos de sobrassada amb torrades que funcionen com una benvinguda senzilla, però efectiva, d’aquelles que preparen el paladar sense estridències. Tot seguit arriba un dels plats més recomanables de la jornada: el tàrtar de tonyina amb alvocat, suggerit pel fill de la Mònica, propietària del restaurant. Ens expliquen que la tonyina ha arribat aquell mateix matí i el tall ho confirma: color vermell intens, textura ferma i brillant, i aquella sensació de producte fresquíssim que gairebé no necessita presentació. És un plat net, precís, on la qualitat de la matèria primera ho diu absolutament tot.
El recorregut continua amb unes múrgoles amb salsa de foie i tòfona i ou escalfat, un dels plats que millor defineixen la cuina de temporada del Racó. La múrgola, aquest bolet primaveral tan preuat i efímer, es converteix aquí en protagonista absoluta. La combinació amb el foie i la tòfona és intensa però equilibrada, i l’ou escalfat aporta cremositat i arrodoneix un plat que juga molt bé amb els contrastos.
Les garoines, conegudes també com a eriçons de mar, arriben farcides d’una crema suau i intensa alhora, amb tot el sabor concentrat del mar. És un producte delicat i molt preuat, que aquí es tracta amb respecte i sense artificis, deixant que el seu gust sigui el centre de tot. La qualitat del producte torna a ser clau, en una línia coherent amb la filosofia del restaurant.
Els entrants es tanquen amb unes cloïsses al pil-pil, un clàssic reinterpretat des del respecte. El pil-pil, emulsió tradicional a base d’oli i gelatina natural del peix o marisc, dona una textura sedosa al plat, gairebé com una salsa viva que es va lligant sola. Les cloïsses són grans, carnoses, i sorprenen amb uns petits “ouets” de peix que esclaten a la boca i aporten un toc salí i profund que acaba d’arrodonir el conjunt.
Arròs amb socarrat de vici
El moment central arriba amb un arròs de gambes pelades i salsitxes, un mar i muntanya molt català que aquí troba una expressió especialment ben resolta. L’arròs està al punt, amb el gra solt i un socarrat que aporta aquest punt de textura torrada tan buscat pels amants del plat. Les gambes, pelades i saboroses, conviuen amb la salsitxa en un equilibri que pot semblar senzill, però que, ben fet, és infal·lible.
Les postres mantenen el nivell i afegeixen un punt de joc. A més de la carta, el restaurant presenta una safata amb les propostes del dia perquè el comensal triï visualment, un detall que sempre suma. Entre elles destaca una cassoleta de fruites amb crema suau, poc dolça i molt equilibrada, amb la fruita fresca banyada amb almívar i una base cruixent perfecta. També sorprenen els saquets de crema, una mena de pasta de full farcida, servida calenta, que es desfà a la boca i tanca el dinar amb aquell punt de confort que només donen les postres ben fetes.
El resultat final és el d’un àpat complet, honest i molt ben resolt, en un espai on el paisatge juga a favor de tot. El Racó del Navegant no només és un restaurant davant del mar: és d’aquells llocs que fan que un diumenge es converteixi en experiència. Un dinar que es recorda tant pel que hi ha al plat com pel que passa fora de la taula.