Quan vaig trobar aquesta recepta per primera vegada, de seguida em va venir al cap una imatge equivocada, gairebé negativa, tant en aparença com en gust.
I és que la cuina resulta extraordinària en ocasions, sobretot quan ens guiem per una nostra intuïció culinària que de vegades ens pot arribar a trair. Aquest guisadet ha resultat ser un plat exquisit i altament recomanable, especialment per a aquells que sabeu apreciar les receptes més tradicionals.
Es tracta d'un pollastre cuit en una mena de samfaina dolça que recorda els orígens del nostre receptari més medieval, on la barreja dolç-salat era encara més habitual que avui dia. A més a més, no és gens complicat de fer. D'ingredients que trobareu tot l'any, assequibles i econòmics.
1 pollastre de 1,5 kg tallat per rostir (o en 8 trossos)
80 g de sucre
1 ceba trinxada
1 pebrot vermell a daus
4 tomàquets madurs
1 albergínia a daus
300 ml de brou d'au
300 ml d'oli d'oliva
pebre negre
sal
Variants:
Podeu fer el plat amb només cuixes de pollastre o barrejar-ho amb conill
Prepareu tota la verdura.
Prepareu el pollastre també. El podeu demanar que us el tallin per rostir.
Saleu el pollastre.
I emprebreu-lo.
Poseu-lo a daurar en una cassola amb abundant oli d'oliva.
Mentre el pollastre agafa color, aneu trinxant el pebrot.
Talleu la ceba a la juliana.
Peleu els tomàquets.
I talleu-los a daus també.
Ara, peleu l'albergínia i talleu-la a daus.
En una paella a banda, amb una mica d'oli, daureu l'albergínia amb una mica de sal.
Vigileu el pollastre i doneu-li la volta per marcar-lo per totes bandes.
Ara, en una paella amb una mica d'oli, sofregiu el pebrot i la ceba amb un polsim de sal.
Escalfeu el brou.
Quan el pollastre sigui daurat, retireu l'excés d'oli i afegiu-hi el sucre a la cassola.
Ara, aboqueu-hi tres o quatre llossades de brou.
No ha de cobrir-ho tot, però ha d'haver suficient brou per coure-ho correctament.
Tapeu la cassola i deixeu fer entre 30-40 minuts a foc mig. Vigileu de tant en tant que no s'acabi el líquid. L'objectiu és fer reduir tot el líquid, però també deixar cuit el pollastre.
Mentrestant, vigileu també el sofregit.
Quan el pebrot i la ceba siguin cuits, heu d'afegir el tomàquet. A mi m'agrada afegir també una cullerada de pebre vermell, que potenciarà el sabor i sobretot el color del plat.
Cap a dins!
Deixeu fer aquesta samfaina a foc lent durant uns 5 minuts.
A continuació, afegiu un parell de llossades de brou i deixeu-ho reduir fins que no quedi líquid (20 minuts com a mínim).
Quan quedi poc líquid, afegiu l'albergínia que teniu reservada.
Quan passeu una cullera de fusta per la paella i es vegi el fons, la samfaina estarà en el seu punt. Rectifiqueu de sal.
No us oblideu d'anar controlant el pollastre. A poc a poc desapareixerà tot el líquid i el suc restant començarà a caramel·litzar. Veureu com comencen a sortir unes bombolles brillants. En aquest punt, remeneu el pollastre (amb compte de no trencar-lo massa) per aconseguir que quedi caramel·litzat per totes bandes. No trigueu massa, ja que el sucre es pot cremar.
Seguidament, afegiu la samfaina que ja teniu feta al pollastre caramel·litzat.
Deixeu coure tot junt 5 minuts més i ja podeu apagar el foc. Com tots els guisats és recomanable deixar-lo reposar unes hores.
L'escalfeu de nou i ja ho podeu emplatar.
Bon profit!
I per beure...